Ressenya (XXIV) – Salvador Macip/Sebastià Roig – “Ullals”
26 Setembre 2011 a les 09:00 | Arxivat a Books, Literature, Llibres, Ressenya, Reviews | 6 comentarisEtiquetes: macip, roig, ruyra, ullals
Després de molt de temps de no llegir novel·la em vaig decidir pel darrer premi Joaquim Ruyra coescrit per l’amic Salvador Macip, el qual em va regalar un exemplar amb una dedicatòria molt especial i intencionada. Malgrat no ser un lector de literatura juvenil, m’hi vaig llençar de cap, ja que, anteriorment ja m’havia arribat que era molt més que una novel·la juvenil. També tenia un fort interès per a un públic més adult… i, efectivament, així ha estat. És d’aquells llibres que els comences i amb un parell de trajectes de tren d’anada i tornada a la feina i un bonus abans d’anar a dormir te l’has de llegir. No el pots deixar gaire més atès que, una trama trepidant, no et permet desenganxar-te’n.
Està escrit amb ritme, molt de ritme. Quan el llegeixes no et costa fer-te’n la pel·lícula mental i, sense voler, t’involucres amb els personatges. M’ha agradat, especialment, la manera com plantegen la figura del narrador i com juguen amb una mena de doble perspectiva entre un narrador extern i el protagonista. Brillant la qualificació dels personatges des de la percepció inicial d’aquest protagonista (Clint, Madonna, Capità… ja ho entendreu). Deixant de banda l’argument, aquest llibre també te’l pots prendre, a més, com una lliçó de redacció i exposició d’un text narratiu.
I bé, no us explico més… si no, en Salvador em dirà que sóc un spoiler! (de fet, ja m’ho va dir pel twitter quan piulava impressions mentre llegia el llibre i no m’en podia estar!).
Apa, a llegir-lo… però no de nit com he fet jo en algun moment… la foscor pot portar sorpreses… Els seus ullals és l’última cosa que veuràs abans de morir!!!
Savador Macip/Sebastià Roig, ULLALS, Barcelona: Lluna Roja, 2010
——————–
Anteriors RESSENYES
XXIII. Augusto Assía, SALT A LA FOSCOR
XXII. Amélie Nothomb, UNE FORME DE VIE
XXI. Amélie Nothomb, NI D’ÈVE, NI D’ADAM
XX. Amélie Nothomb, STUPEUR ET TREMBLEMENTS
XIX. Nicholas Ostler, EMPIRES OF THE WORD
XVIII. Matt Ridley, THE RATIONAL OPTIMIST
XVII. Jasper Fforde, THE EYRE AFFAIR
XVI. Cardenal Mazzarino, BREVIARI DELS POLÍTICS
XV. Pere Ballart, EL CONTORN DEL POEMA
XIV. Jaume Passarell, BOHEMIS, PISTOLERS, ANARQUISTES I ALTRES NINOTS
XIII. Hew Strachan, THE OXFORD ILLUSTRATED HISTORY OF THE FIRST WORLD WAR
XI. Andreu Carranza, L’HIVERN DEL TIGRE
X. August Rafanell, LA IL·LUSIÓ OCCITANA
IX. Bruno Giordano, LA SOLITUDINE DEI NUMERI PRIMI
VIII. Andrea Camilleri, IL LADRO DI MERENDINE
VI. Patricia Gabancho, CRÒNICA DE LA INDEPENDÈNCIA
V. Philip Roth, THE PLOT AGAINST AMERICA
IV. Guy Deutscher, THROUGH THE LANGUAGE GLASS: WHY THE WORLD LOOKS DIFFERENT IN OTHER LANGUAGES
6 comentaris »
RSS feed for comments on this post. TrackBack URI
Deixa un comentari
Crea un lloc web gratuït o un blog a WordPress.com.
Entries i comentaris feeds.
Tengui, tengui! I ho puc demostrar 😀 😀 😀 http://montsellado.wordpress.com/2011/08/21/blanc-negre-potser-gris/ Me’l vaig cruspir en un tres i no res aquestes vacances. Me l’havia autoregalat per Sant Jordi, però no el vaig voler encetar fins que no tingués prou temps per assaborir-lo com cal. No puc afegir res a la teva ressenya, només dir que hi estic d’acord 100%
Comment by Montse— 26 Setembre 2011 #
Motles gràcies Tirant (i a tu també, Montse!). No ens el vam plantejar mai com un llibre juvenil, suposo que per això també agrada als més “granadets”. 🙂
Comment by Salvador Macip— 26 Setembre 2011 #
Ja veig que serà per a després d’exàmens…
Comment by Alyebard— 26 Setembre 2011 #
Doncs aquí un altre que l’ha llegit, perquè en Salvador ens té a tots en nòmina. La impressió que em vaig endur és molt semblant a la teva, és un llibre amb molt de ritme, però em sembla que menys que altres llibres de l’autor, així que imagina! No em va fer por, i això que sóc un cagat, però et puja la mosca rere l’orella, què està passant en aquella finca deixada de la mà de déu!! Un llibre que no decep segur, aconsegueix el que busca, que no és poc.
Comment by XeXu— 26 Setembre 2011 #
Jo crec que una de les coses que no s’hauria de fer en començar a llegir Ullals és plantejar-se’l com una novel·la juvenil.
Comment by leblansky— 26 Setembre 2011 #
Montse: I que bé ens ho hem passat llegint-lo!
Salvador: ens agrada perquè som joves! 😉
Alyebard: entre examen i examen t’hi podries posar…
Xexu: hauríem de fer una lectura col·lectiva i escenificar imatges!!!
Leb: poster tens raó… des de les primeres pàgines ja veus que el llibre és d’un gènere major
Comment by tirantlobloc— 26 Setembre 2011 #