Mitt Romney’s concession speech – first paragraph

10 Novembre 2012 a les 10:00 | Arxivat a Estats Units, Politics | 2 comentaris
Etiquetes: ,

Thank you. Thank you. Thank you. Thank you, my friends. Thank you so very much. Thank you. Thank you. Thank you. I have just called President Obama to congratulate him on his victory. His supporters and his campaign also deserve congratulations. I wish all of them well, but particularly the president, the first lady, and their daughters. This is a time of great challenges for America, and I pray that the president will be successful in guiding our nation.

This is the beginning of Governor Romney’s concession speech after the 2012 election.

I just have a word: GREAT

I would like that in my country politicians were, at least, as respectful with each others, and with the voters, as this first paragraph of the speech statement is supposed to be.

Anuncis

We the people

9 febrer 2012 a les 09:00 | Arxivat a Estats Units, Història, Politics, United States | 6 comentaris
Etiquetes:

We the People  of the United States, in Order to form a more perfect Union, establish Justice, insure domestic Tranquility, provide for the common defence, promote the general Welfare, and secure the Blessings of Liberty to ourselves and our Posterity, do ordain and establish this Constitution for the United States of America.

Preàmbul de la Constitució dels Estats Units d’Amèrica, 1787

Quin brillant començament per a una carta magna. De manera sintètica i racional s’estableixen els principis pels quals una societat s’ha de regir per viure de manera cohesionada (‘a more perfect Union’) i justa (‘establish Justice’). El que més m’agrada, potser, d’aquest inici, és el concepte segons el qual les lleis han de garantir el benestar intern en forma de ‘tranquil·litat’ (‘insure domestic Tranquility’).

No pot faltar, òbviament, una referència a la necessitat de defensar-se de cara a atacs exteriors que puguin amenaçar la pròpia civilització (‘provide the common defence’).

Es podria fer una lectura oberta, també,  del deure que tota societat forta hauria de tenir vers d’altres que necessiten ajut (‘promote the general ‘Welfare’), en una implantació més reeïxida, cal dir-ho, per exemple, dels recents intents de ‘nation building’ dels americans a Iraq i Afganistan.

Magnífic l’esment a la base de tot el plantejament: la llibertat (‘and secure the Blessings of Liberty’). Aquesta defineix l’esperit de la societat que es volia construir a partir d’aquest text. És un plantejament generós que no només vetlla pel present, sinó també per al futur (‘to ourselves and our Posterity’) perquè també ens hem de fer responsables dels efectes futurs dels nostres fets (aquí podríem entrar en la moralitat dels endeutaments actuals dels països que hauran de pagar els nostres fills, per exemple, o dels consums incontrolats de recursos no renovables).

Si tenim l’oportunitat de reconstruir la nostra societat a partir d’un nou projecte d’emancipació nacional, hauríem de tenir en compte aquests conceptes per tal de fornir una nació forta , justa, tranquil·la, segura, benestant, lliure i amb futur.

Spousonomics… perquè al món hi ha d’haver de tot

20 gener 2011 a les 09:00 | Arxivat a Economics, Estats Units | 6 comentaris
Etiquetes: ,

Fa dies que, gràcies al ja esmentat en altres apunts bloc Freakonomics, vaig descobrir un bloc americà que es diu Spousonomics. Aquest bloc, escrit per dues americanes, la Paula Szchuman i la Jenny Anderson, té com a objectiu “Using economics to master love, marriage and dirty dishes”. A més, n’han fet un llibre. Com que sóc economista, tinc parella i embruto plats quan menjo m’hi vaig sentir atret per la proclama inicial.

Aquest primer interès ha anat disminuint amb el temps perquè els temes tractats eren més aviat ensopits. Amb tot, la setmana passada van publicar una entrevista a un matrimoni americà que té com a principal atractiu que ell és professor associat d’una universitat americana molt coneguda en la benzinera més propera i que a més és expert en el desenvolupament dels infants a Centreamèrica, els aspectes econòmics de la lliga de beisbol i dels Simpson (no és conya, de veritat).

L’entrevista no té pèrdua per friky, naïf, prescincible i denunciable per avorrida.

Us en posaré un parell d’exemples. El primer, al suposat crack de l’economia se li demana quins senyals va enviar a la seva dona quan se la volia lligar per deixar-li veure el seu interès. El monstre intel·lectual respon que després de passar una vetllada al sostre de casa (???) bevent una Guinness (???) ell li va mostrar el seu amor regalant-li unes flors dins d’una de les ampolles que s’havien begut… Es veu que amb això van entendre que estaven fets l’un per l’altre. Ho expliquen com si fos la descoberta economicosocial del segle!!!

Si em permeteu el comentari personal, jo mai he estat un crack de la seducció, però aplicant aquest tipus de tècniques segur que a hores d’ara estaria fent d’eremita en un desert inhòspit tenint per virtuosa una virginitat obligada.

El segon exemple ve quan se li demana al paio en qüestió per un consell dirigit als qui es volen casar. L’home comença a parlar dels rendiments decreixents (nom grandiloqüent en economia per explicar que cada vegada que tens més d’una cosa, afegir-ne una mica més aporta cada vegada menys satisfacció). Diu que s’ha d’aconseguir que amb la parella, el fet de conèixer-la més no ha de suposar que no et sorprengui i que t’avorreixi, sinó que ha de fer més atractiu el fet de poder estar amb algú amb qui cada vegada t’ho passis millor perquè et riu les gràcies. El Doctor Corbella al seu costat sabia tant del món de la parella com l’Enric VIII.

Impagable.

El color del sostre dels autobusos escolars americans

4 Novembre 2010 a les 06:00 | Arxivat a Estats Units, United States | 2 comentaris
Etiquetes: , , ,

En un dels blocs que segueixo diàriament, Freakonomics, vaig llegir ahir un post en el qual, en Steven D.Levitt, un dels seus principals col·laboradors i alma mater d’aquest, juntament amb en Steven J.Dubner, es demanava per què els sostres dels autobusos escolars americans eren blancs mentre la resta del vehicle està pintat amb el característic color groc.

El mateix autor es responia a partir d’un article de l’any 1992 al New York Times en el qual es deia que la raó era poder rebaixar en 10 graus la temperatura interior a l’estiu a causa de l’efecte reflectant del color blanc.

En Levitt no ho veu clar i demana en el mateix post si algun dels seus lectors li pot justificar la resposta.

M’han semblat absolutament espectaculars i dignes de standing ovation dues de les respostes que transcric a continuació. Com es pot saber tant d’una cosa tant… curiosa?

El primer amb una “impactant” referència a l’albedo’!:

‘(…) School Bus Yellow is a particular color (wikipedia school bus yellow) the RGB is approximately 255,216,0. (FFD800 for the web developers out there).

What you want to compare is the albedo of the different colors. The albedo of white paint will be roughly .7 to .8. The yellow paint’s albedo will be somewhere around .5 to .6. (I’m just guesstimating that based on similar colors) The yellow will absorb about 40-50% of the energy while the white will only absorb 20-30%.

That is certainly enough to make a noticeable difference in the right conditions. There are way too many variables to completely nail it down here in a blog comment, but it certainly suggests that there is some basis in fact. Whether it’s a full 10 degrees difference under normal operating conditions – I don’t know’.

I l’altre, d’un expert en materials:

It’s not just paint. Google “bus kote.”

“Bus-Kote is a bight white, acrylic elastomeric, insulating ceramic, waterproof coating designed specifically for Buses and recreational vehicles. This high build rubber like coating waterproofs, insulates, soundproofs, beautifies and protects with a ceramic shield that expands and contracts with varying hot and cold temperatures plus resists thermal shock. Bus-Kote offers superior mildew resistance and ultraviolet ray reflectivity.

Originally designed as an insulating, reflective coating for school districts to use on the roofs of school buses to lower the interior bus temperature. This energy saving coating will reduce interior temperatures when hot and make interior temperatures more constant when cold due to ceramic insulation“‘.

El contrast és un tal Jorge que diu que viu a Espanya i que respon la següent “cutrada” sense cap mena de rigor:

Though I live in Spain, I was told in school 25 years ago that buses, police trucks and other vehicles that could be hijacked, were painted white on the roof to more easily locate them from the air in such event. I have no idea if that was true‘.

Mai m’hagués pogut pensar que el color dels autobusos escolars americans m’hagués donat un tema per poder compartir amb vosaltres!!!

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.
Entries i comentaris feeds.

%d bloggers like this: