Ressenya (XLII) – Homer – “L’Odissea”

21 gener 2013 a les 08:00 | Arxivat a Books, Literatura, Literature, Llibres, Ressenya, Reviews | 3 comentaris
Etiquetes: , , , ,

OdisseaFeia molt de temps que tenia pendent la lectura de “L’Odissea” en la traducció d’en Joan F. Mira. Per a la literatura catalana és un luxe poder disposar d’eminències com en Mira que ens ajudin a aproximar-nos als clàssics a,mb aquest alt nivell literari de traduccions. La nostra ha estat una cultura de gran traductors: Riba, Segarra, Benguerel, Solà, etc. Mira està, com a mínim, al mateix nivell.

Els seus versos en valencià ens fan oblidar que estem davant d’una traducció i ens transporten al món d’Ulisses i les seves aventures per tornar a casa. Davant de cadascun dels 24 cants en els quals està dividida l’obra tenim un resum del que succeirà. Això ens permet fer-nos una idea de l’argument i ja ens podem odissea_1aturar en gaudir de la bellesa dels versos i del relat sense por de perdre el fil en una manera d’explicar els fets molt diferent de la que estem avesats actualment. El verb d’en Mira s’ho mereix.

El llibre té unes quantes notes a peu de pàgina a partir de les quals, el traductor ens aclareix qüestions per poder seguir millor la història, però no ens aclapara amb un allau d’erudició que ens podria fer feixuga la lectura als aquells lectors que, en un principi, ens podem sentir més còmodes amb textos més moderns.

No tingueu por d’enfrontar-vos a una obra com és aquesta. En Mira us ho posa fàcil. No teniu excusa i, a més, tots sabeu que esteu obligats a llegir-la. Aquesta nova traducció dels 12.000 versos de l’obra original són una nova visita del clàssic que val la pena fer.

Homer, L’ODISSEA (versió Joan F. Mira), Barcelona: Proa, 2011

Ressenya (XXXVIII) – Salvador Macip – “Hipnofòbia”

12 novembre 2012 a les 09:00 | Arxivat a Books, Literature, Llibres, Ressenya, Reviews | 2 comentaris
Etiquetes: , , ,

Per raons diverses era un dels llibres que tenia en cartera de feia temps. Quan el vaig poder començar no em va durar gens. No es pot dir que el llegís d’una sola tirada perquè vitalment i logística no ho puc fer, però el llibre em va enganxar tant que el tornava a agafar sempre que podia. Em va durar dos dies només…

La ‘hipnofòbia’ es pot definir, de manera simple, com la por a dormir. Llegint aquesta novel·la de títol homònim l’amic Macip  vaig patir ‘hipnofòbia, però  en el sentit d’aversió al fet de perdre el temps dormint i no llegint el llibre!

Tornant més seriosament al llibre, voldria començar per dir que el llibre és interessant, des del punt de vista literari, per diferents aspectes.

En un primer lloc, podem parlar de la història en ella mateixa. La trama és original, enganxa i té un desenllaç que manté el to.

A continuació, podríem destacar-ne el ritme i la capacitat per descriure ambients i situacions sense recórrer a elements literaris superflus. Un bon exemple n’és la descripció d’un espai en la primera pàgina.

Un bon recurs que fa servir, i que personalment vaig trobar que encaixava molt bé en el llibre,  és el d’ampliar la informació de la història amb retalls amb notícies relacionades al final dels capítols.

A tot això, cal afegir que aquesta obra va ser premiada amb el primer premi Carlemany concedit pel govern d’Andorra.

No cal dir massa cosa més. El que s’ha de fer és llegir-lo i… no podreu dormir… mentre duri la seva lectura… i potser després… tampoc!

Salvador macip, HIPNOFÒBIA, Barcelona: Proa, 2012

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.
Entries i comentaris feeds.

%d bloggers like this: