Joies de la llengua (IV) – “Amargo de a sorbitos/amargo de a poquitos”

17 Novembre 2010 a les 06:00 | Arxivat a Language, Music | 3 comentaris
Etiquetes: ,

M’agrada molt la cançó “Llega, llego soledad” del cantant Alejandro Sanz. Potser no és de les més conegudes d’ell però sempre l’he trobat molt màgica.

Independentment de la música, que també, el que sempre m’ha atret d’aquesta cançó són els jocs de paraules que hi fa quan parla de Buenos Aires per descriure elements de la ciutat i de l’Argentina en general. L’expressió concreta, però, que volia compartir amb vosaltres és “amargo de a sorbitos/amargo de a poquitos”. Amb aquesta metàfora es refereix al mate, la tradicional beguda argentina i uruguaia, un pèl amargant (amargo) i que es beu a petits glopets (sorbitos/poquitos).

Aquesta figura retòrica, per a mi, té un regust (i no amarg!) a gongorisme ‘modern’. L’autor de la lletra fa una parell de voltes abans d’arribar al concepte. Molt poètic! Mireu com queda:

(…)

déjame soñar

con tu amargo de a sorbitos

Déjame soñar, déjame soñar

con tu amargo de a poquitos

Quema, quema tu nombre quema mi voz.

Buenos Aires me dolió

pienso tanto en ti

en mis recuerdos suavecitos

Amb tot, això, que per a mi ja seria interessant de la cançó, hi afegiria altres expressions metafòriques que també tenen la seva castanya estètico-lingüística i que el cantant deixa anar com si res. Què us sembla el següent:

para ver de plata amanecer

de oro atardecer, de madrugada,

una mirada de mujer

Sabeu com es diu el braç de mar que banya Buenos Aires? Correcte! El Río de la Plata. Bonic, oi?

I sense que serveixi de precedent en aquesta secció, adjunto un video, el de la cançó:

I, per acabar, quin adjectiu li posa a la paraula “tango”? “Herido”…

hay tanto tango herido… ¡va por Gardel!

———————

Anteriors JOIES DE LA LLENGUA

III. “To reach for the stars”

II. “Cherchez la femme”

I. “Una relazione galante”


Anuncis

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.
Entries i comentaris feeds.

%d bloggers like this: