We Quit!
23 Octubre 2013 a les 08:00 | Arxivat a Catalonia, Catalunya | 6 comentarisEtiquetes: independència, IQuit, WeQuit
Fa unes setmanes una noia, Marina Shifrin, es va fer famosa per un video en el que sortia ballant, a la matinada, a les oficines de l’empresa en la qual treballava més hores que un rellotge. L’objectiu del video era acomiadar-se de l’empresa i dir-li al seu despietat cap que ja en tenia prou i que se n’anava. “I quit”, “Marxo”, diu.
El video ha tingut una alta viralitat i se n’ha parlat molt. En el moment de fer aquesta entrada ja havia tingut més de 16 milions de vistes.
A Catalunya, un grup d’independentistes, aprofitant el format d’aquest video, en fan un altre anomenat “We quit”, “Marxem” dirigit, no a un cap despòtic, sinó a Espanya. Em fa molta gràcia i crec que val la pena compartir-lo.
En tots els actes de reivindicació que ens quedin fins la proclamació de la independència podríem ballar a l’estil “We quit”!
Ressenya (XLVII) – Martí Anglada – “Quatre vies per a la independència”
16 Octubre 2013 a les 08:00 | Arxivat a Books, Catalonia, Catalunya, Història, History, Llibres, Politics, Ressenya, Reviews | 2 comentarisEtiquetes: cejp, eslovàquia, eslovènia, estònia, letònia, martí anglada, quatre vies per a la independència
En uns moments polítics com els actuals, aquesta és una de les lectures més recomanables. El periodista amb llarga experiència internacional, Martí Anglada, ens explica, de manera molt exhaustiva, però alhora entenedora, els processos d’independència de quatre estats europeus: Estònia, Letònia, Eslovàquia i Eslovènia.
El llibre està dividit en tres parts, atès que l’autor analitza els processos d’independència de Letònia i Estònia en un únic capítol, ja que les dues repúbliques ex-soviètiques tenen punts en comú, però també grans diferències, que permeten entendre molt bé els respectius processos d’independència.
Cada part comença amb un punt anomenat ‘Primera aproximació’ en el qual Anglada explica les característiques principals dels països que analitzarà. Seguidament, fa una explicació resumida, molt completa, de la història del país en qüestió. El penúltim apartat de cada part explica el procés d’independència en concret i, l’últim, fa una mirada a la situació actual de cadascun dels països després dels seus primers anys com a estats independents.
En tots els casos es fa palesa la dificultat del procés. Amb tot, els obstacles amb els quals es van haver d’enfrontar aquests quatre països no van ser, al capdavall, insuperables. Malgrat les amenaces i incerteses inicials que provenien de l’anomenada ‘comunitat internacional’, els quatre països són membres de ple dret d’organitzacions com les Nacions Unides i la Unió Europea, entre d’altres.
Aquesta és una obra que fa honor al seu subtítol: “Una lectura necessària per traçar el full de ruta de Catalunya”. Malgrat que cada país és un cas molt particular, de totes les experiències d’altres se’n poden treure coneixements per al procés en el qual es troba, actualment, el nostre país. Certament, és un llibre molt important i que el converteix en lectura imprescindible per tots aquells interessats en el procés d’independència de Catalunya, bé sigui des d’un punt de vista tècnic, polític o emocional.
El llibre va ser una iniciativa del Centre d’Estudis Jordi Pujol.
Martí Anglada, QUATRE VIES PER A LA INDEPENDÈNCIA, Barcelona: Pòrtic, 2013
Ressenya (XLI) – Jaume Clotet i David de Montserrat – “Lliures o morts”
10 Desembre 2012 a les 08:00 | Arxivat a Books, Catalonia, Catalunya, Història, History, Literatura, Literature, Llibres, Ressenya, Reviews | 2 comentarisEtiquetes: 1714, alfred bosch, david de montserrat, ermengol amill, jaume clotet, lliures o morts, sánchez piñol, victus
Poques vegades, llibres com el d’avui o com ‘Victus’, del qual en vàrem fer una ressenya fa unes setmanes, s’han pogut publicar en un moment més oportú atesa la seva temàtica.
Els moments en els quals viu el nostre país són terreny abonat per a llibres que parlen de fets històrics i tan transcendentals com la Guerra de Successió del s.XVIII de la qual encara en patim les conseqüències i n’intentem posar remei.
‘Lliures o morts’ és, a més, un llibre d’aventures, un bon llibre d’aventures que tant pot enganxar el lector amb sensibilitat patriòtica, com aquell que llegeix pel pur plaer de passar-s’ho bé amb una història que, no oblidem, té el factor afegit que la majoria dels fets són verídics.
Les peripècies d’Ermengol Amill serien un bon guió per una pel·lícula. Juntament amb l’esmentat ‘Victus’ d’en Sánchez Piñol i la trilogia ‘1714’ de l’Alfred Bosch donen per fer un gran ‘Braveheart’ català. Penso que ara com ara el necessitem com a element de difusió internacional del nostre conflicte amb Espanya i de part de les nostres raons per alliberar-nos-en.
Els seus autors, en Jaume Clotet i en David de Montserrat han aprofitat la seva presència en els canals 2.0 per donar a conèixer encara més el seu llibre mostrant, de manera pràctica, com es difonen les notícies i el coneixement aprofitant al màxim les eines que tenim al nostre abast. Val la pena fer una ullada al web de la novel·la. Feu-vos ‘seguidors’ també, del compte de twitter del llibre, sabreu on fan presentacions i promocions i, a més, sabreu més coses sobre els fets de la Guerra de Successió.
Agafeu el millor silló de casa, seieu (amb un cafè, un tè, una cervesa, una pipa, un cigar o el que més us plagui) i endinseu-vos en aquesta lectura. En gaudireu i us farà més savis i més lliures.
Bona lectura.
Jaume Clotet i David de Montserrat, LLIURES O MORTS, Barcelona: Columna, 2012
El 25 de novembre votem independència!
23 Novembre 2012 a les 08:00 | Arxivat a Catalonia, Catalunya, Politics | 4 comentarisEtiquetes: #tenimpressa, adeuespanya, independència, independence, independenciaja, lipdub per la independència
Ressenya (XXXIX) – Albert Sánchez Piñol – “Victus”
19 Novembre 2012 a les 09:00 | Arxivat a Books, Catalonia, Catalunya, Història, Literature, Llibres, Ressenya, Reviews | 5 comentarisEtiquetes: 1714, isern, la campana, sánchez piñol, victus
Se n’ha parlat molt d’aquesta novel·la. Al principi es va organitzar una mena d’escàndol d’aquests que ens agraden tant als catalans: en Sánchez Piñol, l’autor més publicat en els darrers anys en la nostra llengua havia fet la seva darrera novel·la en castellà! A més, era una novel·la sobre el desastre nacional de 1714! Semblava una provocació del més pur estil ‘boadellià’. L’autor es va haver d’explicar i argumentar perquè havia escrit en aquesta llengua. Senzillament, la novel·la no li havia sortit en català i, després de les primeres cent pàgines, va haver de passar al castellà.
Deixant de banda aquesta part més anecdòtica, cal dir que el llibre és un tros de novel·la. La història, la seva èpica, el context i l’estil fan que sigui d’obligada lectura per als amants de les coses del país. Llegint-lo et vas imaginant una pel·lícula. Molts sempre havíem pensat que la història de 1714 s’havia d’explicar de la mateixa manera que els escocesos van veure a la pantalla un dels episodis més crítics de la seva història amb la pel·lícula ‘Braveheart’. Sembla que ara hi ha un projecte seriós basat en l’obra de Sánchez Piñol. Benvinguda sigui!
La novel·la toca molts temes. La barreja de personatges reals, ficcionats i ficticis permet rebre una lliçó d’història d’allò més enriquidora i completa. Coneixes alguns dels personatges involucrats en el setge de Barcelona, les seves raons, els temes geoestratègics vinculats al conflicte, els conceptes més bàsics de la complicada enginyeria militar dels segles XVII i XVIII, etc.
L’autor explica que ha estat 10 anys per escriure la novel·la. És una dada rellevant per fer-se una idea de la seva dimensió en tots els sentits.
Recomano la lectura del llibre i d’algunes de les entrevistes que li han fet, com a conseqüència del llibre, al seu autor, per exemple a El singular digital, a La Vanguardia, a l’Ara o l’excel·lent crítica d’en Joan Josep Isern.
Albert Sánchez Piñol, VICTUS, Barcelona: La Campana, 2012
Ressenya (XXXV) – Stefano Maria Cingolani – “Pere el Gran – Vida, Actes i Paraula”
22 Octubre 2012 a les 09:00 | Arxivat a Books, Catalonia, Catalunya, Història, History, Literature, Llibres, Politics, Ressenya, Reviews | 3 comentarisEtiquetes: bernat desclot, cingolani, conquesta de sicília, ferran soldevila, pere el gran
D’un llibre escrit per l’eminent Cingolani es pot esperar el millor. Dins el món dels medievalistes té un prestigi reconegut.
Aquesta és una obra, però, dirigida al gran públic interessat en la història de manera amateur. De fet, està editada pel Museu d’Història de Catalunya i així ho expressa el seu director en el pròleg.
El llibre compleix amb escreix aquest objectiu. El lector acaba tenint una bona panoràmica de la vida del fill primogènit de Jaume I. Cingolani aprofita el relat de la seva vida, tant fent referència a documents de l’època com la “Crònica” de Bernat Desclot o l’obra historigràfica inacabada de Ferran Soldevila sobre el rei Pere, per anar teixint un relat que permet veure l’evolució vital i política del monarca.
Sense ser una obra que tingui la intenció d’enaltir gratuïtament la figura del rei Pere, pretén donar-li la importància justa que el regnat va tenir per a la Corona d’Aragó i les contribucions que va fer en el camp de la diplomàcia i les relacions exteriors amb les seves polítiques amb el papat, la corona francesa, els sicilians, els genovesos, venecians, castellans, sarraïns, etc.
L’autor contextualitza prou bé el relat com per poder seguir els esdeveniments històrics sense que el lector hagi de tenir una base de coneixement especialment àmplia.
La lectura sobre els fets dels catalans en èpoques especialment significatives, com els segles XIII i XIV, de la nostra història sempre em fan adonar del poc valor que li donem a certes figures i la facilitat que, com a poble, tindríem per estructurar un discurs patriòtic com la de molts dels altres pobles del nostre entorn. Elements en tenim una pila.
Només voldria destacar un punt negatiu del llibre. Hi he detectat un nombre anormal de faltes d’ortografia. M’ha sobtat molt aquesta deixadesa en aquest aspecte.
Stefano Maria Cingolani, PERE EL GRAN. VIDA, ACTES I PARAULA, Barcelona: Editorial Base, 2010
11 de setembre de 2012
11 Setembre 2012 a les 08:00 | Arxivat a Catalonia, Catalunya, Economics, Història, Politics | 1 comentariEtiquetes: #tenimpressa, 11s2012, adeuespanya, independenciaja
Font imatge : http://locals.esquerra.cat/cervello/ i elaboració pròpia
Ressenya (XXIX) – Heribert Barrera – “#Tenim pressa, molta pressa”
16 Abril 2012 a les 09:00 | Arxivat a Books, Catalonia, Catalunya, Llibres, Politics, Ressenya, Reviews | 1 comentariEtiquetes: #tenimpressa, catalunya, independència
Quan vaig saber de la imminent edició d’aquest llibre, vaig estar atent a la seva publicació. Malauradament no vaig poder assistir a la presentació que varen fer l’Enric Vila, en Salvador Cardús i l’editor Xavier Cambra, però vaig ser dels primers en comprar-lo i llegir-lo!
Reconec una gran admiració pel President Barrera. Era d’aquelles persones que sempre escoltava quan parlava. La seva mort em va agafar de vacances fora del país i vaig seguir, en la distància, el dol dels qui sentíem la seva pèrdua, per mitjà de les xarxes socials. Va ser el naixement del, ja popular i usat, hashtag #tenimpressa.
Recentment, havia estat, indirectament, ‘en contacte’ amb en Barrera gràcies a la lectura del seu llibre sobre Cambó, el qual, algú va qualificar com el seu testament polític per la manera com va tenir d’explicar la figura política del dirigent de la Lliga, en contraposició als seus ideals, però amb un exquisit respecte en la discrepància.
El llibre que us ressenyo, i recomano, avui és un recull de textos del dirigent d’ERC en els quals es fa clar el seu ideari i se’ns ofereix una imatge de la immensa categoria política i nacional del seu autor. Aquests textos van des d’un article seu del 1966 a la revista ‘Mirador’ fins a les seves paraules en l’acte de commemoració del primer aniversari de la multitudinària manifestació del 10 de juliol de 2010, passant per la seva intervenció en la Comissió Constitucional del Congrés espanyol de 1978, el seu discurs de presa de possessió com a President del Parlament i l’extracte de l’entrevista que li va fer l’Enric Vila per al llibre ‘Què pensa Heribert Barrera’ del 2001.
Molt recomanables, també, dins del llibre, el pròleg d’en Salvador Cardús i l’article homenatge de l’Enric Vila del 30 d’agost de 2011.
Una lectura molt necessària en un moment com l’actual en el qual anem molt mancats de grans personalitats en un país que se’ns pot morir a les mans si no fem un pas ferm endavant.
Heribert Barrera, #TENIM PRESSA, MOLTA PRESSA, Barcelona: Dèria, 2012
Recomanació musical (XXXIV) – Duble Buble – “Clava’t”
23 Setembre 2011 a les 09:00 | Arxivat a Catalonia, Catalunya, Music | 7 comentarisEtiquetes: 80s, duble_buble
Avui toca un homenatge al passat. Ja poden els “Sopa de Cabra” fer últims concerts a dojo, ja podem riure amb les bestieses dels “Amics de les Arts”, ja podem posar cara d’interessants mentre escoltem els “batiatos” dels Països Catalans que són els “Antònia Font”. Amb tot, sense prehistòria, no hi ha història.
Els pioners són la base i l’inici. Els fonaments sobre els quals es construeixen les coses.
La música catalana moderna (amb el permís de la Nova Cançó) no seria com és sense “founders” com els Duble Buble. Molts dels que llegiu aquest bloc potser no n’haureu sentit a parlar mai, atesa la vostra tendra edat. La joventut, ja se sap,… Aprofiteu, doncs, els centelleigs de saviesa que, a voltes, espurnegen en aquest humil bloc i feu cultura!
Història de la música, història del país.
Amb tots vosaltres, un document històric del segle passat (cap allà un llunyà 1986). Els Duble Buble!!!!
Bon cap de setmana!
No calen més paraules
7 Juliol 2011 a les 15:00 | Arxivat a Catalonia, Catalunya | 5 comentarisEtiquetes: independència, independence
Ressenya (VI) – Patrícia Gabancho, “Crònica de la independència”
27 Desembre 2010 a les 09:00 | Arxivat a Catalonia, Catalunya, Llibres, Ressenya, Reviews | 3 comentarisEtiquetes: català, independència
Feia temps que no llegia un llibre que em provoqués un tal optimisme com el darrer de la Patricia Gabancho.
Per als independentistes, veure sobre el paper la representació d’un futur escrit per un altre dóna un alè d’esperança en copsar que allò que hom desitja pot tenir una certa, o una gran objectivitat.
Vull agrair a la Sra.Gabancho la seva obra. Ensems, espero que els independentistes que la llegeixin reforcin el seu esperit i que aquells que encara no ho són hi vegin una possibilitat de futur perfectament realitzable. Fa temps que tinc la sensació que estem en un moment d’inflexió.
Només hi ha tres coses que no m’agraden del futur que ens mostra l’autora: el fet que Catalunya no tingui exèrcit (no siguem ingenus!), el president de la República que es proposa (no ha tingut un paper massa encertat darrerament) i el plantejament velat d’una situació molt crítica als Estats Units del president Obama. Els americans poden ser uns dels que més ens ajudin en el nostre objectiu de llibertat. Tinguem-ho en compte.
Llegiu-lo, llegiu-lo i, sobretot, creieu-vos el que us diu: tant els lectors com els personatges reals que sortiu en el llibre amb un paper rellevant.
——————–
Anteriors RESSENYES
V. Philip Roth, THE PLOT AGAINST AMERICA
IV. Guy Deutscher, THROUGH THE LANGUAGE GLASS: WHY THE WORLD LOOKS DIFFERENT IN OTHER LANGUAGES
No és nou…
23 Desembre 2010 a les 11:05 | Arxivat a Catalonia, Catalunya | 5 comentarisEtiquetes: independència, llengua
No ens ha de sorprendre res en aquests moments, ja. Només hi ha una resposta.
“Son apasionados a su patria, con tal exceso que les hace trastornar el uso de la razón, y solamente hablan en su lengua nativa…”
De la resposta de José Patiño, president de la Real Junta Superior de Justicia y Gobierno, 1714, a la “Consulta del Consejo de Castillas sobre el Nuevo Gobierno que se debe establecer en Cataluña.”
“Que en las escuelas no se permitan libros en lengua catalana, escribir ni hablar en ella dentro de las escuelas y que la doctrina cristiana sea y la aprendan en castellano…”
De l’informe de José Patiño a la “Consulta del Consejo de Castillas sobre el Nuevo Gobierno que se debe establecer en Cataluña”, del 13 de juny de 1715.
“La importancia de hacer uniforme la lengua se ha reconocido siempre por grande, y es un señal de la dominación o superioridad de los Príncipes o naciones, ya sea porqué la dependencia o adulación quieren complacer o lisonjear, afectando otra naturaleza con la semejanza del idioma, o ya sea porqué la sujección obliga con la fuerza”.
De la “Instrucción secreta” que el fiscal del Consejo de Castilla, don José Rodrigo Villalpando, trasmeté als corregidors del Principat de Catalunya el 29 de gener de 1716.
I finalment…
“…pero como a cada Nación parece que señaló la Naturaleza su idioma particular, tiene en esto mucho que vencer el arte y se necesita de algún tiempo para lograrlo, y más cuando el genio de la Nación com el de los Catalanes es tenaz, altivo y amante de las cosas de su País, y por esto parece conveniente dar sobre esto instrucciones y providencias muy templadas y disimuladas, de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado…”
De la “Instrucción secreta” que el fiscal del Consejo de Castilla, don José Rodrigo Villalpando, trasmeté als corregidors del Principat de Catalunya el 29 de gener de 1716.
Proposta de preàmbul per a la primera llei del nou Parlament de Catalunya
29 Novembre 2010 a les 08:00 | Arxivat a Catalonia, Catalunya, United States | 8 comentarisEtiquetes: parlament, us constitution
“When in the Course of human events, it becomes necessary for one people to dissolve the political bands which have connected them with another, and to assume among the powers of the earth, the separate and equal station to which the Laws of Nature and of Nature’s God entitle them, a decent respect to the opinions of mankind requires that they should declare the causes which impel them to the separation.
We hold these truths to be self-evident, that all men are created equal, that they are endowed by their Creator with certain unalienable rights, that among these are life, liberty and the pursuit of happiness. That to secure these rights, governments are instituted among men, deriving their just powers from the consent of the governed. That whenever any form of government becomes destructive to these ends, it is the right of the people to alter or to abolish it, and to institute new government, laying its foundation on such principles and organizing its powers in such form, as to them shall seem most likely to effect their safety and happiness. Prudence, indeed, will dictate that governments long established should not be changed for light and transient causes; and accordingly all experience hath shown that mankind are more disposed to suffer, while evils are sufferable, than to right themselves by abolishing the forms to which they are accustomed. But when a long train of abuses and usurpations, pursuing invariably the same object evinces a design to reduce them under absolute despotism, it is their right, it is their duty, to throw off such government, and to provide new guards for their future security“.
Força, equilibri, valor i seny
2 Novembre 2010 a les 15:00 | Arxivat a Catalonia, Catalunya | 4 comentarisEtiquetes: 2d8, castellers, vilafranca
Ahir, els Castellers de Vilafranca van descarregar el 2 de 8 sense folra, fita considerada impossible fins a aquest moment en el món casteller.
Després d’aquest nou repte aconseguit, recordo el que vaig escriure el setembre de 2008:
“En la darrera Festa Major de Vilafranca, i mentre observava com les millors colles castelleres del país (els Castellers de Vilafranca, la Joves de Valls, la Vella de Valls i els Minyons de Terrassa), aixecaven, amb més o menys fortuna, les imponents torres humanes, pensava en com podríem traslladar els principis castellers (Força,Equilibri, Valor i Seny) a l’acció cívica, social i política per mirar de superar el, al meu entendre i al de molts, crític moment en el qual viu el nostre país.
La força ens ha de servir per poder-nos enfrontar als qui tenen interessos contraposats a nosaltres (els qui necessiten els nostres recursos, els qui veuen amenaçada la seva identitat en l’existència i vigència de la nostra, …).
L’equilibri el volem per tal de poder aconseguir els nostres interessos sense malmetre les relacions amb el nostre entorn (població forana que viu en el nostre país, estats i comunitats polítiques amb les quals hem i haurem d’interactuar).
El valor sempre és necessari en tot procés que ens porti a un canvi. Un nou statu quo segur que comportarà enfrontaments, crisis, lluites, etc. L’objectiu final ha d’estar clar.
Finalment, el seny ens ha d’ajudar a fer les valoracions correctes davant de les noves situacions, i sobretot, ens de portar a fer, en tot moment, l’anàlisi objectiva que ens dugui a no recular per por de les incerteses degudes a càlculs erronis a curt termini.
Així doncs, em resulta pràcticament impossible d’entendre com un país que ha donat un fenomen com els dels castellers actuïi tant d’esquena a uns valors que, de ser aplicats i tinguts en compte, mai ens hauríem portat a raure en una situació de risc de supervivència com en la que ens trobem en aquests moments.
Potser ja és hora que comencem a fer la pinya i que quan iniciem el castell i ens sentim segurs del nostre lloc i d’on volem arribar comenci a sonar el toc de castell”.
Lipdub per la independència – nou rècord mundial
29 Octubre 2010 a les 15:05 | Arxivat a Catalonia, Catalunya, Media | 2 comentarisEtiquetes: lipdub, obrint pas, vic
Finalment, avui, ja s’ha fet públic el lipdub per la independència que ha batut el récord del món de participació en un esdeveniment d’aquest tipus: més de 5.700.
Aquest lipdub es va fer el diumenge passat, 24 d’octubre, a Vic. La cançó és “La Flama”, dels valencians Obrint pas. Tot i que, com a gran afeccionat al lipdubs (què voleu que us digui, em diverteixen molt!), potser d’altres m’han agradat més des d’un punt de vista estètic, com per exemple el de la Universitat del Quebec amb I gotta feeling dels Black Eyed Peas, el de la UPC d’aquest Sant Jordi amb Hot’N Cold de la Katy Perry o, fins i tot el de Vueling amb When Love Takes Over de la Kelly Rowland, no puc deixar de meravellar-me per la mobilització, l’empenta… i la profusió d’estelades!
Les noves tendències, els nous mitjans i el nous canals al servei d’una causa. Nous temps, nous recursos!!!
When Tirant lo Bloc went photoblogging, his alter ego was born. He gained his freedom by creating a new world in which words were replaced by images.
Bloc a WordPress.com.
Entries i comentaris feeds.
tirantlobloc.wordpress.com 