Joies de la llengua (VIII) – “Mais la maîtresse, elle est chouette!”

12 gener 2011 a les 09:00 | Arxivat a Language | 11 comentaris
Etiquetes: , , ,

Entre les meves primeres lectures en francès hi ha les entranyables històries del petit Nicolas, personatge escrit per en Goscinny i dibuixat per en Sempé.

Ara ja fa una colla de mesos, quan vaig començar aquesta sèrie de “Joies de la llengua”, vaig explicar quin era el criteri de selecció dels temes a comentar. Bàsicament es reduia a dir que tractaria aquelles paraules, frases o expressions que em cridessin l’atenció.

El “Mais la maîtresse, elle est chouette”, i especialment l’adjectiu “chouette” sempre m’han semblat molt dolços, i més, un cop llegides unes quantes històries del petit Nicolas, aprens del deliciós caràcter del personatge. Tot és “chouette” per a ell: la mestra, els seus companys, els jocs… Genial! Són d’aquelles paraules que tenen una fonètica que et remet a un significat de manera subjectiva. Com una mena d’onomatopeia particular.

Us recomano la lectura distesa de les històries del petit Nicolas. Realment, sembla que qui parli sempre, explicant les històries, sigui un nen. Lectures fresques per quan estem espessos!

Cettes histoires sont très chouettes!!!

—————

Anteriors JOIES DE LA LLENGUA

VII. “When the going gets tough, the tough get going”

VI. “In love/out… of love”

V. “La vida fa pujada”

IV. “Amargo de a sorbitos/Amargo de a poquitos”

III. “To reach for the stars”

II. “Cherchez la femme”

I. “Una relazione galante”

Joies de la llengua (II) – “Cherchez la femme”

20 octubre 2010 a les 08:00 | Arxivat a Language | 4 comentaris
Etiquetes: , ,

En aquest segon post de la sèrie “Joies de la llengua” voldria parlar-vos d’una frase feta en francès d’ús ja universal: “Cherchez la femme”. Literalment, “Busqueu la dona”.

Aquesta expressió té el seu origen en l’obra “Les Mohicans de Paris” d’Alexandre Dumas (pare). La fa aparèixer primer en una frase que diu:

“Cherchez la femme, pardieu ! cherchez la femme !”

En un principi, volia significar que quan un home es comporta de manera fora del normal, de ben segur, la raó és una dona.

Com millor s’explica aquest significat inicial és en l’adaptació teatral de l’obra, feta pel mateix Dumas, quan diu:

“Il y a une femme dans toutes les affaires ; aussitôt qu’on me fait un rapport, je dis : « Cherchez la femme !».

Amb tot, aquesta expressió també es fa servir quan hom es vol referir a que s’ha de buscar l’arrel de les coses.

M’agrada el component romàntic de l’expressió. És molt dels segles precedents. Les dones com a motiu i raó de tot. Explica molt com ha estat la nostra civilització. No hi ha una expressió equivalent com “Cherchez l’homme”. Potser les dones no tenen preocupacions ni comportaments estranys que calgui explicar…

El feminisme ha de seguir avançant per la igualtat de drets, però, si us plau, que no es carregui mai expressions tan meravellosament decadents com aquesta.

——————–

Anteriors JOIES DE LA LLENGUA

I. “Una relazione galante”

 

Bloc a WordPress.com.
Entries i comentaris feeds.

%d bloggers like this: