Ressenya (XVI) – Cardenal Mazzarino – “Breviari dels polítics”

21 Març 2011 a les 09:00 | Arxivat a Books, Història, History, Llibres, Politics, Ressenya, Reviews | 1 Comentari
Etiquetes: ,

Fa uns dies vaig llegir a el Singular Digital un article del sempre interessant Quim Torra. En aquest escrit, i a partir de la tortuga de l’Ateneu que sempre li serveix de partner en les seves converses/reflexions em va descobrir la recent edició del Breviari dels polítics del Cardenal Mazzarino, traduïda pel Ramon Alcoberro, prologada per en Xavier Rubert de Ventós i materialitzada per la nova Edicions de la Ela geminada.

Vaig córrer a la llibreria a buscar-lo. El vaig comprar i me’l vaig llegir en un pim-pam. Ha valgut molt la pena. L’edició exquisida d’aquesta nova editorial gironina et transporta al món polític del segle XVII, en el qual, un italià vinculat als jesuïtes, però que mai va estudiar teologia, esdevé cardenal i primer ministre de França a la mort del Cardenal Richelieu. Va fer una gran fortuna, va ser l’artífex de fets decisius de la història francesa (i catalana!) i com a detentador d’un immens poder, blanc de les crítiques de personatges com el conegut Cyrano de Bergerac, donant peu a un subgènere literari de l’època anomenat mazarinades.

El Breviari, que se li atribueix a la seva ploma, tot i que no és del tot cert, és un recull de màximes i reflexions sobre el món de la política i, augmentant el prisma, de les relacions humanes. És un conjunt de màximes que, com L’art de la guerra de Sun Tzu, podria ser una pedrera d’obres sobre management i d’estratègia política.

El paràgraf  que s’ha escollit des d’un punt de vista comercial per explotar l’obra és una afirmació de Rubert de Ventós en el seu pròleg i que defineix, perfectament, l’objectiu i el contingut del llibre.

De fora estant, com a pur espectacle, tant la política com el sexe resulten insuportablement feixucs i repetitius, sempre procaços. Només quan es practiquen com un joc apassionat, especulatiu i fantàstic, arriben a adquirir la qualitat estètica d’una bella arscombinatòria que bascula entre la ingenuïtat i el cinisme, entre el bell i el sinistre: com ara en aquest Breviari.

Una lectura en clau positiva d’aquest Breviari faria molt de bé al nostre país i a les seves classes dirigents, de ben segur.

Cardenal Mazzarino, BREVIARI DELS POLÍTICS, Barcelona: Edicions de la Ela geminada, Quatrivium, 2011

——————–

Anteriors RESSENYES

XV. Pere Ballart, EL CONTORN DEL POEMA

XIV. Jaume Passarell, BOHEMIS, PISTOLERS, ANARQUISTES I ALTRES NINOTS

XIII. Hew Strachan, THE OXFORD ILLUSTRATED HISTORY OF THE FIRST WORLD WAR

XII. Alfred Bosch, 1714

XI. Andreu Carranza, L’HIVERN DEL TIGRE

X. August Rafanell, LA IL·LUSIÓ OCCITANA

IX. Bruno Giordano, LA SOLITUDINE DEI NUMERI PRIMI

VIII. Andrea Camilleri, IL LADRO DI MERENDINE

VII. Pere Rovira, L’AMOR BOIG

VI. Patricia Gabancho, CRÒNICA DE LA INDEPENDÈNCIA

V. Philip Roth, THE PLOT AGAINST AMERICA

IV. Guy Deutscher, THROUGH  THE LANGUAGE GLASS: WHY THE WORLD LOOKS DIFFERENT IN OTHER LANGUAGES

III. Don DeLillo, WHITE NOISE

II. Ferran Sáez,VIDES IMPROBABLES

I. Richard Florida, THE RISE OF THE CREATIVE CLASS

1 Comentari »

RSS feed for comments on this post. TrackBack URI

  1. Se m’havia passat aquest apunt teu. Ja t’he linkat dins el meu apunt, gràcies!


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Bloc a WordPress.com.
Entries i comentaris feeds.

%d bloggers like this: