Tirant lo Photobloc – Sapientia Antiqua

11 gener 2011 a les 09:00 | Arxivat a Photoblog, Tirant lo Photobloc | 2 comentaris
Etiquetes:

En Tirant lo Bloc, remenant per la biblioteca d’un amic, es va quedar impressionat per la bellesa de l’antigor d’uns llibres. Com que no se’n sortia per expressar amb paraules el que sentia davant d’aquelles meravelloses peces de saviesa antiga, li va demanar a en Tirant lo Photobloc que l’ajudés a explicar-ho.

Aquí ho teniu.

SAPIENTIA ANTIQUA -TIRANT LO PHOTOBLOC.

Anuncis

Joies de la llengua (II) – “Cherchez la femme”

20 Octubre 2010 a les 08:00 | Arxivat a Language | 4 comentaris
Etiquetes: , ,

En aquest segon post de la sèrie “Joies de la llengua” voldria parlar-vos d’una frase feta en francès d’ús ja universal: “Cherchez la femme”. Literalment, “Busqueu la dona”.

Aquesta expressió té el seu origen en l’obra “Les Mohicans de Paris” d’Alexandre Dumas (pare). La fa aparèixer primer en una frase que diu:

“Cherchez la femme, pardieu ! cherchez la femme !”

En un principi, volia significar que quan un home es comporta de manera fora del normal, de ben segur, la raó és una dona.

Com millor s’explica aquest significat inicial és en l’adaptació teatral de l’obra, feta pel mateix Dumas, quan diu:

“Il y a une femme dans toutes les affaires ; aussitôt qu’on me fait un rapport, je dis : « Cherchez la femme !».

Amb tot, aquesta expressió també es fa servir quan hom es vol referir a que s’ha de buscar l’arrel de les coses.

M’agrada el component romàntic de l’expressió. És molt dels segles precedents. Les dones com a motiu i raó de tot. Explica molt com ha estat la nostra civilització. No hi ha una expressió equivalent com “Cherchez l’homme”. Potser les dones no tenen preocupacions ni comportaments estranys que calgui explicar…

El feminisme ha de seguir avançant per la igualtat de drets, però, si us plau, que no es carregui mai expressions tan meravellosament decadents com aquesta.

——————–

Anteriors JOIES DE LA LLENGUA

I. “Una relazione galante”

 

Joies de la llengua (I) – “Una relazione galante”

6 Octubre 2010 a les 07:00 | Arxivat a Language | 3 comentaris
Etiquetes: , ,

Començo amb aquest post la primera aportació de la sèrie “Joies de la llengua”. Cada dues setmanes provaré d’explicar-vos frases, paraules i expressions que m’han cridat l’atenció com a objectes d’anàlisi més estètica que no pas lingüística.

En funció de les nostres experiències vitals, una llengua ens pot sonar d’una manera o d’una altra, ens pot transportar a diferents móns o records. Senzillament, ens pot atraure des d’un punt de vista estètic, bé sigui per la fonètica, el ritme, la cantarella o la representació gràfica dels seus mots. Comencem.

L’italià és una llengua que, entre d’altres coses, m’atrau per gaudir, a parer meu, d’una particular capacitat descriptiva que li permet guarnir els enunciats.

En aquesta línia, voldria destacar com es descriu d’una manera exquisidament elegant una relació fora del matrimoni a “Il Gattopardo”, la famosa novel.la de Giuseppe Tomasi di Lampedusa.

Cap al final del llibre, Angelica, la dona de Tancredi un dels personatges principals, nebot del Principe, el protagonista, es retroba amb Tassoni un amic de la joventut del seu marit i diu així: “Tassoni era preoccupato: ‘Angelica,’ li disse (con lei aveva avuto una breve relazione galante trent’anni prima, e conservava quella insostituibile intimità conferita da poche ore passate fra il medessimo paio di lenzuola)…”.

“Relazione galante”… és una descripció exquisida, no?

Bloc a WordPress.com.
Entries i comentaris feeds.

%d bloggers like this: