We Quit!
23 Octubre 2013 a les 08:00 | Arxivat a Catalonia, Catalunya | 6 comentarisEtiquetes: independència, IQuit, WeQuit
Fa unes setmanes una noia, Marina Shifrin, es va fer famosa per un video en el que sortia ballant, a la matinada, a les oficines de l’empresa en la qual treballava més hores que un rellotge. L’objectiu del video era acomiadar-se de l’empresa i dir-li al seu despietat cap que ja en tenia prou i que se n’anava. “I quit”, “Marxo”, diu.
El video ha tingut una alta viralitat i se n’ha parlat molt. En el moment de fer aquesta entrada ja havia tingut més de 16 milions de vistes.
A Catalunya, un grup d’independentistes, aprofitant el format d’aquest video, en fan un altre anomenat “We quit”, “Marxem” dirigit, no a un cap despòtic, sinó a Espanya. Em fa molta gràcia i crec que val la pena compartir-lo.
En tots els actes de reivindicació que ens quedin fins la proclamació de la independència podríem ballar a l’estil “We quit”!
El 25 de novembre votem independència!
23 Novembre 2012 a les 08:00 | Arxivat a Catalonia, Catalunya, Politics | 4 comentarisEtiquetes: #tenimpressa, adeuespanya, independència, independence, independenciaja, lipdub per la independència
Ressenya (XXIX) – Heribert Barrera – “#Tenim pressa, molta pressa”
16 Abril 2012 a les 09:00 | Arxivat a Books, Catalonia, Catalunya, Llibres, Politics, Ressenya, Reviews | 1 comentariEtiquetes: #tenimpressa, catalunya, independència
Quan vaig saber de la imminent edició d’aquest llibre, vaig estar atent a la seva publicació. Malauradament no vaig poder assistir a la presentació que varen fer l’Enric Vila, en Salvador Cardús i l’editor Xavier Cambra, però vaig ser dels primers en comprar-lo i llegir-lo!
Reconec una gran admiració pel President Barrera. Era d’aquelles persones que sempre escoltava quan parlava. La seva mort em va agafar de vacances fora del país i vaig seguir, en la distància, el dol dels qui sentíem la seva pèrdua, per mitjà de les xarxes socials. Va ser el naixement del, ja popular i usat, hashtag #tenimpressa.
Recentment, havia estat, indirectament, ‘en contacte’ amb en Barrera gràcies a la lectura del seu llibre sobre Cambó, el qual, algú va qualificar com el seu testament polític per la manera com va tenir d’explicar la figura política del dirigent de la Lliga, en contraposició als seus ideals, però amb un exquisit respecte en la discrepància.
El llibre que us ressenyo, i recomano, avui és un recull de textos del dirigent d’ERC en els quals es fa clar el seu ideari i se’ns ofereix una imatge de la immensa categoria política i nacional del seu autor. Aquests textos van des d’un article seu del 1966 a la revista ‘Mirador’ fins a les seves paraules en l’acte de commemoració del primer aniversari de la multitudinària manifestació del 10 de juliol de 2010, passant per la seva intervenció en la Comissió Constitucional del Congrés espanyol de 1978, el seu discurs de presa de possessió com a President del Parlament i l’extracte de l’entrevista que li va fer l’Enric Vila per al llibre ‘Què pensa Heribert Barrera’ del 2001.
Molt recomanables, també, dins del llibre, el pròleg d’en Salvador Cardús i l’article homenatge de l’Enric Vila del 30 d’agost de 2011.
Una lectura molt necessària en un moment com l’actual en el qual anem molt mancats de grans personalitats en un país que se’ns pot morir a les mans si no fem un pas ferm endavant.
Heribert Barrera, #TENIM PRESSA, MOLTA PRESSA, Barcelona: Dèria, 2012
No calen més paraules
7 Juliol 2011 a les 15:00 | Arxivat a Catalonia, Catalunya | 5 comentarisEtiquetes: independència, independence
Ressenya (VI) – Patrícia Gabancho, “Crònica de la independència”
27 Desembre 2010 a les 09:00 | Arxivat a Catalonia, Catalunya, Llibres, Ressenya, Reviews | 3 comentarisEtiquetes: català, independència
Feia temps que no llegia un llibre que em provoqués un tal optimisme com el darrer de la Patricia Gabancho.
Per als independentistes, veure sobre el paper la representació d’un futur escrit per un altre dóna un alè d’esperança en copsar que allò que hom desitja pot tenir una certa, o una gran objectivitat.
Vull agrair a la Sra.Gabancho la seva obra. Ensems, espero que els independentistes que la llegeixin reforcin el seu esperit i que aquells que encara no ho són hi vegin una possibilitat de futur perfectament realitzable. Fa temps que tinc la sensació que estem en un moment d’inflexió.
Només hi ha tres coses que no m’agraden del futur que ens mostra l’autora: el fet que Catalunya no tingui exèrcit (no siguem ingenus!), el president de la República que es proposa (no ha tingut un paper massa encertat darrerament) i el plantejament velat d’una situació molt crítica als Estats Units del president Obama. Els americans poden ser uns dels que més ens ajudin en el nostre objectiu de llibertat. Tinguem-ho en compte.
Llegiu-lo, llegiu-lo i, sobretot, creieu-vos el que us diu: tant els lectors com els personatges reals que sortiu en el llibre amb un paper rellevant.
——————–
Anteriors RESSENYES
V. Philip Roth, THE PLOT AGAINST AMERICA
IV. Guy Deutscher, THROUGH THE LANGUAGE GLASS: WHY THE WORLD LOOKS DIFFERENT IN OTHER LANGUAGES
No és nou…
23 Desembre 2010 a les 11:05 | Arxivat a Catalonia, Catalunya | 5 comentarisEtiquetes: independència, llengua
No ens ha de sorprendre res en aquests moments, ja. Només hi ha una resposta.
“Son apasionados a su patria, con tal exceso que les hace trastornar el uso de la razón, y solamente hablan en su lengua nativa…”
De la resposta de José Patiño, president de la Real Junta Superior de Justicia y Gobierno, 1714, a la “Consulta del Consejo de Castillas sobre el Nuevo Gobierno que se debe establecer en Cataluña.”
“Que en las escuelas no se permitan libros en lengua catalana, escribir ni hablar en ella dentro de las escuelas y que la doctrina cristiana sea y la aprendan en castellano…”
De l’informe de José Patiño a la “Consulta del Consejo de Castillas sobre el Nuevo Gobierno que se debe establecer en Cataluña”, del 13 de juny de 1715.
“La importancia de hacer uniforme la lengua se ha reconocido siempre por grande, y es un señal de la dominación o superioridad de los Príncipes o naciones, ya sea porqué la dependencia o adulación quieren complacer o lisonjear, afectando otra naturaleza con la semejanza del idioma, o ya sea porqué la sujección obliga con la fuerza”.
De la “Instrucción secreta” que el fiscal del Consejo de Castilla, don José Rodrigo Villalpando, trasmeté als corregidors del Principat de Catalunya el 29 de gener de 1716.
I finalment…
“…pero como a cada Nación parece que señaló la Naturaleza su idioma particular, tiene en esto mucho que vencer el arte y se necesita de algún tiempo para lograrlo, y más cuando el genio de la Nación com el de los Catalanes es tenaz, altivo y amante de las cosas de su País, y por esto parece conveniente dar sobre esto instrucciones y providencias muy templadas y disimuladas, de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado…”
De la “Instrucción secreta” que el fiscal del Consejo de Castilla, don José Rodrigo Villalpando, trasmeté als corregidors del Principat de Catalunya el 29 de gener de 1716.
When Tirant lo Bloc went photoblogging, his alter ego was born. He gained his freedom by creating a new world in which words were replaced by images.
Bloc a WordPress.com.
Entries i comentaris feeds.
tirantlobloc.wordpress.com 