Haiku XX

2 Març 2012 a les 09:00 | Arxivat a Haikus, Poemes, Poems | 2 comentaris

Haiku XIX

24 febrer 2012 a les 09:00 | Arxivat a Haikus, Poemes, Poems | 5 comentaris

Haiku XVIII

17 febrer 2012 a les 09:00 | Arxivat a Haikus, Poemes, Poems | 3 comentaris

Haiku XVII

10 febrer 2012 a les 09:00 | Arxivat a Haikus, Poemes, Poems | 3 comentaris

Haiku XVI

3 febrer 2012 a les 09:00 | Arxivat a Haikus, Poemes, Poems | 6 comentaris

Haiku XV

27 gener 2012 a les 09:00 | Arxivat a Haikus, Poemes, Poems | 5 comentaris

Haiku XIV

20 gener 2012 a les 09:00 | Arxivat a Haikus, Poemes, Poems | 1 comentari

Haiku XIII

13 gener 2012 a les 09:00 | Arxivat a Haikus, Poemes, Poems | 4 comentaris

Haiku XII

23 Desembre 2011 a les 09:00 | Arxivat a Haikus, Poemes, Poems | 4 comentaris

Haiku XI

16 Desembre 2011 a les 09:00 | Arxivat a Haikus, Poemes, Poems | 3 comentaris

Haiku X

9 Desembre 2011 a les 09:00 | Arxivat a Haikus, Poemes, Poems | 3 comentaris

Haiku IX

2 Desembre 2011 a les 09:00 | Arxivat a Haikus, Poemes, Poems | 3 comentaris

Haiku VIIII

25 Novembre 2011 a les 09:00 | Arxivat a Haikus, Poemes, Poems | 4 comentaris

Haiku VII

18 Novembre 2011 a les 09:00 | Arxivat a Haikus, Poemes, Poems | 5 comentaris

Haiku VI

11 Novembre 2011 a les 09:00 | Arxivat a Haikus, Poemes, Poems | 8 comentaris

Haiku V

4 Novembre 2011 a les 09:00 | Arxivat a Haikus, Poemes, Poems | 4 comentaris

Haiku IV

28 Octubre 2011 a les 09:00 | Arxivat a Haikus, Poemes, Poems | 1 comentari

Haiku III

21 Octubre 2011 a les 09:00 | Arxivat a Haikus, Poemes, Poems | 2 comentaris

Haiku II

14 Octubre 2011 a les 09:00 | Arxivat a Haikus, Poemes, Poems | 6 comentaris

 

Haiku I

7 Octubre 2011 a les 09:00 | Arxivat a Haikus, Poemes, Poems | 4 comentaris

 

Joies de la llengua (XII) – “fulsere quondam candidi tibi soles”

16 Març 2011 a les 09:00 | Arxivat a Language, Literature, Poemes, Poems | 4 comentaris
Etiquetes: ,

Aquest vers pertany a un poema del romà Catul. L’obra de Catul toca diferents gèneres, des de la sàtira a la poesia eròtica. S’han recollit 116 dels seus poemes i el número 8, al qual se li ha donat com a títol les dues primeres paraules del primer vers “Miser Catule” pertany al grup de poemes d’amor amb contingut elegíac i que, de ben segur, deuria estar dedicat a Lèsbia la seva eterna amant que tant el va fer patir.

Catullus at Lesbia's by Sir Laurence Alma Tadema http://www.victorianweb.org

El poema sencer és així:

MISER Catulle, desinas ineptire,

et quod uides perisse perditum ducas

fulsere quondam candidi tibi soles,

cum uentitabas quo puella ducebat

amata nobis quantum amabitur nulla.

ibi illa multa tum iocosa fiebant,

quae tu uolebas nec puella nolebat.

fulsere uere candidi tibi soles.

nunc iam illa non uolt: tu quoque inpotens noli,

nec quae fugit sectare, nec miser uiue,

sed obstinata mente perfer, obdura.

uale, puella. iam Catullus obdurat,

nec te requiret nec rogabit inuitam.

at tu dolebis, cum rogaberis nulla.

scelesta, uae te, quae tibi manet uita!

quis nunc te adibit? cui uideberis bella?

quem nunc amabis? cuius esse diceris?

quem basiabis? cui labella mordebis?

at tu, Catulle, destinatus obdura.

És un poema que té una estructura argumental molt original. El “jo poètic” experimenta un canvi d’estat d’ànim entre el primer i el darrer versos. Al principi, es tracta d’un lament en el qual, ell mateix, es menysprea:

Miser Catulle, desinas ineptire (Pobre Catul, deixa de d’actuar absurdament)

A partir del vers 10 ja comença a girar la truita. Ell mateix veu que ha de canviar de plantejament respecte la seva estimada si no vol acabar malament:

nec quae fugit sectare, nec miser uiue, (no segueixis la que s’escapa, ni visquis en la tristor)

sed obstinata mente perfer, obdura. (però amb el cap fred, aguanta, sigues ferm)

uale, puella. iam Catullus obdurat, (adéu, noia, en Catul ho té clar)

i arribem al final amb un:

at tu, Catulle, destinatus obdura (però tu, Catul, mantent-te ferm)

davant les possibles temptacions ocasionals de la “pèrfida” Lèsbia.

Amb tot, però, tot i que l’esmentada estructura argumental és, per ella mateixa, una “joia de la llengua”, voldria destacar el tercer vers:

fulsere quondam candidi tibi soles (sols brillants van lluir un cop per a tu).

Una manera molt hiperbòlica, si em permeteu, d’expressar la plenitud i l’alegria que pot sentir aquell que se sent correspost en el seu amor. L’univers gira al seu voltant i les estrelles fan llum per il·luminar la seva joia.

I només amb cinc paraules… Ja sabeu com em fascina la síntesi en el llenguatge!

Bloc a WordPress.com.
Entries i comentaris feeds.

%d bloggers like this: