Ressenya (XXXIII) – Daniel H. Pink, “Drive”

8 Octubre 2012 a les 09:45 | Arxivat a Books, Llibres, Management, Ressenya, Reviews | 2 comentaris
Etiquetes: , , , , , ,

Alguns llibres es converteixen en referències en els seus àmbits. ‘Drive’ és un d’aquests llibres. Les seves propostes han posat cap per avall els plantejaments clàssics sobre la motivació i la incentivació de les persones en el camp laboral i, per extensió, en altres camps del comportament humà.

Pink surt de l’esquema habitual de la motivació extrínseca i se centra en elements de motivació intrínseca. El primer tipus pot servir per a tasques més ordinàries. Per a objectius més qualitatius o de més abast, cal un tipus de motivació diferent.

L’autor basa la seva aproximació a partir de tres elements per tal que la motivació per aconseguir un objectiu arribi al màxim nivell: autonomia (autonomy), domini (mastery) i finalitat (purpose).

Les persones han de ser capaces de poder treballar amb un cert grau de llibertat i segons les seves pautes de comportament (autonomia), han de poder assolir el màxim coneixement sobre allò que estan fent amb la possibilitat d’aprofundir-hi al màxim (domini) i, si a més l’objectiu té una finalitat que sobrepassa els beneficis directes que li pot suposar a aquell que l’assoleix, això reforça la seva motivació (finalitat).

En Pink va donar una conferència a les TED Talks amb el títol de ‘The Puzzle of Motivation’. És un bon resum del llibre:

Daniel H. Pink, DRIVE, New York: Canongate, 2009

Anuncis

Ressenya (XVIII) – Matt Ridley – “The Rational Optimist”

2 Mai 2011 a les 09:00 | Arxivat a Books, Llibres, Ressenya, Reviews | 4 comentaris
Etiquetes: , ,

En aquest llibre he intentat construir els meus arguments utilitzant tant l’Adam Smith com en Charles Darwin. És a dir, interpretant la societat humana com el producte d’una llarga història, la que el filòsof Dan Dennett anomena “evolució emergent”, per mitjà de la selecció natural, més per variacions culturals que no pas genètiques, i com un ordre que sorgeix generat per una mà invisible de transaccions individuals, i no com a producte d’un determinisme sobrevingut.

(la traducció és meva)

Aquestes paraules de les darreres planes del llibre resumeixen molt bé el contingut de The Rational Optimist. L’obra és una recopilació d’arguments per justificar l’optimisme davant de l’evolució de l’espècie humana com a societat. El progrés de la humanitat s’aconsegueix gràcies als avantatges de l’intercanvi de coneixements i idees. Aquest progrés ve de la “promiscuïtat” de les idees quan tenen sexe entre elles i donen nous resultats. En Matt Ridley és un optimista militant que porta molts anys discutint a tort i a dret contra el discurs catastrofista sobre el destí de l’ésser humà que sembla imperar en el pensament únic de les darreres dècades. D’aquesta manera, contraprograma els postulats apocalíptics del suposat canvi climàtic, troba el costat positiu al consum de residus fòssils fins al seu esgotament, desmitifica les fonts d’energia renovable, posa de manifest l’excel·lència del concepte d’economia de mercat, etc.

Per a Ridley l’espècie humana sempre trobarà el camí per sobreviure, adaptar-se i, a més, prosperar. D’aquí, el subtítol del llibre: How prosperity evolves.

Podem seguir els pensaments de l’autor en el seu bloc.

No cal dir que és una lectura del tot imprescindible.

Si teniu una estona, feu un cop d’ull a aquesta conferència dins les TED Talks.

Matt Ridley, THE RATIONAL OPTIMIST, London: Fourth Estate, 2010

——————–

Anteriors RESSENYES

XVII. Jasper Fforde, THE EYRE AFFAIR

XVI. Cardenal Mazzarino, BREVIARI DELS POLÍTICS

XV. Pere Ballart, EL CONTORN DEL POEMA

XIV. Jaume Passarell, BOHEMIS, PISTOLERS, ANARQUISTES I ALTRES NINOTS

XIII. Hew Strachan, THE OXFORD ILLUSTRATED HISTORY OF THE FIRST WORLD WAR

XII. Alfred Bosch, 1714

XI. Andreu Carranza, L’HIVERN DEL TIGRE

X. August Rafanell, LA IL·LUSIÓ OCCITANA

IX. Bruno Giordano, LA SOLITUDINE DEI NUMERI PRIMI

VIII. Andrea Camilleri, IL LADRO DI MERENDINE

VII. Pere Rovira, L’AMOR BOIG

VI. Patricia Gabancho, CRÒNICA DE LA INDEPENDÈNCIA

V. Philip Roth, THE PLOT AGAINST AMERICA

IV. Guy Deutscher, THROUGH  THE LANGUAGE GLASS: WHY THE WORLD LOOKS DIFFERENT IN OTHER LANGUAGES

III. Don DeLillo, WHITE NOISE

II. Ferran Sáez,VIDES IMPROBABLES

I. Richard Florida, THE RISE OF THE CREATIVE CLASS

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.
Entries i comentaris feeds.

%d bloggers like this: