Davos

31 gener 2011 a les 15:30 | Arxivat a Economics | 2 comentaris
Etiquetes: ,

Després encara hi haurà algú que dirà que els economistes no tenim sentit de l’humor…

Font: New York Times / 31 de gener de 2011

El color del sostre dels autobusos escolars americans

4 novembre 2010 a les 06:00 | Arxivat a Estats Units, United States | 2 comentaris
Etiquetes: , , ,

En un dels blocs que segueixo diàriament, Freakonomics, vaig llegir ahir un post en el qual, en Steven D.Levitt, un dels seus principals col·laboradors i alma mater d’aquest, juntament amb en Steven J.Dubner, es demanava per què els sostres dels autobusos escolars americans eren blancs mentre la resta del vehicle està pintat amb el característic color groc.

El mateix autor es responia a partir d’un article de l’any 1992 al New York Times en el qual es deia que la raó era poder rebaixar en 10 graus la temperatura interior a l’estiu a causa de l’efecte reflectant del color blanc.

En Levitt no ho veu clar i demana en el mateix post si algun dels seus lectors li pot justificar la resposta.

M’han semblat absolutament espectaculars i dignes de standing ovation dues de les respostes que transcric a continuació. Com es pot saber tant d’una cosa tant… curiosa?

El primer amb una “impactant” referència a l’albedo’!:

‘(…) School Bus Yellow is a particular color (wikipedia school bus yellow) the RGB is approximately 255,216,0. (FFD800 for the web developers out there).

What you want to compare is the albedo of the different colors. The albedo of white paint will be roughly .7 to .8. The yellow paint’s albedo will be somewhere around .5 to .6. (I’m just guesstimating that based on similar colors) The yellow will absorb about 40-50% of the energy while the white will only absorb 20-30%.

That is certainly enough to make a noticeable difference in the right conditions. There are way too many variables to completely nail it down here in a blog comment, but it certainly suggests that there is some basis in fact. Whether it’s a full 10 degrees difference under normal operating conditions – I don’t know’.

I l’altre, d’un expert en materials:

It’s not just paint. Google “bus kote.”

“Bus-Kote is a bight white, acrylic elastomeric, insulating ceramic, waterproof coating designed specifically for Buses and recreational vehicles. This high build rubber like coating waterproofs, insulates, soundproofs, beautifies and protects with a ceramic shield that expands and contracts with varying hot and cold temperatures plus resists thermal shock. Bus-Kote offers superior mildew resistance and ultraviolet ray reflectivity.

Originally designed as an insulating, reflective coating for school districts to use on the roofs of school buses to lower the interior bus temperature. This energy saving coating will reduce interior temperatures when hot and make interior temperatures more constant when cold due to ceramic insulation“‘.

El contrast és un tal Jorge que diu que viu a Espanya i que respon la següent “cutrada” sense cap mena de rigor:

Though I live in Spain, I was told in school 25 years ago that buses, police trucks and other vehicles that could be hijacked, were painted white on the roof to more easily locate them from the air in such event. I have no idea if that was true‘.

Mai m’hagués pogut pensar que el color dels autobusos escolars americans m’hagués donat un tema per poder compartir amb vosaltres!!!

Venècia. Nou conflicte entre la publicitat i l’art

18 octubre 2010 a les 08:00 | Arxivat a Art, Economics | 5 comentaris
Etiquetes: , , ,

El mes passat vaig llegir un article al NYTimes que parlava de la polèmica que hi ha a Itàlia al voltant de la publicitat present en els monuments que s’estan reformant a Venècia.

Aquests darrers dies he tingut la gran sort de poder passejar per la ciutat dels canals i comprovar la magnitud de la polèmica. Estèticament és horrorós. Mireu, si no, com queda el Pont dels sospirs en la foto que us adjunto en primer lloc, o com resta amagada, darrere la publicitat, la Biblioteca Marciana en la segona. Per uns moments et planteges si no és millor la decadència crònica dels edificis venecians a aquells grans plafons multicolors que cobreixen les bastides dels edificis en reforma.

Amb el cap fred, però, el tema m’ha portat a la meditació i a posar-me del costat d’alguns dels arguments que es donen en l’esmentat article en favor d’aquesta publicitat.

És cert que la preservació del patrimoni artístic és un dels objectius “naturals” de la majoria de persones. De manera inconscient donem per suposat que els edificis i obres d’art en mal estat s’han de restaurar per tal de conservar-los i poder-ne garantir la continuïtat. Aquest, però, és un desig que només contempla la finalitat i obvia els mitjans per assolir-la.

Aquestes accions tenen un cost, un alt cost. Quan les economies estan sanejades i els recursos són abundosos, el tema econòmic, tot i considerar-se, no és decisiu en el cas de reformes necessàries. En la situació econòmica actual, i sembla ser que haurà de ser així al llarg de molt de temps, els diners determinen la viabilitat o no d’una acció d’aquest tipus.

Qui ho paga això? Qui té diners? Doncs una de les fonts de recursos és el patrocini i la publicitat. Aquesta pot ser més o menys discreta. En situacions com la de Venècia, per exemple, en la qual la necessitat de recursos és tan gran, les empreses patrocinadores tenen la força suficient per imposar les seves exigències de visibilitat. No hi ha alternativa, sembla.

Acabarem veient els músics de la Filarmònica de Berlin amb publicitat als seus faristols? El frac d’en Baremboim o d’en Mehta amb publicitat a l’esquena? El marc de “La noia de la perla de Vermeer” amb publicitat enganxada?

Qui sap… Potser el gaudi de la cultura ens obligarà a canviar els nostres esquemes. Que els diners flueixin d’on es troben i que en podem fruir tots. Una altra opció que les entrades als concerts o als museus s’incrementin de manera astronòmica. També es podrien cobrar unes taxes turístiques significatives als visitants de les ciutats amb monuments per mantenir.

Em sembla que preferirem, al capdavall, que siguin les grans marques les qui ho facin per nosaltres, oi? Encara que, durant alguns mesos, ens espatllin les fotos!

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.
Entries i comentaris feeds.

%d bloggers like this: