Ressenya (VI) – Patrícia Gabancho, “Crònica de la independència”

27 Desembre 2010 a les 09:00 | Arxivat a Catalonia, Catalunya, Llibres, Ressenya, Reviews | 3 comentaris
Etiquetes: ,

Feia temps que no llegia un llibre que em provoqués un tal optimisme com el darrer de la Patricia Gabancho.

Per als independentistes, veure sobre el paper la representació d’un futur escrit per un altre dóna un alè d’esperança en copsar que allò que hom desitja pot tenir una certa, o una gran objectivitat.

Vull agrair a la Sra.Gabancho la seva obra. Ensems, espero que els independentistes que la llegeixin reforcin el seu esperit i que aquells que encara no ho són hi vegin una possibilitat de futur perfectament realitzable. Fa temps que tinc la sensació que estem en un moment d’inflexió.

Només hi ha tres coses que no m’agraden del futur que ens mostra l’autora: el fet que Catalunya no tingui exèrcit (no siguem ingenus!), el president de la República que es proposa (no ha tingut un paper massa encertat darrerament) i el plantejament velat d’una situació molt crítica als Estats Units del president Obama. Els americans poden ser uns dels que més ens ajudin en el nostre objectiu de llibertat. Tinguem-ho en compte.

Llegiu-lo, llegiu-lo i, sobretot, creieu-vos el que us diu: tant els lectors com els personatges reals que sortiu en el llibre amb un paper rellevant.

——————–

Anteriors RESSENYES

V. Philip Roth, THE PLOT AGAINST AMERICA

IV. Guy Deutscher, THROUGH  THE LANGUAGE GLASS: WHY THE WORLD LOOKS DIFFERENT IN OTHER LANGUAGES

III. Don DeLillo, WHITE NOISE

II. Ferran Sáez,VIDES IMPROBABLES

I. Richard Florida, THE RISE OF THE CREATIVE CLASS

3 comentaris »

RSS feed for comments on this post. TrackBack URI

  1. Jo el vaig llegir tot just va sortir-ne publicat, és un llibre que omple d’esperança. Coincideixo amb tu que no es pot anar pel món sense exèrcit. Proporcionat a la mida del país. Sobre la visió de l’Obama crec que és per treure-li la pàtina de “perfecte” que li van donar els “bonistes” quan el van escollir. I la presidenta d’origen magrebí, perquè no? Acabem de jubilar-ne un d’andalusí, que ha servit per trencar el tòpic que “ells” no podrien ser presidents. Com més funcioni l’ascensor social, més integració i millor ens anirà a tots. Sinó podem acabar com amb les banlieu franceses.

  2. Alyebard, no em referia a la presidenta d’origen magrebí, em referia al primer president de la república un cop proclamada la independència!

  3. L’hauré de rellegir, perquè ja no recordo qui la proclama😦 Senyal que no li vaig donar importància. De fet, serà una línia als llibres d’història dels meus besnéts.😉


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Bloc a WordPress.com.
Entries i comentaris feeds.

%d bloggers like this: