Ressenya (XLVII) – Martí Anglada – “Quatre vies per a la independència”

16 octubre 2013 a les 08:00 | Arxivat a Books, Catalonia, Catalunya, Història, History, Llibres, Politics, Ressenya, Reviews | 2 comentaris
Etiquetes: , , , , , ,

angladaEn uns moments polítics com els actuals, aquesta és una de les lectures més recomanables. El periodista amb llarga experiència internacional, Martí Anglada, ens explica, de manera molt exhaustiva, però alhora entenedora, els processos d’independència de quatre estats europeus: Estònia, Letònia, Eslovàquia i Eslovènia.

El llibre està dividit en tres parts, atès que l’autor analitza els processos d’independència de Letònia i Estònia en un únic capítol, ja que les dues repúbliques ex-soviètiques tenen punts en comú, però també grans diferències, que permeten entendre molt bé els respectius processos d’independència.

Cada part comença amb un punt anomenat ‘Primera aproximació’ en el qual Anglada explica les característiques principals dels països que analitzarà. Seguidament, fa una explicació resumida, molt completa, de la història del país en qüestió. El penúltim apartat de cada part explica el procés d’independència en concret i, l’últim, fa una mirada a la situació actual de cadascun dels països després dels seus primers anys com a estats independents.

En tots els casos es fa palesa la dificultat del procés. Amb tot, els obstacles amb els quals es van haver d’enfrontar aquests quatre països no van ser, al capdavall, insuperables. Malgrat les amenaces i incerteses inicials que provenien de l’anomenada ‘comunitat internacional’, els quatre països són membres de ple dret d’organitzacions com les Nacions Unides i la Unió Europea, entre d’altres.

Aquesta és una obra que fa honor al seu subtítol: “Una lectura necessària per traçar el full de ruta de Catalunya”. Malgrat que cada país és un cas molt particular, de totes les experiències d’altres se’n poden treure coneixements per al procés en el qual es troba, actualment, el nostre país. Certament, és un llibre molt important i que el converteix en lectura imprescindible per tots aquells interessats en el procés d’independència de Catalunya, bé sigui des d’un punt de vista tècnic, polític o emocional.

El llibre va ser una iniciativa del Centre d’Estudis Jordi Pujol.

Martí Anglada, QUATRE VIES PER A LA INDEPENDÈNCIA, Barcelona: Pòrtic, 2013

Ressenya (XLI) – Jaume Clotet i David de Montserrat – “Lliures o morts”

10 desembre 2012 a les 08:00 | Arxivat a Books, Catalonia, Catalunya, Història, History, Literatura, Literature, Llibres, Ressenya, Reviews | 2 comentaris
Etiquetes: , , , , , , ,

lliures-o-morts-350Poques vegades, llibres com el d’avui o com ‘Victus’, del qual en vàrem fer una ressenya fa unes setmanes, s’han pogut publicar en un moment més oportú atesa la seva temàtica.

Els moments en els quals viu el nostre país són terreny abonat per a llibres que parlen de fets històrics i tan transcendentals com la Guerra de Successió del s.XVIII de la qual encara en patim les conseqüències i n’intentem posar remei.

‘Lliures o morts’ és, a més, un llibre d’aventures, un bon llibre d’aventures que tant pot enganxar el lector amb sensibilitat patriòtica, com aquell que llegeix pel pur plaer de passar-s’ho bé amb una història que, no oblidem, té el factor afegit que la majoria dels fets són verídics.

Les peripècies d’Ermengol Amill serien un bon guió per una pel·lícula. Juntament amb l’esmentat ‘Victus’ d’en Sánchez Piñol i la trilogia ‘1714’ de l’Alfred Bosch donen per fer un gran ‘Braveheart’ català. Penso que ara com ara el necessitem com a element de difusió internacional del nostre conflicte amb Espanya i de part de les nostres raons per alliberar-nos-en.

Els seus autors, en Jaume Clotet i en David de Montserrat han aprofitat la seva presència en els canals 2.0 per donar a conèixer encara més el seu llibre mostrant, de manera pràctica, com es difonen les notícies i el coneixement aprofitant al màxim les eines que tenim al nostre abast. Val la pena fer una ullada al web de la novel·la. Feu-vos ‘seguidors’ també, del compte de twitter del llibre, sabreu on fan presentacions i promocions i, a més, sabreu més coses sobre els fets de la Guerra de Successió.

Agafeu el millor silló de casa, seieu (amb un cafè, un tè, una cervesa, una pipa, un cigar o el que més us plagui) i endinseu-vos en aquesta lectura. En gaudireu i us farà més savis i més lliures.

Bona lectura.

Jaume Clotet i David de Montserrat, LLIURES O MORTS, Barcelona: Columna, 2012

Ressenya (XXXIX) – Albert Sánchez Piñol – “Victus”

19 novembre 2012 a les 09:00 | Arxivat a Books, Catalonia, Catalunya, Història, Literature, Llibres, Ressenya, Reviews | 5 comentaris
Etiquetes: , , , ,

Se n’ha parlat molt d’aquesta novel·la. Al principi es va organitzar una mena d’escàndol d’aquests que ens agraden tant als catalans: en Sánchez Piñol, l’autor més publicat en els darrers anys en la nostra llengua havia fet la seva darrera novel·la en castellà! A més, era una novel·la sobre el desastre nacional de 1714! Semblava una provocació del més pur estil ‘boadellià’. L’autor es va haver d’explicar i argumentar perquè havia escrit en aquesta llengua. Senzillament, la novel·la no li havia sortit en català i, després de les primeres cent pàgines, va haver de passar al castellà.

Deixant de banda aquesta part més anecdòtica, cal dir que el llibre és un tros de novel·la. La història, la seva èpica, el context i l’estil fan que sigui d’obligada lectura per als amants de les coses del país. Llegint-lo et vas imaginant una pel·lícula. Molts sempre havíem pensat que la història de 1714 s’havia d’explicar de la mateixa manera que els escocesos van veure a la pantalla un dels episodis més crítics de la seva història amb la pel·lícula ‘Braveheart’. Sembla que ara hi ha un projecte seriós basat en l’obra de Sánchez Piñol. Benvinguda sigui!

La novel·la toca molts temes. La barreja de personatges reals, ficcionats i ficticis permet rebre una lliçó d’història d’allò més enriquidora i completa. Coneixes alguns dels personatges involucrats en el setge de Barcelona, les seves raons, els temes geoestratègics vinculats al conflicte, els conceptes més bàsics de la complicada enginyeria militar dels segles XVII i XVIII, etc.

L’autor explica que ha estat 10 anys per escriure la novel·la. És una dada rellevant per fer-se una idea de la seva dimensió en tots els sentits.

Recomano la lectura del llibre i d’algunes de les entrevistes que li han fet, com a conseqüència del llibre, al seu autor, per exemple a El singular digital, a La Vanguardia, a l’Ara o l’excel·lent crítica d’en Joan Josep Isern.

Albert Sánchez Piñol, VICTUS, Barcelona: La Campana, 2012

Ressenya (XXXVI) – Josep Rius-Camps – “Diari de Teòfil”

29 octubre 2012 a les 09:00 | Arxivat a Books, Història, History, Ressenya, Reviews | Deixa un comentari
Etiquetes: , , ,

Aquesta és una novel·la molt curiosa, escrita pel teòleg Josep Rius-Camps, sobre l’autoria de l’Evangeli i els Fets dels Apòstols de Lluc.

Basat en el Còdex Beza, posa en boca de Teòfil el resultat dels escrits que demana al rabí Lluc sobre el veritable messianisme de Jesús de Natzaret. Com a resultat d’aquests textos en surten els esmentats textos neotestamentaris.

Teòfil explica a la seva mare la narració que li va passant Lluc. Es dóna el cas que Teòfil és fill d’Ananàs i cunyat de Caifàs els sacerdots fariseus que van fer detenir Jesús per lliurar-lo als romans. Al llarg del text, Teòfil, es pregunta per la bondat i oportunitat de l’acció dels seus parents i arriba a la conclusió final sobre la verdadera naturalesa messiànica d’aquell a qui varen condemnar. El personatge de la mare és fictici, però Teòfil sí que va ser un personatge històric.

L’interès d’aquest llibre rau en l’originalitat del seu format. Permet llegir la història dels Evangelis des d’una altra perspectiva i afegeix unes notes il·lustratives sobre les relacions entre els primers cristians, els jueus que es convertien, els que no, etc. Una anàlisi d’aquells moments més enllà de les visions tradicionals.

Josep Rius- Camps, DIARI DE TEÒFIL, Barcelona: Fragementa Editorial, 2011

Ressenya (XXXV) – Stefano Maria Cingolani – “Pere el Gran – Vida, Actes i Paraula”

22 octubre 2012 a les 09:00 | Arxivat a Books, Catalonia, Catalunya, Història, History, Literature, Llibres, Politics, Ressenya, Reviews | 3 comentaris
Etiquetes: , , , ,

D’un llibre escrit per l’eminent Cingolani es pot esperar el millor. Dins el món dels medievalistes té un prestigi reconegut.

Aquesta és una obra, però, dirigida al gran públic interessat en la història de manera amateur. De fet, està editada pel Museu d’Història de Catalunya i així ho expressa el seu director en el pròleg.

El llibre compleix amb escreix aquest objectiu. El lector acaba tenint una bona panoràmica de la vida del fill primogènit de Jaume I. Cingolani aprofita el relat de la seva vida, tant fent referència a documents de l’època com la “Crònica” de Bernat Desclot o l’obra historigràfica inacabada de Ferran Soldevila sobre el rei Pere, per anar teixint un relat que permet veure l’evolució vital i política del monarca.

Sense ser una obra que tingui la intenció d’enaltir gratuïtament la figura del rei Pere, pretén donar-li la importància justa que el regnat va tenir per a la Corona d’Aragó i les contribucions que va fer en el camp de la diplomàcia i les relacions exteriors amb les seves polítiques amb el papat, la corona francesa, els sicilians, els genovesos, venecians, castellans, sarraïns, etc.

L’autor contextualitza prou bé el relat com per poder seguir els esdeveniments històrics sense que el lector hagi de tenir una base de coneixement especialment àmplia.

La lectura sobre els fets dels catalans en èpoques especialment significatives, com els segles XIII i XIV, de la nostra història sempre em fan adonar del poc valor que li donem a certes figures i la facilitat que, com a poble, tindríem per estructurar un discurs patriòtic com la de molts dels altres pobles del nostre entorn. Elements en tenim una pila.

Només voldria destacar un punt negatiu del llibre. Hi he detectat un nombre anormal de faltes d’ortografia. M’ha sobtat molt aquesta deixadesa en aquest aspecte.

Stefano Maria Cingolani, PERE EL GRAN. VIDA, ACTES I PARAULA, Barcelona: Editorial Base, 2010

Ressenya (XXXIV) – Enric Ucelay-Da Cal, Arnau González i Vilalta, eds. – “Contra Companys, 1936”

15 octubre 2012 a les 09:00 | Arxivat a Books, Catalunya, Història, History, Llibres, Ressenya, Reviews | 4 comentaris
Etiquetes: , , , , , , , , ,

La lectura d’aquest recull de textos de diferents autors sobre l’anomenat ‘Afer Rebertés’ o ‘Complot contra Companys’ dóna una idea de la convulsió de l’escenari, en aquest cas català, dels anys de la Guerra Civil. Una convulsió que no només es vivia per l’estat de guerra al front sinó per totes les accions que es vivien a la rereguarda. Un escenari que obligava als actors, en aquest cas polítics, de l’època a desenvolupar activitats i a plantejar-se decisions absolutament impensables en l’actualitat.

És en aquest context en el qual sembla que es planteja un cop d’estat intern contra el President Companys per part dels sectors més proclius a la independència de Catalunya, principalment Estat Català,  aprofitant el conflicte armat a nivell espanyol. Aquesta acció tenia una especial rellevància atès el grau d’autonomia total que, de facto, tenia la Generalitat en els primers mesos de la guerra.

Els diferents articles i textos continguts en aquest recull, alguns d’ells escrits per testimonis directes dels fets, pretenen donar llum a les suposades maniobres per assassinar el President, pactar la independència de Catalunya amb altres potències europees i, fins i tot, amb el bàndol dels sublevats espanyols.

Apareixen personatges que podrien, ben bé, ser personatges de novel·la, com en Rebertés, els germans Badia, Eroles, Josep Mª Xammar, etc.

Cap al final del llibre, ja, alguns textos tenen elements repetitius, però de cadascun d’ells se’n pot treure informació per conformar-se una idea del que realment va passar en un dels episodis més tèrbols de la nostra història recent.

Enric Ucelay-Da Cal, Arnau González i Vilalta, eds. – CONTRA COMPANYS, 1936, València: Universitat de València, 2012

11 de setembre de 2012

11 setembre 2012 a les 08:00 | Arxivat a Catalonia, Catalunya, Economics, Història, Politics | 1 comentari
Etiquetes: , , ,

Font imatge : http://locals.esquerra.cat/cervello/ i elaboració pròpia

Ressenya (XXX) – Quim Torra – “Honorables”

7 maig 2012 a les 09:00 | Arxivat a Books, Història, Llibres, Ressenya, Reviews | 3 comentaris
Etiquetes: , , , , , , , , , , ,

La construcció, o reconstrucció, d’un país es pot fer de moltes maneres. Hi ha personalitats com en Quim Torra que tenen una molt bona manera de fer país. Gràcies a AContravent està donant a conèixer textos, autors i protagonistes de la història dels catalans que havien caigut en l’oblit o que mai no havia format part de l’imaginari col·lectiu.

Les societats necessiten referents. Els seus precedecessors i antecedents en poden ser uns de molt bons.

Quim Torra, amb les seves cartes imaginàries a vint catalans del passat (més una al seu avi patern) ens dóna a conèixer personalitats que, segons la seva tria, podrien conformar un cos de referents per als canvis que el nostre país està vivint. La selecció va des de Carrasco i Formiguera fins a Macià, de Cambó a Nicolau d’Olwer, de Xammar a Pla, de Fabra a Romeva, de Folch i Torres a Coromines, d’Hurtado a Trueta, etc.

És una tria personal de l’editor. La seva manera de dirigir-se als personatges és molt original i no té cap ànim d’exhaustivitat per explicar ni la vida, ni l’obra d’aquest. Senzillament, en els enumera i ens explica que li han suggerit i que li suggereixen. Quina empremta han deixat en el seu present.

Els personatges són diversos, tot i que molts d’ells tenen una clara adscripció noucentista, sobretot en el cas dels intel·lectuals. Però tots ells inspiren la recerca de líders de maîtres a penser i d’homes d’acció que els catalans necessitem actualment. El relat d’en Torra ens deixa amb la sensació que, si les vides d’aquestes persones no haguessin estat truncades, en la majoria de casos i amb diferents intensitats per la Guerra Civil, el futur del nostre país i la base de la nostra societat actual, de ben segur hauria estat una altra.

En recomano molt la lectura. Fa pensar, fa reflexionar i ajuda a construir l’escenari que necessitem.

Quim Torra, HONORABLES, Barcelona: AContravent, 2011

We the people

9 febrer 2012 a les 09:00 | Arxivat a Estats Units, Història, Politics, United States | 6 comentaris
Etiquetes:

We the People  of the United States, in Order to form a more perfect Union, establish Justice, insure domestic Tranquility, provide for the common defence, promote the general Welfare, and secure the Blessings of Liberty to ourselves and our Posterity, do ordain and establish this Constitution for the United States of America.

Preàmbul de la Constitució dels Estats Units d’Amèrica, 1787

Quin brillant començament per a una carta magna. De manera sintètica i racional s’estableixen els principis pels quals una societat s’ha de regir per viure de manera cohesionada (‘a more perfect Union’) i justa (‘establish Justice’). El que més m’agrada, potser, d’aquest inici, és el concepte segons el qual les lleis han de garantir el benestar intern en forma de ‘tranquil·litat’ (‘insure domestic Tranquility’).

No pot faltar, òbviament, una referència a la necessitat de defensar-se de cara a atacs exteriors que puguin amenaçar la pròpia civilització (‘provide the common defence’).

Es podria fer una lectura oberta, també,  del deure que tota societat forta hauria de tenir vers d’altres que necessiten ajut (‘promote the general ‘Welfare’), en una implantació més reeïxida, cal dir-ho, per exemple, dels recents intents de ‘nation building’ dels americans a Iraq i Afganistan.

Magnífic l’esment a la base de tot el plantejament: la llibertat (‘and secure the Blessings of Liberty’). Aquesta defineix l’esperit de la societat que es volia construir a partir d’aquest text. És un plantejament generós que no només vetlla pel present, sinó també per al futur (‘to ourselves and our Posterity’) perquè també ens hem de fer responsables dels efectes futurs dels nostres fets (aquí podríem entrar en la moralitat dels endeutaments actuals dels països que hauran de pagar els nostres fills, per exemple, o dels consums incontrolats de recursos no renovables).

Si tenim l’oportunitat de reconstruir la nostra societat a partir d’un nou projecte d’emancipació nacional, hauríem de tenir en compte aquests conceptes per tal de fornir una nació forta , justa, tranquil·la, segura, benestant, lliure i amb futur.

Ressenya (XXV) – Simon Singh – “Big Bang”

3 octubre 2011 a les 09:00 | Arxivat a Astronomy, Books, Història, History, Llibres, Ressenya, Reviews | 4 comentaris
Etiquetes: ,

Aquest és el tercer llibre de Simon Singh que llegeixo i com els altres dos, Fermat’s Last Theorem i The Code Book, m’ha enganxat molt i, sobretot, m’ha deixat amb la sensació d’haver après un munt de coses.

A Big Bang, aquest polifacètic científic i divulgador ens explica el procés pel qual els homes han arribat a elaborar la teoria segons la qual es va crear l’Univers. Una apassionant història que comença amb les primeres teories, descobriments i models dels grecs, Pitàgores, Anaximandre i, sobretot, Ptolomeu. Continua amb les aportacions de Copèrnic, Tycho Brahe, Kepler i Galileu i passa, després per Newton, Herschel i un nombrós grups de científics fins arribar al segle XX amb Einstein, Lemaître, Hubble, Leavitt, Gamow, Hoyle, etc. Per explicar tota la història, Singh aconsegueix fer cinc cèntims dels fonaments de les teories que permeten explicar les beceroles del Big Bang: teoria de la relativitat, processos de formació de la matèria dins dels estels, fonaments de física nuclear, ones, radioastronomia, …

Explica, mantenint un ritme narratiu digne d’una novel·la d’acció, les teories en favor del Big Bang en front de les que defensaven l’Estat Estacionari i les contínues anades i vingudes en els descobriments que, segons el moment, feien inclinar la balança en un sentit o en un altre.

Realment, la manera de plantejar el llibre fa honor al subtítol d’aquest: ‘The most important scientific discovery of all time and why you need to know about it’.

L’edició de Harper Perennial, amb els seus apèndixs amb entrevista a l’autor, referències i ‘Find out more’, entre altres, és molt agraïda i fa que l’obra tingui, si és possible, un valor afegit.

Encara que us allisteu a les files dels “de lletres” no teniu excusa per no llegir un llibre com aquest que demostra que la ciència és una peça fonamental de la cultura que hauríem de tenir tots.

Simon Singh, BIG BANG, London: Harper Perennial, 2005

——————–

Anteriors RESSENYES

XXIV. Savador Macip/Sebastià Roig, ULLALS

XXIII. Augusto Assía, SALT A LA FOSCOR

XXII. Amélie Nothomb, UNE FORME DE VIE

XXI. Amélie Nothomb, NI D’ÈVE, NI D’ADAM

XX. Amélie Nothomb, STUPEUR ET TREMBLEMENTS

XIX. Nicholas Ostler, EMPIRES OF THE WORD

XVIII. Matt Ridley, THE RATIONAL OPTIMIST

XVII. Jasper Fforde, THE EYRE AFFAIR

XVI. Cardenal Mazzarino, BREVIARI DELS POLÍTICS

XV. Pere Ballart, EL CONTORN DEL POEMA

XIV. Jaume Passarell, BOHEMIS, PISTOLERS, ANARQUISTES I ALTRES NINOTS

XIII. Hew Strachan, THE OXFORD ILLUSTRATED HISTORY OF THE FIRST WORLD WAR

XII. Alfred Bosch, 1714

XI. Andreu Carranza, L’HIVERN DEL TIGRE

X. August Rafanell, LA IL·LUSIÓ OCCITANA

IX. Bruno Giordano, LA SOLITUDINE DEI NUMERI PRIMI

VIII. Andrea Camilleri, IL LADRO DI MERENDINE

VII. Pere Rovira, L’AMOR BOIG

VI. Patricia Gabancho, CRÒNICA DE LA INDEPENDÈNCIA

V. Philip Roth, THE PLOT AGAINST AMERICA

IV. Guy Deutscher, THROUGH  THE LANGUAGE GLASS: WHY THE WORLD LOOKS DIFFERENT IN OTHER LANGUAGES

III. Don DeLillo, WHITE NOISE

II. Ferran Sáez,VIDES IMPROBABLES

I. Richard Florida, THE RISE OF THE CREATIVE CLASS

100 anys d’Enric Valor

22 agost 2011 a les 12:54 | Arxivat a Història, History, Literature, Llibres | 2 comentaris
Etiquetes:

Avui celebrem el centenari d’Enric Valor. Afegiu-vos-hi.

 

Ressenya (XXIII) – Augusto Assía – “Salt a la foscor”

6 juny 2011 a les 09:00 | Arxivat a Books, Història, History, Llibres, Ressenya, Reviews | 2 comentaris
Etiquetes: , , ,

Aquest és un llibre que recull articles del conegut periodista gallec en els convulsos anys de finals dels anys 20 i inicials 30s a Alemanya.

Es tracta d’una selecció d’escrits feta per l’Enric Vila. El recull té un interessant pròleg fet pel mateix Vila que contextualitza el periodista (de nom real Fernández Armesto) i ens el compara amb Xammar i Pla (d’aquest últim, Vila, en féu un interessant assaig, El nostre heroi Josep Pla).

Per als que no hem tingut accés a aquests articles, Vila ens fa la feina. La selecció compleix amb l’objectiu d’aconseguir una sèrie cronològica amb un relat continuat que permet entendre l’ascens al poder dels nazis a l’Alemanya dels anys 30. Amb tot, hauria tingut molt més valor si els articles haguessis estat comentats amb notes en el mateix estil amb el qual s’ha enfocat el pròleg.

No he entès, tampoc, les raons que l’Enric Vila dóna per haver traduit els textos del castellà al català. En el moment actual em sembla, encara, una feina que no aporta cap valor a l’edició dels articles. A més, hi ha errors de traducció, amb la inclusió entre d’altres de mots com “lacra” i “ciments” que són barbarismes.

Així doncs, la recomanació es limita al pròleg i al resum sobre la història alemanya que suposen aquests articles.

Augusto Assía, SALT A LA FOSCOR, Barcelona: Acontravent, 2010

——————–

Anteriors RESSENYES

XXII. Amélie Nothomb, UNE FORME DE VIE

XXI. Amélie Nothomb, NI D’ÈVE, NI D’ADAM

XX. Amélie Nothomb, STUPEUR ET TREMBLEMENTS

XIX. Nicholas Ostler, EMPIRES OF THE WORD

XVIII. Matt Ridley, THE RATIONAL OPTIMIST

XVII. Jasper Fforde, THE EYRE AFFAIR

XVI. Cardenal Mazzarino, BREVIARI DELS POLÍTICS

XV. Pere Ballart, EL CONTORN DEL POEMA

XIV. Jaume Passarell, BOHEMIS, PISTOLERS, ANARQUISTES I ALTRES NINOTS

XIII. Hew Strachan, THE OXFORD ILLUSTRATED HISTORY OF THE FIRST WORLD WAR

XII. Alfred Bosch, 1714

XI. Andreu Carranza, L’HIVERN DEL TIGRE

X. August Rafanell, LA IL·LUSIÓ OCCITANA

IX. Bruno Giordano, LA SOLITUDINE DEI NUMERI PRIMI

VIII. Andrea Camilleri, IL LADRO DI MERENDINE

VII. Pere Rovira, L’AMOR BOIG

VI. Patricia Gabancho, CRÒNICA DE LA INDEPENDÈNCIA

V. Philip Roth, THE PLOT AGAINST AMERICA

IV. Guy Deutscher, THROUGH  THE LANGUAGE GLASS: WHY THE WORLD LOOKS DIFFERENT IN OTHER LANGUAGES

III. Don DeLillo, WHITE NOISE

II. Ferran Sáez,VIDES IMPROBABLES

I. Richard Florida, THE RISE OF THE CREATIVE CLASS

Ressenya (XIX) – Nicholas Ostler – “Empires of the Word”

9 maig 2011 a les 09:00 | Arxivat a Books, Història, History, Language, Llibres, Ressenya, Reviews | 1 comentari
Etiquetes:

La ressenya d’aquest dilluns parla d’un llibre que uneix la sociolingüística amb la història. El subtítol explica molt bé la idea: “Un història lingüística del món”. En Nicholas Ostler, l’autor, és un lingüista anglès que ha treballat en diferents camps del món de les llengües. L’abast de les seves feines va des de l’estudi de diferents aspectes del sànscrit fins a la lingüística computacional, entre d’altres.

A Empires of the World, Ostler fa un recorregut per la història de diferents llengües, sobretot en la seva capacitat per expandir-se, consolidar-se, extingir-se o evolucionar de la mà de les vicissituds històriques dels seus parlants. D’aquesta manera trobem com van evolucionar llengües com l’arameu, l’acadi, l’egipci, el xinès, el sànscrit, etc. Una història molt bonica, des del punt de vista històric, és la del fenici, per posar un exemple.

També ens parla del per què l’anglès ha aconseguit l’hegemonia actual i no el van arribar a obtenir llengües com el castellà, el francès, el portugués, etc.

Per als amants de la història és una nova dimensió de veure els fets. Per als amants de la llengua, aporta un nou instrumental per a l’análisi de l’evolució del fet lingüístic al llarg de la història i al voltant del món.

L’edició de Harper que he llegit té, al final, un apèndix amb una entrevista a l’autor, un article seu en referència al llibre i recomanancions per seguir llegint sobre els temes tractats.

Nicholas Ostler, EMPIRES OF THE WORD, London: Harper Perennial, 2005

——————–

Anteriors RESSENYES

XVIII. Matt Ridley, THE RATIONAL OPTIMIST

XVII. Jasper Fforde, THE EYRE AFFAIR

XVI. Cardenal Mazzarino, BREVIARI DELS POLÍTICS

XV. Pere Ballart, EL CONTORN DEL POEMA

XIV. Jaume Passarell, BOHEMIS, PISTOLERS, ANARQUISTES I ALTRES NINOTS

XIII. Hew Strachan, THE OXFORD ILLUSTRATED HISTORY OF THE FIRST WORLD WAR

XII. Alfred Bosch, 1714

XI. Andreu Carranza, L’HIVERN DEL TIGRE

X. August Rafanell, LA IL·LUSIÓ OCCITANA

IX. Bruno Giordano, LA SOLITUDINE DEI NUMERI PRIMI

VIII. Andrea Camilleri, IL LADRO DI MERENDINE

VII. Pere Rovira, L’AMOR BOIG

VI. Patricia Gabancho, CRÒNICA DE LA INDEPENDÈNCIA

V. Philip Roth, THE PLOT AGAINST AMERICA

IV. Guy Deutscher, THROUGH  THE LANGUAGE GLASS: WHY THE WORLD LOOKS DIFFERENT IN OTHER LANGUAGES

III. Don DeLillo, WHITE NOISE

II. Ferran Sáez,VIDES IMPROBABLES

I. Richard Florida, THE RISE OF THE CREATIVE CLASS

Ressenya (XVI) – Cardenal Mazzarino – “Breviari dels polítics”

21 març 2011 a les 09:00 | Arxivat a Books, Història, History, Llibres, Politics, Ressenya, Reviews | 1 comentari
Etiquetes: ,

Fa uns dies vaig llegir a el Singular Digital un article del sempre interessant Quim Torra. En aquest escrit, i a partir de la tortuga de l’Ateneu que sempre li serveix de partner en les seves converses/reflexions em va descobrir la recent edició del Breviari dels polítics del Cardenal Mazzarino, traduïda pel Ramon Alcoberro, prologada per en Xavier Rubert de Ventós i materialitzada per la nova Edicions de la Ela geminada.

Vaig córrer a la llibreria a buscar-lo. El vaig comprar i me’l vaig llegir en un pim-pam. Ha valgut molt la pena. L’edició exquisida d’aquesta nova editorial gironina et transporta al món polític del segle XVII, en el qual, un italià vinculat als jesuïtes, però que mai va estudiar teologia, esdevé cardenal i primer ministre de França a la mort del Cardenal Richelieu. Va fer una gran fortuna, va ser l’artífex de fets decisius de la història francesa (i catalana!) i com a detentador d’un immens poder, blanc de les crítiques de personatges com el conegut Cyrano de Bergerac, donant peu a un subgènere literari de l’època anomenat mazarinades.

El Breviari, que se li atribueix a la seva ploma, tot i que no és del tot cert, és un recull de màximes i reflexions sobre el món de la política i, augmentant el prisma, de les relacions humanes. És un conjunt de màximes que, com L’art de la guerra de Sun Tzu, podria ser una pedrera d’obres sobre management i d’estratègia política.

El paràgraf  que s’ha escollit des d’un punt de vista comercial per explotar l’obra és una afirmació de Rubert de Ventós en el seu pròleg i que defineix, perfectament, l’objectiu i el contingut del llibre.

De fora estant, com a pur espectacle, tant la política com el sexe resulten insuportablement feixucs i repetitius, sempre procaços. Només quan es practiquen com un joc apassionat, especulatiu i fantàstic, arriben a adquirir la qualitat estètica d’una bella arscombinatòria que bascula entre la ingenuïtat i el cinisme, entre el bell i el sinistre: com ara en aquest Breviari.

Una lectura en clau positiva d’aquest Breviari faria molt de bé al nostre país i a les seves classes dirigents, de ben segur.

Cardenal Mazzarino, BREVIARI DELS POLÍTICS, Barcelona: Edicions de la Ela geminada, Quatrivium, 2011

——————–

Anteriors RESSENYES

XV. Pere Ballart, EL CONTORN DEL POEMA

XIV. Jaume Passarell, BOHEMIS, PISTOLERS, ANARQUISTES I ALTRES NINOTS

XIII. Hew Strachan, THE OXFORD ILLUSTRATED HISTORY OF THE FIRST WORLD WAR

XII. Alfred Bosch, 1714

XI. Andreu Carranza, L’HIVERN DEL TIGRE

X. August Rafanell, LA IL·LUSIÓ OCCITANA

IX. Bruno Giordano, LA SOLITUDINE DEI NUMERI PRIMI

VIII. Andrea Camilleri, IL LADRO DI MERENDINE

VII. Pere Rovira, L’AMOR BOIG

VI. Patricia Gabancho, CRÒNICA DE LA INDEPENDÈNCIA

V. Philip Roth, THE PLOT AGAINST AMERICA

IV. Guy Deutscher, THROUGH  THE LANGUAGE GLASS: WHY THE WORLD LOOKS DIFFERENT IN OTHER LANGUAGES

III. Don DeLillo, WHITE NOISE

II. Ferran Sáez,VIDES IMPROBABLES

I. Richard Florida, THE RISE OF THE CREATIVE CLASS

Ressenya (XIII) – Hew Strachan, “The Oxford Illustrated History of the First World War”

21 febrer 2011 a les 09:00 | Arxivat a Books, Història, History, Llibres, Ressenya, Reviews | Deixa un comentari
Etiquetes:

Buscava un bon resum sobre la Primera Guerra Mundial i, gràcies a les recomanacions a Amazon vaig ensopegar amb aquesta excel·lent “The Oxford Illustrated History of the First World War”.

Volia llibre que em donés una idea general dels principals elements d’aquest fet històric. Recomano, plenament, aquesta obra. Es tracta d’una sèrie d’articles de diferents autors coordinats pel Hew Strachan. Es tracta d’articles sobre diferents aspectes de la Gran Guerra, des de com va començar, els principals esdeveniments en els fronts europeus, a l’Àfrica, a l’Orient Mitjà, els factors i circumstàncies econòmics, les resistències populars a la guerra, el paper de la dona, la guerra al mar i a l’aire, l’armistici, etc.

Quan vaig veure que era una “illustrated history” pensava trobar-hi més fotos i mapes. He hagut de recórrer a altres fonts per poder tenir “imatges” de personatges i fets. Amb tot, una molt bona obra introductòria.

Quin gran desastre són les guerres. Aquesta, sobre la qual ja tenim una gran quantitat d’informació, és un testimoni esfereïdor.

La darrera frase del llibre, en el seu últim capítol “Memory and the great war” és un bon resum:

“We wallow in that war, ‘the greatest of all human contentions’, as Winston Churchill called it. Its agony is with us still. We cannot forget, nor can we ever truly comprehend”.

Hew Strachan, THE OXFORD ILLUSTRATED HISTORY OF THE FIRST WORLD WAR, Oxford: Oxford University Press, 1998

——————–

Anteriors RESSENYES

XII. Alfred Bosch, 1714

XI. Andreu Carranza, L’HIVERN DEL TIGRE

X. August Rafanell, LA IL·LUSIÓ OCCITANA

IX. Bruno Giordano, LA SOLITUDINE DEI NUMERI PRIMI

VIII. Andrea Camilleri, IL LADRO DI MERENDINE

VII. Pere Rovira, L’AMOR BOIG

VI. Patricia Gabancho, CRÒNICA DE LA INDEPENDÈNCIA

V. Philip Roth, THE PLOT AGAINST AMERICA

IV. Guy Deutscher, THROUGH  THE LANGUAGE GLASS: WHY THE WORLD LOOKS DIFFERENT IN OTHER LANGUAGES

III. Don DeLillo, WHITE NOISE

II. Ferran Sáez,VIDES IMPROBABLES

I. Richard Florida, THE RISE OF THE CREATIVE CLASS

Ressenya (XII) – Alfred Bosch – “1714”

7 febrer 2011 a les 09:00 | Arxivat a Books, Història, History, Llibres, Ressenya, Reviews | 1 comentari
Etiquetes: ,

Aquesta setmana també faig una ressenya d’una novel·la de caire històric. Es tracta  de la trilogia de l’Alfred Bosch, “1714”. Tres llibres amb els següents títols “Set de rei”, “Sota la pell del diable” i “Toc de vespres”.

Llegint en el diari Ara un article sobre l’efemèride del tercer centenari del final de la Guerra de Successió i on es plantejava la necessitat que tenim els catalans de donar visibilitat a la nostra història (amb un punt de propaganda, també, per què no?) com, per exemple, en el cas de “Braveheart” que va donar volada internacional a la causa nacional escocesa. De fet, la productora Cromosoma, la de Les Tres Bessones, sembla que està en un projecte cinematogràfic sobre el tema.

En aquest text es feia esment de la trilogia d’en Bosch i se li feia una entrevista. He recordat, aleshores, haver llegit aquesta història ja fa uns quants anys i recordo haver-m’ho passat molt bé, a més, també vaig aprendre moltes coses sobre personatges de segona línia, des del punt de vista actual com en Pau Ignasi de Dalmases, el duc de Warwick, en Viladomat, el general Moragues i la desmitificació necessària d’un personatge injustament reivindicat com en Rafael de Casanova.

La lectura de la història, seguint el fil d’una trama inventada, distreu, il·lustra i, alhora, t’indigna per com van anar els fets… sobretot per com vàrem ser utilitzats els catalans i com en vàrem acabar sortint tan malparats. Els anglesos, entre d’altres, ens en deuen una. Potser en breu ja ens la podran tornar… En la nostra situació qualsevol complicitat és necessària.

Alfred Bosch, 1714, Barcelona: Columna, 2002

——————–

Anteriors RESSENYES

XI. Andreu Carranza, L’HIVERN DEL TIGRE

X. August Rafanell, LA IL·LUSIÓ OCCITANA

IX. Bruno Giordano, LA SOLITUDINE DEI NUMERI PRIMI

VIII. Andrea Camilleri, IL LADRO DI MERENDINE

VII. Pere Rovira, L’AMOR BOIG

VI. Patricia Gabancho, CRÒNICA DE LA INDEPENDÈNCIA

V. Philip Roth, THE PLOT AGAINST AMERICA

IV. Guy Deutscher, THROUGH  THE LANGUAGE GLASS: WHY THE WORLD LOOKS DIFFERENT IN OTHER LANGUAGES

III. Don DeLillo, WHITE NOISE

II. Ferran Sáez,VIDES IMPROBABLES

I. Richard Florida, THE RISE OF THE CREATIVE CLASS

Ressenya (XI) – Andreu Carranza – “L’hivern del tigre”

31 gener 2011 a les 09:00 | Arxivat a Books, Història, History, Llibres, Ressenya, Reviews | 6 comentaris
Etiquetes: ,

Fa temps que em vaig llegir aquest llibre i el vaig tornar a recordar gràcies a un post de l’Alberich sobre les guerres carlines al seu bloc “La boia de Port Pelegrí”.

Desconeixedor del tema de les guerres carlines més enllà dels tòpics de la cultura general, aquesta novel·la de l’escriptor Andreu Carranza va ser una bona introducció al tema amb la recreació novel·lada de la vida del líder carlí català, Ramon Cabrera, també conegut com el “Tigre del Maestrat”.

La novel·la es planteja a partir dels suposats records de Cabrera des del seu exili londinenc. Fa un repàs de la seva vida i planteja, en un inici, de manera molt interessant, com es va enrolar en les files dels carlins. No us explicaré res per si teniu interès en descobrir-ho vosaltres mateixos. A part de la cruesa dels fets que després anirà explicant, aquest començament és de les coses que més em va colpir del llibre.

A part del seu interessant contingut històric que ja us he esmentat, com a filòleg, vaig trobar molt interessant l’ús de la varietat tortosina del català en la majoria dels diàlegs de la històrias i en el relat dels pensaments del protagonista. D’aquesta manera, ens trobem amb frases com “Los soldats de la línia que han format los oficials Egea i llorach criden d’alegria…” o bé “L’home mos va instal·lar a una cambra discreta, sense luxes. Mos facilità roba, menjar i tot lo que necessitàvem”.

En recomano, doncs, la lectura de manera ferma. Aprendreu més, si no en sabeu, d’aquesta part de la nostra història i podreu gaudir d’una lectura més enllà de l’estàndar literari del català… que a vegades, també va bé.

Andreu Carranza, L’HIVERN DEL TIGRE, Barcelona: PLANETA, 2004

——————–

Anteriors RESSENYES

X. August Rafanell, LA IL·LUSIÓ OCCITANA

IX. Bruno Giordano, LA SOLITUDINE DEI NUMERI PRIMI

VIII. Andrea Camilleri, IL LADRO DI MERENDINE

VII. Pere Rovira, L’AMOR BOIG

VI. Patricia Gabancho, CRÒNICA DE LA INDEPENDÈNCIA

V. Philip Roth, THE PLOT AGAINST AMERICA

IV. Guy Deutscher, THROUGH  THE LANGUAGE GLASS: WHY THE WORLD LOOKS DIFFERENT IN OTHER LANGUAGES

III. Don DeLillo, WHITE NOISE

II. Ferran Sáez,VIDES IMPROBABLES

I. Richard Florida, THE RISE OF THE CREATIVE CLASS

 

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.
Entries i comentaris feeds.

%d bloggers like this: