Recomanacions musicals (LII) – Baccara – “Parlez-vous français?”

19 Abril 2013 a les 08:30 | Arxivat a Music | 4 comentaris
Etiquetes: , , ,

Després d’uns mesos d’inactivitat, aquest bloc torna amb un apunt erudit en el qual miraré d’explicar-vos l’origen del que després seria la música de la millor dècada del segle XX, a la manera que Johann Sebastian Bach va marcar la música occidental a partir del segle XVII.

L’any 1978, les Baccara, un duet format per dues noies espanyoles (una d’un lloc tan exòtic com Logronyo, o Logroño en grafia hispànica), que ja havien començat a difondre el seu art pels escenaris de mig món, varen ser escollides per una potència musical com Luxemburg per tal que el representés en el Festival d’Eurovisió de 1978, aquell en el qual va guanyar la cançó israeliana “A-Ba-Ni-Bi” cantada per Izhar Cohen i els Alphabeta i del qual ja en vàrem parlar fa un temps en aquest humil, però digne, espai de la blogosfera. Incomprensiblement, “Parlez-vous français?” només va obtenir, si no recordo malament, 73 vots i va quedar en un honrós 7è lloc.

Aquesta cançó és d’una transgressió total respecte a tot el que s’havia vist fins al moment i després del llarg període de decadència musical que havia desembocat en estils musicals com el blues o el rock’n roll. Les dues noies Baccara, Mayte Mateos i María Mendiola, com a ballarines que eren, varen poder oferir, sobretot en la versió d’Eurovisió, una coreografia sensacional que, combinada amb l’excel·lent reproducció d’un text de profunditat enciclopèdica i un diàleg inicial amb interpretacions ocultes i una orquestració imponent, va esdevenir la representació actualitzada del concepte del Gesamtkunstwerk wagnerià.

Mireu el video, sobretot, a partir del minut 0’58” que és quan comença l’actuació. Senzillament brillant. Sigueu-ne dignes.

Bon cap de setmana!

(A partir de la setmana vinent tornarem amb música ja dels 80s, aquest cop coneixent un dels seus antecedents més importants.)

Anuncis

Recomanació musical (XXXV) – Sirusho – “Qele Qele”

30 Setembre 2011 a les 09:00 | Arxivat a Music | 2 comentaris
Etiquetes: , ,

No recordo estar passant per cap moment especialment difícil de la meva vida la primavera de 2008, però un dissabte em vaig trobar mirant el festival d’Eurovisió que aquell any se celebrava a Sèrbia. Sense tenir cap predilecció especial per cap dels països participants, em vaig quedar esmaperdut i embadalit quan va començar a cantar la representant d’Armènia, una tal Sirusho, que després, fent recerca, vaig descobrir que era una celebritat al seu país.

La cançó, com sol passar a la vida, injustament no va guanyar. Si no recordo malament, aquell any, va guanyar Rússia. Amb tot, aquella cançó se’m va quedar i ara la vull compartir amb vosaltres.

En la meva anterior reencarnació com a blogaire, l’eixerida Sirusho (si fos hispanoparlant hauria dit ‘pizpireta’ perquè és una paraula que sempre m’ha fet gràcia escriure i que, fins ara, no havia fet servir mai abans, tanco parèntesi) em va servir d’argument per explicar que entenia (i entenc) jo per ‘globalització’. Us adjunto l’enllaç per si voleu anar a veure que deia en aquelles èpoques.

Apa, espero que gaudieu d’aquesta joia i, un cop més, sigueu dignes del regal que us faig.

Bon cap de setmana!

Recomanacions musicals (XXVII) – Izhar Cohen and the Alphabeta – “A-Ba-Ni-Bi”

15 Abril 2011 a les 09:00 | Arxivat a Music | 7 comentaris
Etiquetes: ,

La primera cançó que recordo com a guanyadora del mai prou valorat festival d’Eurovisió (aquesta no serà la darrera perla musical que recomanaré provinent d’aquesta font inesgotable de joies musicals) va ser aquesta “A-Ba-Ni-Bi”. La cançó dels Izhar Cohen and the Alphabeta va guanyar l’edició celebrada l’any 1978 a París en representació d’Israel.

Molts d’entre vosaltres, els més joves, segur que haureu sentit la cançó en la versió apòcrifa de El Chaval de la Peca. No cal dir que la còpia mai assoleix els nivells de l’original.

I què vol dir “A-Ba-Ni-Bi”? Molt senzill: el títol és un joc de paraules. Parteix d’un llenguatge infantil inventat per parlar en secret. Consisteix a afegir una “B” seguida de la vocal anterior formant una síl·laba addicional. Així doncs, amb la frase en hebreu “a-ni o-hev o-tach” (Et vull….de l’original hebreu אני אוהב אותך) separat per síl·labes, se li intercala el joc de paraules i queda: “a-ba-ni-bi o-bo-he-be-v o-bo-ta-ba-ch”.

Suposo que la majoria de vosaltres ja ho sabíeu això, però sempre hi ha alguna ànima càndida que pot pensar que el títol no tenia cap sentit.

Bon cap de setmana!

 

Bloc a WordPress.com.
Entries i comentaris feeds.

%d bloggers like this: