Ressenya (XXIV) – Salvador Macip/Sebastià Roig – “Ullals”

26 Setembre 2011 a les 09:00 | Arxivat a Books, Literature, Llibres, Ressenya, Reviews | 6 comentaris
Etiquetes: , , ,

Després de molt de temps de no llegir novel·la em vaig decidir pel darrer premi Joaquim Ruyra coescrit per l’amic Salvador Macip, el qual em va regalar un exemplar amb una dedicatòria molt especial i intencionada. Malgrat no ser un lector de literatura juvenil, m’hi vaig llençar de cap,  ja que, anteriorment ja m’havia arribat que era molt més que una novel·la juvenil. També tenia un fort interès per a un públic més adult… i, efectivament, així ha estat. És d’aquells llibres que els comences i amb un parell de trajectes de tren d’anada i tornada a la feina i un bonus abans d’anar a dormir te l’has de llegir. No el pots deixar gaire més atès que, una trama trepidant, no et permet desenganxar-te’n.

Està escrit amb ritme, molt de ritme. Quan el llegeixes no et costa fer-te’n la pel·lícula mental i, sense voler, t’involucres amb els personatges. M’ha agradat, especialment, la manera com plantegen la figura del narrador i com juguen amb una mena de doble perspectiva entre un narrador extern i el protagonista. Brillant la qualificació dels personatges des de la percepció inicial d’aquest protagonista (Clint, Madonna, Capità… ja ho entendreu). Deixant de banda l’argument, aquest llibre també te’l pots prendre, a més, com una lliçó de redacció i exposició d’un text narratiu.

I bé, no us explico més… si no, en Salvador em dirà que sóc un spoiler! (de fet, ja m’ho va dir pel twitter quan piulava impressions mentre llegia el llibre i no m’en podia estar!).

Apa, a llegir-lo… però no de nit com he fet jo en algun moment… la foscor pot portar sorpreses… Els seus ullals és l’última cosa que veuràs abans de morir!!!

Savador Macip/Sebastià Roig, ULLALS, Barcelona: Lluna Roja, 2010

——————–

Anteriors RESSENYES

XXIII. Augusto Assía, SALT A LA FOSCOR

XXII. Amélie Nothomb, UNE FORME DE VIE

XXI. Amélie Nothomb, NI D’ÈVE, NI D’ADAM

XX. Amélie Nothomb, STUPEUR ET TREMBLEMENTS

XIX. Nicholas Ostler, EMPIRES OF THE WORD

XVIII. Matt Ridley, THE RATIONAL OPTIMIST

XVII. Jasper Fforde, THE EYRE AFFAIR

XVI. Cardenal Mazzarino, BREVIARI DELS POLÍTICS

XV. Pere Ballart, EL CONTORN DEL POEMA

XIV. Jaume Passarell, BOHEMIS, PISTOLERS, ANARQUISTES I ALTRES NINOTS

XIII. Hew Strachan, THE OXFORD ILLUSTRATED HISTORY OF THE FIRST WORLD WAR

XII. Alfred Bosch, 1714

XI. Andreu Carranza, L’HIVERN DEL TIGRE

X. August Rafanell, LA IL·LUSIÓ OCCITANA

IX. Bruno Giordano, LA SOLITUDINE DEI NUMERI PRIMI

VIII. Andrea Camilleri, IL LADRO DI MERENDINE

VII. Pere Rovira, L’AMOR BOIG

VI. Patricia Gabancho, CRÒNICA DE LA INDEPENDÈNCIA

V. Philip Roth, THE PLOT AGAINST AMERICA

IV. Guy Deutscher, THROUGH  THE LANGUAGE GLASS: WHY THE WORLD LOOKS DIFFERENT IN OTHER LANGUAGES

III. Don DeLillo, WHITE NOISE

II. Ferran Sáez,VIDES IMPROBABLES

I. Richard Florida, THE RISE OF THE CREATIVE CLASS

6 comentaris »

RSS feed for comments on this post. TrackBack URI

  1. Tengui, tengui! I ho puc demostrar 😀 😀 😀 http://montsellado.wordpress.com/2011/08/21/blanc-negre-potser-gris/ Me’l vaig cruspir en un tres i no res aquestes vacances. Me l’havia autoregalat per Sant Jordi, però no el vaig voler encetar fins que no tingués prou temps per assaborir-lo com cal. No puc afegir res a la teva ressenya, només dir que hi estic d’acord 100%

  2. Motles gràcies Tirant (i a tu també, Montse!). No ens el vam plantejar mai com un llibre juvenil, suposo que per això també agrada als més “granadets”. 🙂

  3. Ja veig que serà per a després d’exàmens…

  4. Doncs aquí un altre que l’ha llegit, perquè en Salvador ens té a tots en nòmina. La impressió que em vaig endur és molt semblant a la teva, és un llibre amb molt de ritme, però em sembla que menys que altres llibres de l’autor, així que imagina! No em va fer por, i això que sóc un cagat, però et puja la mosca rere l’orella, què està passant en aquella finca deixada de la mà de déu!! Un llibre que no decep segur, aconsegueix el que busca, que no és poc.

  5. Jo crec que una de les coses que no s’hauria de fer en començar a llegir Ullals és plantejar-se’l com una novel·la juvenil.

  6. Montse: I que bé ens ho hem passat llegint-lo!
    Salvador: ens agrada perquè som joves! 😉
    Alyebard: entre examen i examen t’hi podries posar…
    Xexu: hauríem de fer una lectura col·lectiva i escenificar imatges!!!
    Leb: poster tens raó… des de les primeres pàgines ja veus que el llibre és d’un gènere major


Deixa un comentari

Crea un lloc web gratuït o un blog a WordPress.com.
Entries i comentaris feeds.