Ressenya (XLV) – Alan Bennett – ‘The Uncommon Reader’

25 Setembre 2013 a les 08:00 | Arxivat a Books, Literatura, Literature, Llibres, Ressenya, Reviews | 1 comentari
Etiquetes: ,

uncommon_readerNo recordo com vaig ‘ensopegar’ amb aquesta petita delícia de llibre. ‘The Uncommon Reader’ és una breu novel.la del dramaturg, guionista, director i actor anglès Alan Bennett.

La història comença amb el primer contacte que, suposadament, la reina Elisabeth II té amb el món de la literatura per mitjà d’un bibliobus.

A partir d’aquest fet aparentment intrascendent es desferma una història amb conseqüències imprevisibles per al Regne Unit. La història s’amaneix amb petites dosis d’humor i ironies britàniques.

Unbriefed on the subject of the glamorous playwright and novelist, the president looked wildly about for his minister of culture. But she was being addressed by the Archbishop of Canterbury.

‘Jean Genet’, said the Queen again, helpfully. ‘Vous le connaissez?’

‘Bien sûr’, said the president.

‘Il m’intéresse’, said the Queen.

‘Vraiment?’ The president put down his spoon. It was going to be a long evening.

Aquests paràgrafs són una bona mostra del to del llibre.

Recomano agafar, per una banda, una bona estoneta lliure, per l’altra, aquest llibre i capbussar-se en la seva lectura d’una tirada. D’aquesta manera es podrà anar gaudint del seu crescendo sense perdre cap dels seus detalls. Si a més pots anar gaudint d’una copeta d’Oporto… encara millor.

Alan Bennett, THE UNCOMMON READER, London: Profile Books, 2008

Anuncis

Ressenya (XLIV) – Steve Martin – ‘An Object of Beauty’

18 Setembre 2013 a les 08:00 | Arxivat a Art, Books, Literatura, Literature, Llibres, Ressenya, Reviews | 2 comentaris
Etiquetes: ,

object_beautyEn la meva ignorància no sabia que el Steve Martin, a part de la seva experiència en el cinema i en el teatre, escrivia novel·les. Vaig ensopegar amb aquesta història que tractava d’un tema que sempre m’ha interessat: l’art modern, especialment la seva valoració i mercantilització.

Martin explica la història d’una marxant d’art americana que comença en aquest món venint d’un entorn allunyat, en principi del sector, però que, a mesura que va pujant els diferents graons del món de la comercialització de l’art té un cop de sort relacionat amb la seva família i el món de la pintura que fan que la seva posició canvïi i li permeti posar en pràctica un dels seus somnis.

El personatge principal pot semblar allunyat del tipus de persones a les quals un lector normal pot estar acostumat a tractar. Amb tot, Steve Martin fa servir una manera de narrar original per fer-nos més proper el personatge. La història ens ve explicada per un amic de la protagonista que va desfilant la seva vida de manera més o menys propera, tant en els episodis on hi té un paper principal com quan no el té.

És una novel·la molt distreta, amb un cert punt de glamour i que il·lustra, encara que sigui tangencialment, els coneixements sobre pintura de molts dels seus possibles lectors.

M’hi he enganxat al llarg de la seva lectura i la recomano. Un llibre curiós.

Les edicions americanes contenen imatges de les obres d’art (reals) a les quals es fa referència al llarg de la història. D’aquesta manera, la història agafa un cert punt de realitat afegida.

Steve Martin, AN OBJECT OF BEAUTY, New York: Grand Central Publishing, 2010

Ressenya (XLII) – Homer – “L’Odissea”

21 gener 2013 a les 08:00 | Arxivat a Books, Literatura, Literature, Llibres, Ressenya, Reviews | 3 comentaris
Etiquetes: , , , ,

OdisseaFeia molt de temps que tenia pendent la lectura de “L’Odissea” en la traducció d’en Joan F. Mira. Per a la literatura catalana és un luxe poder disposar d’eminències com en Mira que ens ajudin a aproximar-nos als clàssics a,mb aquest alt nivell literari de traduccions. La nostra ha estat una cultura de gran traductors: Riba, Segarra, Benguerel, Solà, etc. Mira està, com a mínim, al mateix nivell.

Els seus versos en valencià ens fan oblidar que estem davant d’una traducció i ens transporten al món d’Ulisses i les seves aventures per tornar a casa. Davant de cadascun dels 24 cants en els quals està dividida l’obra tenim un resum del que succeirà. Això ens permet fer-nos una idea de l’argument i ja ens podem odissea_1aturar en gaudir de la bellesa dels versos i del relat sense por de perdre el fil en una manera d’explicar els fets molt diferent de la que estem avesats actualment. El verb d’en Mira s’ho mereix.

El llibre té unes quantes notes a peu de pàgina a partir de les quals, el traductor ens aclareix qüestions per poder seguir millor la història, però no ens aclapara amb un allau d’erudició que ens podria fer feixuga la lectura als aquells lectors que, en un principi, ens podem sentir més còmodes amb textos més moderns.

No tingueu por d’enfrontar-vos a una obra com és aquesta. En Mira us ho posa fàcil. No teniu excusa i, a més, tots sabeu que esteu obligats a llegir-la. Aquesta nova traducció dels 12.000 versos de l’obra original són una nova visita del clàssic que val la pena fer.

Homer, L’ODISSEA (versió Joan F. Mira), Barcelona: Proa, 2011

Ressenya (XLI) – Jaume Clotet i David de Montserrat – “Lliures o morts”

10 Desembre 2012 a les 08:00 | Arxivat a Books, Catalonia, Catalunya, Història, History, Literatura, Literature, Llibres, Ressenya, Reviews | 2 comentaris
Etiquetes: , , , , , , ,

lliures-o-morts-350Poques vegades, llibres com el d’avui o com ‘Victus’, del qual en vàrem fer una ressenya fa unes setmanes, s’han pogut publicar en un moment més oportú atesa la seva temàtica.

Els moments en els quals viu el nostre país són terreny abonat per a llibres que parlen de fets històrics i tan transcendentals com la Guerra de Successió del s.XVIII de la qual encara en patim les conseqüències i n’intentem posar remei.

‘Lliures o morts’ és, a més, un llibre d’aventures, un bon llibre d’aventures que tant pot enganxar el lector amb sensibilitat patriòtica, com aquell que llegeix pel pur plaer de passar-s’ho bé amb una història que, no oblidem, té el factor afegit que la majoria dels fets són verídics.

Les peripècies d’Ermengol Amill serien un bon guió per una pel·lícula. Juntament amb l’esmentat ‘Victus’ d’en Sánchez Piñol i la trilogia ‘1714’ de l’Alfred Bosch donen per fer un gran ‘Braveheart’ català. Penso que ara com ara el necessitem com a element de difusió internacional del nostre conflicte amb Espanya i de part de les nostres raons per alliberar-nos-en.

Els seus autors, en Jaume Clotet i en David de Montserrat han aprofitat la seva presència en els canals 2.0 per donar a conèixer encara més el seu llibre mostrant, de manera pràctica, com es difonen les notícies i el coneixement aprofitant al màxim les eines que tenim al nostre abast. Val la pena fer una ullada al web de la novel·la. Feu-vos ‘seguidors’ també, del compte de twitter del llibre, sabreu on fan presentacions i promocions i, a més, sabreu més coses sobre els fets de la Guerra de Successió.

Agafeu el millor silló de casa, seieu (amb un cafè, un tè, una cervesa, una pipa, un cigar o el que més us plagui) i endinseu-vos en aquesta lectura. En gaudireu i us farà més savis i més lliures.

Bona lectura.

Jaume Clotet i David de Montserrat, LLIURES O MORTS, Barcelona: Columna, 2012

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.
Entries i comentaris feeds.

%d bloggers like this: