Recomanacions musicals (LXII) – Rocky Roberts – “Stasera mi butto”

13 gener 2014 a les 08:00 | Arxivat a Music | 6 comentaris
Etiquetes: , , ,

Altres vegades en aquest espai musical de la blogosfera, tot i centrant-lo en l’època àuria dels 80s, hem fet referència a temes d’anys anteriors perquè hem entès que són un precedent important en la música d’aquests anys.

Aquesta setmana és el torn d’una cançó mítica de finals dels 60s, “Stasera mi butto”, de l’ex-boxejador, ex-marine i cantant nordamericà afincat a Itàlia, Rocky Roberts.

Tots els que han tingut algun tipus de relació, més o menys estreta amb Itàlia o els éssers humans que l’habiten, segur que la coneixen i l’han cantada en moments de catarsi col·lectiva i festiva. El títol de la cançó ‘Stasera mi butto’, ‘Aquesta nit em llenço’, referit al propòsit de decidir-se a una acció conqueridora vers un persona amb la qual s’hi volen “intencions” és un lema per als habitants de la nació transalpina i per els hi hem hagut de portar a terme operacions d’aquest tipus per aquelles contrades.

Stasera mi butto
stasera mi butto,
mi butto con te
e faccio di tutto e faccio di tutto per stare con te.

Bona setmana!

Anuncis

Recomanacions musicals (LXI) – Barry White – “You’re The First, The Last, My Everything”

18 Novembre 2013 a les 08:00 | Arxivat a Music | 4 comentaris
Etiquetes: , , , , ,

Aquesta cançó no pertany als gloriosos 80s, de fet, correspon als 70s, però com que sóc el redactor plenipotenciari d’aquest blog he decidit que aquest dilluns volia recomanar aquesta cançó i punt.

Sempre m’ha agradat molt aquesta cançó que he trobat que és una de les declaracions d’amor més boniques que he sentit. La figura imponent d’en Barry White fa que encara faci més patxoca.

Hi ha, però, un vers de la cançó que em té una mica mosca. Quan la cançó diu:

Can’t you see it’s you? You make me feel this way

em fa confirmar la teoria que els éssers humans femenins (cadascú té les seves preferències) molts cops no s’adonen, o no es volen adonar, de quan els tiren els ‘tejus’. Si una dona no s’adona que un paio de dimensions descomunals com en Barry White li està tirant la canya i dient-li “You’re The First, The Last, My Everything” els altres tenim poca a cosa a fer si no és que ens declarem via notarial i amb testimonis.

Bona setmana!

Recomanacions musicals (LX) – Black – “Wonderful Life”

11 Novembre 2013 a les 08:00 | Arxivat a Music | 2 comentaris
Etiquetes: , , ,

Cap a finals dels 80s es va fer molt famosa una cançó d’un paio amb un tupé que desafiava les lleis de la gravetat i de nom artístic Black. La cançó es deia “Wonderful Life”. Per als d’una generació en concret, aquesta recomanació els suposarà passar-se tot el dia amb la tonada d’aquesta cançó als llavis. Segur que porta molts records.

La lletra és un pèl confosa. En uns moments sembla escrita per un escèptic i en altres surt d’aquest estat i busca un tipus de felicitat més humana. Amb tot, no deixa de ser una cançó que transmet un ‘bon rollu’ tranquil… A vegades, no cal demanar més.

Bona setmana!

Recomanacions musicals (LIX) – Sabrina – “Boys boys boys”

4 Novembre 2013 a les 08:00 | Arxivat a Music | 13 comentaris
Etiquetes: , ,

La inclusió d’aquesta cançó en les recomanacions musicals dels 80s no fa baixar el nivell de l’oferta que hem fet fins ara. Malgrat la superficialitat que algú podria atribuir a aquesta cançó, l’ànim pedagògic que sempre ha caracteritzat aquest humil racó de la blogosfera no podia deixar passar l’oportunitat d’obrir el ulls dels nostres seguidors.

“Boys, boys, boys” no és una cançó banal. Rere una lletra aparentment simple s’amaga un missatge de calat en el qual es fa una anàlisi profunda de les relacions entre homes i dones, una interpretació moderna de la guerra de sexes que pretén fugir dels estereotips que fins al moment s’havien definit entre els gèneres. No és fàcil apreciar aquest missatge, però si us podeu treure de sobre els prejudicis provocats per les lectures de textos conductistes podreu accedir al seu significat més pregon.

Com que aquesta secció té un contingut seriós, no us diré que feu atenció al minut 2’30” del video.

Bona setmana!

Recomanacions musicals (LVIII) – Tracy Chapman – “Fast Car”

28 Octubre 2013 a les 08:00 | Arxivat a Music | 4 comentaris
Etiquetes: , ,

Els anys 80s van ser una dècada amb grans concerts multitudinaris de caire benèfic que varen convertir algunes de les cançons dels artistes participants en himnes.

En el cas del concert del 1988 per celebrar el 70è aniversari de Nelson Mandela al’estadi de Wembley a Londres, la Tracy Chapman va tenir un impacte brutal amb la seva cançó ‘Fast Car’ que parla d’una parella immersa en un cercle viciós de pobresa amb totes les conseqüències que això pot implicar per a la seva continuïtat.

Ja veieu, doncs, que la recomanació d’aquesta setmana no té la ‘marxa’ d’altres setmanes, però de tant en tant va bé fer una pausa per veure venir les coses i agafar empenta, no creieu?

Que tingueu una bona setmana!

Recomanacions musicals (LVII) – Survivor – “Eye of the Tiger”

21 Octubre 2013 a les 08:00 | Arxivat a Music | 6 comentaris
Etiquetes: , , ,

rocky_IIIUn dels personatges més emblemàtics dels 80s va ser Sylvester Stallone i els seus ‘Rockys’ i ‘Rambos’. Malgrat això, els d’aquella generació estan (estem) en un estadi intel·lectual molt superior al de les generacions anteriors i, sobretot, posteriors. Vam haver de lluitar en un món hostil i hem esdevingut una generació renaixentista per superació.

Amb tot, l’Stallone va fer aportacions de valor com demanar als Survivor que fessin aquesta cançó per a “Rocky III” atès que no havia aconseguit “Another bites the dust” dels Queen com a BSO.

El video no tè pèrdua, especialment les ulleres d’un dels membres de la banda.

Aquesta és una d’aquelles cançons que fan que, quan els de la generació dels 80s van (anem) a una festa amb música, tothom s’aparti de per deixar-los (nos) ballar. Ens fem nostre la lletra de la cançó i tothom (més aviat ‘totdon’) esdevé una presa…

It’s the eye of the tiger, it’s the thrill of the fight
Risin’ up to the challenge of our rival
And the last known survivor stalks his prey in the night
And he’s watchin’ us all through the eye of the tiger

Bona setmana!

Recomanacions musicals (LVI) – Spagna – “Easy Lady”

14 Octubre 2013 a les 08:00 | Arxivat a Music | 3 comentaris
Etiquetes: , ,

La música és un món molt ampli i ple de misteris. Quan en una feina de recopilació, com la nostra ens trobem amb serioses dificultats per trobar testimonis audiovisuals de les nostres recomanacions, podríem optar pel defalliment i dedicar-nos a cançons més modernes. Amb tot, no està en el nostre esperit actuar d’aquesta manera. Si una cançó ens va sonant en el cap, perquè ha format part de la nostra banda sonora, no ens podem aturar fins trobar-la.

Per altra banda, sabem que aquest humil racó de la blogosfera té lectors de noves generacions que no van poder gaudir en directe de la música dels 80s i no podria dormir tranquil si no donés el màxim de mi per poder-los mostrar les perles del passat. A voltes, em sento com un arqueòleg de la música.

Gaudiu d’aquesta cançó, balleu com a bèsties i penseu si coneixeu alguna ‘easy lady’ o algun ‘easy gentleman’ i així li poseu cara.

Quant al nom de la cantant… els catalans som tolerants i ho entenem gairebé tot.

Bona setmana… easy bloggers!!!

Recomanacions musicals (LV) – Falco – “Rock Me Amadeus”

7 Octubre 2013 a les 08:00 | Arxivat a Music | 3 comentaris
Etiquetes: , , , ,

Crec que no m’equivoco, si afirmo que cap persona no pot dir que ha ballat, si no ha mogut el seu cos al ritme d’aquesta cançó en una festa.

Poques vegades un creador musical ha estat tan tocat per la inspiració com el que va compondre aquest homenatge post-modern a Wolfang Amadeus Mozart. De ben segur que al músic vienès li hagués agradat la música i la irreverència de la lletra d’aquesta cançó.

Us confessaré que un dels meus somnis és entrar en una festa de la mateixa manera que en Falco fa en el video, vestit amb un esmòquing i baixant d’una carrossa… brutal.

I per aquells que sigueu seguidors Premium de les recomanacions musicals dels 80s us adjunto aquesta perla que, en tot cas, sempre hauríeu de mirar després de veure el video de la cançó que teniu al final d’aquest apunt.

Que tingueu una bona setmana al ritme d’aquesta cançó… Ja sé que no us la podreu treure del cap!

Recomanacions musicals (LIV) – Rick Astley – “Never Gonna Give You Up”

23 Setembre 2013 a les 08:00 | Arxivat a Music | 5 comentaris
Etiquetes: ,

Poques cançons es poden considerar un clàssic dels 80s com ho és aquesta recomanació de la setmana.

La cançó és extraordinàriament ‘enganxadissa’ i la generació dels 80s la venera com una de les seves bandes sonores i és de les cançons que entre el 1987 i els anys següents més es podia sentir. El video va esdevenir un clàssic. Recordo molts dels meus companys de l’època que intentaven imitar el ball d’en Rick Astley. A mi no em calia. El meu poder d’atracció era tal que no em calia ni moure ni un dit. Sempre he tingut aquest do sobrenatural!

Com que a la vida hi ha de tot, i i hi gent que no té respecte per a res, fa un temps algú es va empescar un ‘internet meme’ (una pràctica a internet que es repeteix de manera espontània i sense cap finalitat concreta) anomenat ‘rickrolling’ i que consisteix en redirigir un link sobre un tema qualsevol al video d’aquesta cançó i que trobareu en aquesta entrada. Poca-soltes…

Bé, doncs. Dit tot això, us deixo amb aquest video.

Que tingueu una bona setmana!

Recomanacions musicals (LIII) – Kylie Minogue – “The Loco-Motion”

26 Abril 2013 a les 08:00 | Arxivat a Music | 1 comentari
Etiquetes: , , , ,

La cançó d’aquesta setmana va aconseguir un hit espectacular. En el seu moment, es va convertir en el single (1) més venut de la seva dècada a Austràlia. Poca broma.

La Kylie Minogue és la típica artista que et va seguint al llarg de la vida i que va treient cançons adaptades als nous corrents. La noia en qüestió es va fer coneguda a la sèrie ‘Neighbours’, una sèrie australiana que, com el seu nom indica, parlava sobre les històries que els passaven a un grup de veïns. Era la típica sèrie de TV amb un nombre infinit de capítols i amb un ritme lentíssim.

De la cançó voldria destacar-ne la seva popularitat en el seu moment i la capacitat que encara té per fer-nos ballar a aquells que la vàrem conèixer en el seu moment. Segur que a més d’un, només de llegir el títol ja se li han començat a moure les cames.

Un altre fet destacat d’aquest videoclip és la manera com està de mal fet. Fixeu-vos que la Kylie no encerta mai la cançó a l’hora de fer el playback… jo, però, i atenent a altres virtuts de la senyoreta, li ho perdono.

Bon cap de setmana!

(1) fa molts i molts anys, si volies escoltar música havies de fer servir unes coses planes i rodones de vinil (normalment de color negre) vinilamb un forat al mig que encaixaves en un petit eix que el feia voltar. Quan hi posaves al damunt una agulla, sonava música.

En un mateix disc hi podien haver moltes cançons… per davant i pel darrere. Se’n deien LPs. Després, n’hi havien de més petits que es deien ‘singles’ i, normalment, només tenien una cançó per cara.

Sé que els més joves estareu flipant i que creieu que és impossible que abans dels mp3 hi hagués música. Us adjunto una foto per tal que us en pugueu fer una idea.

Recomanacions musicals (LII) – Baccara – “Parlez-vous français?”

19 Abril 2013 a les 08:30 | Arxivat a Music | 4 comentaris
Etiquetes: , , ,

Després d’uns mesos d’inactivitat, aquest bloc torna amb un apunt erudit en el qual miraré d’explicar-vos l’origen del que després seria la música de la millor dècada del segle XX, a la manera que Johann Sebastian Bach va marcar la música occidental a partir del segle XVII.

L’any 1978, les Baccara, un duet format per dues noies espanyoles (una d’un lloc tan exòtic com Logronyo, o Logroño en grafia hispànica), que ja havien començat a difondre el seu art pels escenaris de mig món, varen ser escollides per una potència musical com Luxemburg per tal que el representés en el Festival d’Eurovisió de 1978, aquell en el qual va guanyar la cançó israeliana “A-Ba-Ni-Bi” cantada per Izhar Cohen i els Alphabeta i del qual ja en vàrem parlar fa un temps en aquest humil, però digne, espai de la blogosfera. Incomprensiblement, “Parlez-vous français?” només va obtenir, si no recordo malament, 73 vots i va quedar en un honrós 7è lloc.

Aquesta cançó és d’una transgressió total respecte a tot el que s’havia vist fins al moment i després del llarg període de decadència musical que havia desembocat en estils musicals com el blues o el rock’n roll. Les dues noies Baccara, Mayte Mateos i María Mendiola, com a ballarines que eren, varen poder oferir, sobretot en la versió d’Eurovisió, una coreografia sensacional que, combinada amb l’excel·lent reproducció d’un text de profunditat enciclopèdica i un diàleg inicial amb interpretacions ocultes i una orquestració imponent, va esdevenir la representació actualitzada del concepte del Gesamtkunstwerk wagnerià.

Mireu el video, sobretot, a partir del minut 0’58” que és quan comença l’actuació. Senzillament brillant. Sigueu-ne dignes.

Bon cap de setmana!

(A partir de la setmana vinent tornarem amb música ja dels 80s, aquest cop coneixent un dels seus antecedents més importants.)

Recomanacions musicals (LI) – Europe – “The Final Countdown”

25 gener 2013 a les 08:00 | Arxivat a Music | 7 comentaris
Etiquetes: , ,

La recomanació musical d’aquest divendres és la bomba. És d’aquelles cançons que canviaven el ritme d’una festa. Els peluts d’Europe van  tenir un èxit espectacular i varen trencar barreres. Crec que moltes persones de bé es varen començar a introduir en el món sòrdid de la música heavy escoltant aquests peluts suecs. Efectes col·laterals de cançons innocents.

Encara recordo les legions d’éssers humans equipats amb polos Mistral i Lacoste, cabells engominats i mocasins sense mitjons fent ‘solos’ ficticis de guitarra elèctrica heavy i movent el cap per onejar una melena inexistent quan pels altaveus de les discoteques (1) de l’època sonava aquesta cançó. Quins records.

Una de les pràctiques habituals de l’època era preguntar als amics heavies autèntics què en pensaven d’aquesta cançó: la resposta es media per la quantitat d’improperis proferits qüestionant la masculinitat d’aquests músics escandinaus i pronunciats en atacs de ràbia incontinguda.

Doncs bé, us deixo amb aquesta cançó. No em maleïu si no us la podeu treure del cap en el que queda de setmana. Balleu i ja està!

Bon cap de setmana!

(1) per als joves lectors, les ‘discoteques’ eren uns centres d’aparellament que hi havia en èpoques pretèrites on els éssers humans assedegats de sexe i beguda ballaven compulsivament entre ones d’alcohol i rauxa.

Recomanacions musicals (L) – Paul Young – “Everytime You Go Away”

18 gener 2013 a les 08:00 | Arxivat a Music | 7 comentaris
Etiquetes: , ,

La recomanació musical número 50 d’aquest voluntariós bloc mereix una cançó realment especial.

Com que fa ja uns mesos que els coetanis gaudim amb les perles dels 80s i els més joves i verds tenen una font per culturitzar-se i conèixer els clàssics, l’efemèride d’avui mereix una cançó tan bestial com el “Every Time You Go Away” de Paul Young.

La població mundial es divideix en dos grups de persones: els que noten un calfred que els travessa el cos quan senten aquesta cançó i els que es queden insensibles. Aquests darrers s’ho han de fer mirar. No es pot viure amb un grau tan alt de manca de sensibilitat.

Entre els 15 i els 18 anys, sentir una frase com

Everytime you go away from me, you take a piece of me with you

era absolutament total … No cal dir res més, oi?

Bon cap de setmana!

Recomanacions musicals (XLIX) – The Communards – “You Are My World”

30 Novembre 2012 a les 08:00 | Arxivat a Music | 10 comentaris
Etiquetes: , ,

Arribem a les recomanacions musicals amb un dels grups de capçalera dels meus 80s: The Communards. Són incomptables les vegades que vaig escoltar i ballar les seves cançons. Recordo, per exemple, que la nit abans del viatge de fi de curs de COU a Itàlia (un clàssic entre els clàssics dels de la meva generació) vaig assistir a un concert d’aquest duet britànic a Barcelona, al Palau dels Esports, si no recordo malament. Va ser impressionant…

Vaig arribar a aprendre a ballar com en Jimmy Sommerville i tot. Aquesta capacitat adquirida va ser un element important en el meu armament quan anava de caça major. Les joves femelles humanes veien que ballava d’aquella manera i se m’acostaven pensant-se que no corrien perill. Quan les tenia a tocar, ja era massa tard per a elles. No podien escapar de les meves urpes seductores i s’havien convertit en preses i aliment d’un carnívor despietat com el meu ‘jo adolescent’ d’aleshores. Crec que m’hauria merescut algun programa especial a National Geographic o Discovery Channel que parlés de tècniques exitoses de caça amb camuflatge etològic.

Us deixo amb aquesta “You are my world” que va ser la primera cançó que vaig sentir d’aquest parell.

Desmeleneu-vos!

Bon cap de setmana!

Recomanacions musicals (XLVIII) – Duran Duran – “The Wild Boys”

16 Novembre 2012 a les 09:00 | Arxivat a Music, Uncategorized | 4 comentaris
Etiquetes: , , ,

Aquesta setmana recomanem la cançó d’un dels grups més mítics dels 80s: els anglesos Duran Duran, també coneguts com ‘The Fab Five” després que la Princesa Diana de Gal·les digués que eren el seu grup preferit.

Els Duran Duran eren el grup que agradava a les nenes dels 80s i els nois havien de suportar-los estoicament per tal de tenir oportunitats de joc… per dir-ho d’alguna manera. Finalment, i a força de sentir-los, se t’acabaven enganxant cançons com aquesta.

Del video que us presento va córrer la brama que el cantant, en Simon Le Bon, va estar a punt de palmar-la per un error en el mecanisme del molí de vent al qual està lligat (mireu el video i sabreu de què us parlo). Amb tot, sembla que no va ser veritat i, d’aquesta manera, les alegres joves dels 80s van seguir gaudint de les ‘arts’ musicals de l’individu en qüestió.

A ballar!!!

Bon cap de setmana!

Recomanacions musicals (XLVII) – Phil Collins – “One More Night”

9 Novembre 2012 a les 09:00 | Arxivat a Music | 5 comentaris
Etiquetes: , ,

Només amb el títol d’aquesta cançó a molts de vosaltres us hauran vingut una pila de records. Aquesta era un de les ‘lentes’ per excel·lència dels 80s. Si s’organitzava alguna festeta en la qual hi havia un objectiu clau a conquerir, un dels elements estratègics imprescindibles era aquesta cançó per poder fer l’approach pertinent al target (m’està malament dir-ho a mi mateix, però què elegant m’ha quedat la definició de l’acció de depredació típica quan conviuen mascles i femelles d’una mateixa espècie, oi?).

La lletra no té massa història. De fet és molt repetitiva. Amb tot, atesa la finalitat amb la qual la posàvem en el seu moment, com si la volien cantar en albanès explicant el procés de recollida dels fredolics… no sé si m’explico.

Aquesta setmana ha de servir per compensar la marxa de l’anterior. Anem combinant estils i ritmes ja que tots tenim una edat i ens hem de dosificar.

Si algú vol fer la prova d’utilitzar aquesta cançó com a estratègia d’aproximació vers algun exemplar under 30 que no hagi viscut els gloriosos 80s (mascle o femella, és igual), que ens expliqui si encara és efectiva!

Bon cap de setmana!

Recomanacions musicals (XLVI) – Bon Jovi – “Livin’ On A Prayer”

2 Novembre 2012 a les 09:00 | Arxivat a Music | 4 comentaris
Etiquetes: , ,

Aquest és un dels grans temes dels 80s… Apa que no l’hem ballat vegades aquesta! Per altra banda, també va ser el primer (i únic) contacte o aproximació que molts hem/han tingut amb la música més o menys ‘heavy’. De fet, si preguntes a un ‘heavy’ autèntic pels Bon Jovi, les diferents maneres, més o menys barroeres, de qualificar un home de poca masculinitat que poden sortir de la seva boca tendeixen a infinit.

Consideracions semàntiques a part, la cançó d’avui és molt ‘canyera’. De fet, no sé si us en parlaré d’alguna que pugui ser-ho més en les recomanacions musicals dels propers mesos.

Podríem parlar de la lletra, també. Les referències als sindicats i a les vagues són ambigües. No saps si està a favor del ‘labor’ o en contra. Jo diria que la cançó ‘socialisteja’ una mica. Hem de tenir en compte que  es va compondre en els gloriosos anys de la presidència de Reagan i, addicionalment, en Jon Bon Jovi va sortir en un capítol de la mítica ‘West Wing’ recolzant el fictici candidat demòcrata.

Anyway, gaudiu de la música i balleu com a desaforats per tal de rebaixar la sobredosi de panellets a la qual, de ben segur, us haureu sotmès aquests dies.

Bon cap de setmana!

Recomanacions musicals (XLV) – Cyndi Lauper – “Time after Time”

26 Octubre 2012 a les 09:00 | Arxivat a Music | 4 comentaris
Etiquetes: , , ,

Un clàssic entre els clàssics. ‘Time after Time’ d’una de les icones de la música dels 80s: Cyndi Lauper.

Aquest divendres torna a anr de ‘lentes’. No m’atreviria a especular sobre les vegades que he arribat a sentir aquesta cançó. És d’aquelles omnipresents. Quan sonaven les primeres notes, els escamots d’atac es preparaven per llançar-se sobre els seus objectius…

La història és la típica de ‘pollastre’ amorós. Història molt escaient en els temes d’adolescència.

Cadascú que li tregui el profit que vulgui a la cançó: podeu escoltar-la tranquil·lament o fer un ‘atac’ al primer ésser humà comestible que us passi pel davant i hi balleu una ‘lenta’… a veure com acaba el preàmbul!

Bon cap de setmana!

(per cert, de la Lauper en seguirem parlant en aquest espai…)

Recomanacions musicals (XLIV) – Wax – “Right Between the Eyes”

19 Octubre 2012 a les 09:00 | Arxivat a Music | 2 comentaris
Etiquetes: , ,

La recomanació musical d’aquesta setmana és bestial. Un hit que va commoure les pistes de ball dels 80s. Ens costaria trobar algú de l’època que no hagués ballat desaforadament aquesta cançó.

El video té molta castanya. El look dels Wax és 80s total. No ho poden negar. No els falta cap element de l’època: americanes amb ‘hombreras’, cabells amb meleneta, les RayBan de sol,  la manera de ballar, etc.

Mai m’agraireu el que faig els divendres des d’aquest bloc: per a uns, els torno a la seva joventut, a altres els faig obrir els ulls i descobrir la música clàssica.

Bon cap de setmana!

Recomanacions musicals (XLIII) – A-Ha – “Take on Me”

12 Octubre 2012 a les 09:00 | Arxivat a Music | 6 comentaris
Etiquetes: , , , , ,

La cançó “Take on Me” és una de les cançons que més vegades he sentit, però no perquè la tingués en cassette (1) o CD, no. És la típica cançó que sona a tot arreu, encara ara, vagis on vagis. Al final, vulguis o no vulguis, t’acaba agradant!

Amb ‘Take on Me’ em vaig començar a apoderar de les pistes de ball i vaig començar a forjar-me una llegenda com a ballarí seductor. Darrere meu, una estela d’actuacions inoblidables, es varen gravar en centenars de retines. Molts cors trencats. Danys col·laterals.

Balleu a sac!

Bon cap de setmana!

(1) per als lectors més joves d’aquest bloc, la cinta de cassette és un objecte vintage que servia per escoltar música en una mena d’aparells pre-industrials anomenats reproductors de cassette, radiocassettes o, més endavant, walkman. Eren una capsa de plàstic amb una cinta magnètica que s’embolicava en dues bobines per l’acció dels esmentats aparells reproductors… de música.

Recomanacions musicals (XLII) – Berlin – “Take my Breath Away”

5 Octubre 2012 a les 09:00 | Arxivat a Music | 4 comentaris
Etiquetes: , , , ,

Seguim amb les perles musicals dels 80s. Aquesta setmana toca una cançó mítica d’una no menys mítica pel·lícula: ‘Top Gun’.

Després de veure aquella pel·lícula, molts ens veiem pilotant caces… però no sé si per l’emoció de la carrera d’aviador o per poder tenir instructores de vol com la Kelly McGillis i les seves portentoses capacitats d’interacció amb l’alumnat.

D’entre les escenes més mítiques hi ha el recorregut amb moto d’en Tom Cruise (Maverick) pels carrers del poble on hi havia l’acadèmia de vol… (sense casc!), les partides de volley a dos i els combats finals amb enemics que mai no sabem qui són.

La cançó va donar banda sonora als primers intents de ‘combat’ cos a cos d’una generació. Van donar lloc a victòries (d’aquelles que et deixaven sense alè, com diu la cançó)… i a alguna derrota!

Bon cap de setmana!

Recomanacions musicals (XLI) – The Bangles – “Hazy Shade of Winter”

28 Setembre 2012 a les 09:00 | Arxivat a Music | 8 comentaris
Etiquetes: , ,

Aquesta nova temporada dedicarem les “recomanacions musicals” a la música de la millor dècada del segle XX: els anys vuitanta. Per molt que s’hi hagin esforçat els músics posteriors, no han arribat, en cap cas, al nivell dels artistes d’aquests anys.

L’únic antídot contra l’escepticisme, que segur que en alguns dels lectors d’aquest bloc es despertarà, serà que gaudiu, sense prejudicis de les joies que us aniré presentant setmanalment.

Comencem amb la brutal versió que per a la banda sonora de “Less than Zero”,  The Bangles (en peu!) van fer de la, originalment, ensopida cançó de Simon & Garfunkel “Hazy Shade of Winter”.

La qualitat de la imatge no és òptima, però s’endevina la seva grandesa.

No us feu mal ballant-la!

Bon cap de setmana!

Recomanacions musicals (XL) – A banda mais bonita da cidade – “Oraçao”

11 Mai 2012 a les 09:00 | Arxivat a Music | 4 comentaris
Etiquetes: , ,

Fa uns quants mesos que vaig conèixer aquesta cançó gràcies a un apunt de l’Alyebard, em sembla recordar, al Facebook.

Si sumem la meva flaca per Brasil i la seva música, a una cançó com aquesta, ja tenim els ingredients principals per a una recomanació musical per començar un cap de setmana amb bon peu.

Aquesta és de les cançons que més m’agrada d’aquesta colla (junt amb ‘Boa pessoa’) i va bé escoltar-la quan necessites una mica d’ànim o forces.

Us la recomano.

Bon cap de setmana!

Recomanacions musicals (XXXIX) – Chris Garneau – “Fireflies”

4 Mai 2012 a les 09:00 | Arxivat a Music | 2 comentaris
Etiquetes: , , , ,

Aquesta setmana recomanem una cançó que fa setmanes que em balla pel cap, tot i que no sé què m’agrada més, si la cançó mateixa o el video que l’acompanya.

Chris Garneau és un cantant especial. Americà amb influències europees per haver passat part de la seva vida a la vella Europa, compon temes originals.

Aquest  ‘Fireflies’, per exemple, sembla alliçonar-nos sobre el risc d’enlluernar-nos per algunes aparences. No sé si volia parlar d’això quan la va escriure, però a mi m’ho sembla.

Us deixo amb ‘Fireflies’ i la particular veu d’en Garneau.

It’s no easy so

Take it slow

Bon cap de setmana!

Recomanacions musicals (XXXVIII) – Katie Herzig – “Closest I get”

27 Abril 2012 a les 09:00 | Arxivat a Music | 5 comentaris
Etiquetes: ,

La recomanació d’aquesta setmana és molt tranquil·la. Tinc una especial inclinació per les veus femenines pausades i amb un acompanyament lleuger de música.

‘Closest I get’ és una cançó de dubte, incertesa i, fins i tot, desencís amorós. Amb una altra lectura, però, més positiva, podríem dir que quan la cantant es demana:

What if the closest I get to the moment is now?

també pot interpretar que el millor que pot tenir és el que té ara i que, d’aquesta manera, ha de fer tots els possibles per treure’n el màxim partit.

Amb tot, el meu vers preferit de la cançó és:

Which muse will lay its hands on me?

Una gran pregunta…

Bon cap de setmana!

Recomanacions musicals XXXVII – Enrique Iglesias – “Hero”

30 Març 2012 a les 09:00 | Arxivat a Music | 6 comentaris
Etiquetes: ,

No voldria que jutgéssiu aquesta recomanació de manera precipitada. La cançó ‘Hero’ de l’Enrique Iglesias sobrepassa la pròpia dimensió del cantant i de la seva lletra.

Versos com:

I can be your hero, baby.
I can kiss away the pain.

reforcen molt l’autoestima. Un amant com el paio aquest i… fora psicòlegs!

O bé

Would you swear
That you’ll always be mine?
Or would you lie? 
Would you run and hide?

posen sobre la taula el compromís de l’Enrique i els dubtes que té sobre l’amant. Ell és un home de família i vol donar forma a una relació estable, clàssica, de tota la vida. Com ha de ser.

Però en el fons és un home feble. No sap on és ni on va. Busca suport. La senyoreta del video no sembla que sigui molt de refiar i, per tant, es poden entendre els dubtes…

Oh, I just want to hold you.
I just want to hold you.
Am I in too deep? 
Have I lost my mind?

En fi. Més que una cançó és un compendi sobre l’amor, la feblesa i el compromís. Tot en un.

Una obra mestra, en definitiva.

Bon cap de setmana!

Recomanacions musical (XXXVI) – Nino Bravo – “Puerta del Amor”

23 Març 2012 a les 09:00 | Arxivat a Music | 5 comentaris
Etiquetes: ,

Feia molts mesos que els divendres no portaven recomanacions musicals per desitjar-vos un bon cap de setmana. Els haikus ens havien ocupat l’espai.

Quina millor manera de reprendre la tradició que amb una de les bèsties musicals més brillants de les darreres dècades: Nino Bravo.

Us deixo amb ‘Puerta del Amor’, però no amb una versió normal, no. Poso a la vostra disposició un video inèdit de la seva interpretació d’aquesta cançó al Xè Festival de Montreaux!

És una cançó sensacional que té fragments com:

Salté de la cama,bajé al bar

tú te hallabas junto a mí

perdona te dije, sonreí

me miraste, fui feliz.

Mireu tot el video, si us plau. Només són 3 minuts. Feu-me cas.

Flipareu molt amb aquesta versió. És bestial.

Recomanació musical (XXXV) – Sirusho – “Qele Qele”

30 Setembre 2011 a les 09:00 | Arxivat a Music | 2 comentaris
Etiquetes: , ,

No recordo estar passant per cap moment especialment difícil de la meva vida la primavera de 2008, però un dissabte em vaig trobar mirant el festival d’Eurovisió que aquell any se celebrava a Sèrbia. Sense tenir cap predilecció especial per cap dels països participants, em vaig quedar esmaperdut i embadalit quan va començar a cantar la representant d’Armènia, una tal Sirusho, que després, fent recerca, vaig descobrir que era una celebritat al seu país.

La cançó, com sol passar a la vida, injustament no va guanyar. Si no recordo malament, aquell any, va guanyar Rússia. Amb tot, aquella cançó se’m va quedar i ara la vull compartir amb vosaltres.

En la meva anterior reencarnació com a blogaire, l’eixerida Sirusho (si fos hispanoparlant hauria dit ‘pizpireta’ perquè és una paraula que sempre m’ha fet gràcia escriure i que, fins ara, no havia fet servir mai abans, tanco parèntesi) em va servir d’argument per explicar que entenia (i entenc) jo per ‘globalització’. Us adjunto l’enllaç per si voleu anar a veure que deia en aquelles èpoques.

Apa, espero que gaudieu d’aquesta joia i, un cop més, sigueu dignes del regal que us faig.

Bon cap de setmana!

Recomanació musical (XXXIV) – Duble Buble – “Clava’t”

23 Setembre 2011 a les 09:00 | Arxivat a Catalonia, Catalunya, Music | 7 comentaris
Etiquetes: ,

Avui toca un homenatge al passat. Ja poden els “Sopa de Cabra” fer últims concerts a dojo, ja podem riure amb les bestieses dels “Amics de les Arts”, ja podem posar cara d’interessants mentre escoltem els “batiatos” dels Països Catalans que són els “Antònia Font”. Amb tot, sense prehistòria, no hi ha història.

Els pioners són la base i l’inici. Els fonaments sobre els quals es construeixen les coses.

La música catalana moderna (amb el permís de la Nova Cançó) no seria com és sense “founders” com els Duble Buble. Molts dels que llegiu aquest bloc potser no n’haureu sentit a parlar mai, atesa la vostra tendra edat. La joventut, ja se sap,… Aprofiteu, doncs, els centelleigs de saviesa que, a voltes, espurnegen en aquest humil bloc i feu cultura!

Història de la música, història del país.

Amb tots vosaltres, un document històric del segle passat (cap allà un llunyà 1986). Els Duble Buble!!!!

Bon cap de setmana!

Recomanació musical (XXXIII) – Delafé y la Flores Azules – “Río por no llorar”

16 Setembre 2011 a les 09:00 | Arxivat a Music | 5 comentaris
Etiquetes: ,

Aquesta setmana l’acomiadarem amb una cançó dels catalans “Delafé y las Flores Azules”, els quals, com a bons catalans, es van separar, en un grup més petit, d’un membre de la banda abans anomenada “Facto Delafé y las Flores Azules”… ja les tenim aquestes dinàmiques, nosaltres.

Són un grup que fan bona música, segons la meva opinió, i que, si ets una mica cool, segueixes la línia “antes muerta que sencilla” o si vols anar d'”enrollat”, has de conèixer.

Tenen alguns videoclip curiosos, però avui us vull convidar a veure “Río por no llorar” per l’originalitat del plantejament. Una de les preguntes que sempre em faig quan vaig aquesta gent és on es deu comprar la roba l’Helena Miquel (la cantant)… Qui l’assessora?

Apa, bon cap de setmana!

Recomanació musical (XXXII) – U2 – “The Ground Beneath Your Feet”

9 Setembre 2011 a les 09:00 | Arxivat a Movies, Music | 3 comentaris
Etiquetes: ,

Reprenem les recomanacions musicals dels divendres, després de la pausa estiuenca, amb una cançó molt particular. Aquesta es basa en una frase del llibre de Salman Rushdie del qual, els U2, autors de la música i de la lletra, varen treure el títol de la cançó. La frase deia el següent:

She was my ground, my favorite sound, my country road, my city street, my sky above, my only love, and the ground beneath my feet

Aquesta cançó va passar a formar part d’una pel·lícula de Wim Wenders que sempre m’ha agradat molt: “The Million Dollar Hotel”, amb la Milla Jovovich, en Jeremy Davies i en Mel Gibson en un paper molt histriònic, però molt ben trobat.

El vídeo de la cançó mostra imatges, principalment, de la pel·lícula. Hi surt una escena que em va impactar molt i que crec que en Wenders li va treure molt de partit. Sabeu quina vull dir? És fàcil!

Bon cap de setmana!

Recomanació musical (XXXI) – Anna Roig et l’ombre de ton chien – “Je t’aime”

27 Mai 2011 a les 09:00 | Arxivat a Music | 5 comentaris
Etiquetes:

Després de la pausa de la setmana passada, reprenem les recomanacions musicals amb una cançó que fa un any era una novetat i que ara ja forma part de la realitat de la música catalana.

Em sembla que vaig descobrir aquesta cançó remenant entre les llistes de reproducció dels meus amics del Facebook al Spotify.

M’agrada la cançó. És fresca i alegre. L’amor amb humor té unes connotacions especials, oi?

Genial els versos:

Je t’aime, t’ho dic en francès

si vols pots fer veure que no m’has entès

Bon cap de setmana!

Recomanació musical (XXX) – Terence Trent D’Arby – “If you let me stay”

13 Mai 2011 a les 09:00 | Arxivat a Music | 2 comentaris
Etiquetes: ,

Per celebrar la 30a recomanació musical d’aquest bloc he decidit compartir amb vosaltres un altre viatge al passat. Aquesta setmana toca Terence Trent D’Arby, un dels mites musicals de la meva adolescència. Sempre vaig al·lucinar en la manera com es movia i, de fet, des d’aquells anys, quan em llevo, faig com a exercicis d’estirament matinals, els moviments que l’home fa en aquesta gravació abans de posar-se a cantar. Ho podeu provar i veureu com aneu d’estirats la resta del dia!

Aquest videoclip, per altra banda, és molt interessant des d’un punt de vista costumista i antropològic. Els look 80s de la presentadora i dels membres del públic són sensacionals. És molt curiós veure com es ballava en aquella època (de fet, ara no sé ni si es balla). Com ja hem dit en alguna altra ocasió: O tempora, o mores

Espero que en gaudiu i bon cap de setmana!

Recomanacions musicals (XXIX) – Fred’s Band “It’s only mistery”

6 Mai 2011 a les 09:00 | Arxivat a Movies, Music | 2 comentaris
Etiquetes: ,

En la recomanació musical d’avui barrejarem música i cinema. La cançó d’aquest divendres forma part de la banda sonora d’una de les pel·lícules que més em va impressionar fa molts anys: “Subway” de Luc Besson. No sabria dir-vos el per què. Potser per una història original com la que passa en el metro de París, potser per la Isabelle Adjani (tots dempeus!) o per la, a parer meu, interpretació més reïxida d’en Christopher Lambert en una pel·lícula. Mai he trobat un actor que, amb una manca d’expressivitat tan gran, pugui adaptar-se tan bé a un paper com el del francès en aquesta pel·lícula.

La cançó, “It’s only a mistery” surt cap al final del film i després en els seus títols de crèdit. Veureu, com a curiositat, en Jean Reno tocant la bateria. Com a últim comentari, és molt graciosa la manera de cantar del solista… gairebé no fa cap gest amb la cara! Un bon complement a la interpretació hieràtico-burlesca de l’esmentat Lambert.

Bon cap de setmana!

Recomanacions musicals (XXVIII) – Luka Sulic & Stjepan Hauser – “Smooth criminal”

29 Abril 2011 a les 09:00 | Arxivat a Music | 2 comentaris
Etiquetes: , ,

Sempre m’han fet gràcia les versions, més o menys alternatives, de cançons conegudes. Quan es barregen instruments clàssics amb composicions modernes encara m’ho passo millor.

El cello és un dels meus intruments preferits i dóna molt de joc, com, de fet, tots els instruments de corda. Un dels futurs candidats a aparèixer en un dels propers divendres musicals és el Balanescu Quartet i alguna de les seves versions de composicions de Kraftwerk o David Byrne, per exemple.

Aquest divendres, però, us deixo amb en Luka Sulic i en Stjepan Hauser i la seva peculiar versió en forma de lluita del “Smooth criminal” d’en Michael Jackson. Ens falten els crits i el moonwalk del conegut cantant, per contra, però, tenim un videoclip molt ben plantejat.

Espero que us agradi.

Bon cap de setmana!

Recomanacions musicals (XXVII) – Izhar Cohen and the Alphabeta – “A-Ba-Ni-Bi”

15 Abril 2011 a les 09:00 | Arxivat a Music | 7 comentaris
Etiquetes: ,

La primera cançó que recordo com a guanyadora del mai prou valorat festival d’Eurovisió (aquesta no serà la darrera perla musical que recomanaré provinent d’aquesta font inesgotable de joies musicals) va ser aquesta “A-Ba-Ni-Bi”. La cançó dels Izhar Cohen and the Alphabeta va guanyar l’edició celebrada l’any 1978 a París en representació d’Israel.

Molts d’entre vosaltres, els més joves, segur que haureu sentit la cançó en la versió apòcrifa de El Chaval de la Peca. No cal dir que la còpia mai assoleix els nivells de l’original.

I què vol dir “A-Ba-Ni-Bi”? Molt senzill: el títol és un joc de paraules. Parteix d’un llenguatge infantil inventat per parlar en secret. Consisteix a afegir una “B” seguida de la vocal anterior formant una síl·laba addicional. Així doncs, amb la frase en hebreu “a-ni o-hev o-tach” (Et vull….de l’original hebreu אני אוהב אותך) separat per síl·labes, se li intercala el joc de paraules i queda: “a-ba-ni-bi o-bo-he-be-v o-bo-ta-ba-ch”.

Suposo que la majoria de vosaltres ja ho sabíeu això, però sempre hi ha alguna ànima càndida que pot pensar que el títol no tenia cap sentit.

Bon cap de setmana!

 

Recomanacions musicals (XXVI) – Nino Bravo – “Un beso y una flor”

8 Abril 2011 a les 09:00 | Arxivat a Music | 15 comentaris
Etiquetes: ,

Alguns dels que em coneixeu personalment sabeu que un dels meus cops amagats és la meva brillant interpretació de “Un beso y una flor” quan vaig a parar a un karaoke.

Em sé la cançó de memòria i, en no haver de mirar la pantalla per seguir la lletra, puc dedicar-me en cos i ànima a la representació de la cançó.

En Nino Bravo va ser un cantant excepcional. Són memorables altres cançons seves com “Noelia”, “America, America” o “Libre”. No descarteu que les comparteixi amb vosaltres en un futur.

Us deixo, doncs, amb aquesta fantàstica perla. La vull compartir amb vosaltres perquè sé que en sou mereixedors i que qualsevol crítica negativa que expresseu només serà producte de prejudicis i de la vergonya de no gosar reconèixer obertament la vostra admiració per un monstre de la cançó que, malauradament, va veure la seva carrera escapçada massa aviat.

Vull acabar amb la trascricpió d’un comentari fet en el video que us adjunto al youtube per qui, pel to i el raonament dels seus arguments demostra ser un expert en música i cultures comparades:

esto si es cantar. musica. no la asquerosa bachata o el ragetton. estupida musica. al carajo con esa musica. es , fue y sera # 1 en cuba.

Bon cap de setmana!

Recomanacions musicals (XXV) – Scatman John – “Scatman”

1 Abril 2011 a les 09:00 | Arxivat a Music | 8 comentaris
Etiquetes:

Aquesta cançó ja em va agafar una mica gran… però la recordo tant que cada vegada que la sento em vénen ganes de posar-me a ballar… i en mi, això és molt i molt difícil!

“Scatman” va ser una cançó d’èxit cap el 1994. El seu cantant i autor era un músic tartamut anomenat John Paul Larkin. Aquest èxit li va venir al final de la seva carrera musical, quan ja havia fet de jazzman i rapper.

El videoclip és frenètic, com la cançó, està ben fet i et convida a moure’t.

De fet, tinc problemes per acabar aquest apunt. Mentre escolto la música em poso a ballar descontroladament i em costa arribar al teclat!

Bon cap de setmana!

Recomanacions musicals (XXIV) – Gianna Nannini – “Bello e impossibile”

25 Març 2011 a les 09:00 | Arxivat a Music | 4 comentaris
Etiquetes: ,

Sempre he tingut una flaca per les veus rovellades. La Gianna Nannini no només és italiana (5 punts) sinó que, a més, té la veu rovellada (5 punts més). Com diria el filòsof alemany: “no hase falta desir nada más…”.

La cançó és un viatge brutal a una altra dècada. La cançó et podrà agradar més o menys… a mi m’agrada, però segur que ningú no es podrà quedar indiferent amb el vídeo. Tot i ser un incondicional de la Gianna, no puc evitar dir que aquest és un dels pitjors videoclips que he vist mai. Està al mateix nivell dels de Mecano dels inicis. Com es pot ser tan dolent? Va cobrar el paio que va parir aquesta porqueria? Com ho va poder acceptar la Nannini? No s’entén.

Mi sconvolge l’emozione e non so perche’
oltre il bacio della folla vedo solo te
mentre corro nel tuo sguardo sotto la citta’
e non voglio piu’ mi arrendo chi mi salvera’

… deliciosament quecu… oi?

Per cert, no dubteu a fer una incursió per Google Images (ja sabeu que en sóc un seguidor fervent) buscant imatges de la nostra diva d’avui. No us decebrà. La Gianna Nannini, com els vins i els homes, també ha guanyat amb el pas del temps.

Bella, ma non impossibile!

Bon cap de setmana!

Recomanacions musicals (XXIII) – Die Ärtze – “Schrei nach Liebe”

11 Març 2011 a les 09:00 | Arxivat a Music | 6 comentaris
Etiquetes: ,

Després de l’atac despietat rebut en els darrers dies, aquest bloc va recuperant la seva normalitat.

Avui, com que és divendres, toca recomanació musical. Com que la setmana ha estat dura, per les raons que ja coneixeu, avui em permetreu que us faci una proposta tranquil·la.

Com ja vaig dir en el seu moment, l’alemany, malgrat els prejudicis que s’hi puguin tenir, és una meravellosa llengua que ens pot sorprendre per la seva tendresa. La cançó d’avui n’és un exemple. El títol ja diu moltes coses: Schrei nach liebe (Crit per amor, Crit a la recerca d’amor).

És molt interessant la creativitat inherent al videoclip. No és casual que Alemanya hagi estat el bressol de Lang, Fassbinder o Wenders. Aquesta video n’és una clara herència. No us podeu perdre l’emotiu solo de guitarra al voltant del minut 2’20”. Ja m’ho sabreu dir.

Us deixo, doncs, en bones mans. Cançó balsàmica després de les tensions de la setmana. No és una casualitat el grup que la canta es digui “Die Ärtze” (Els Metges). Poseu-vos còmodes, pugueu el volum i relaxeu-vos. Goldmund us semblarà AC/DC al costat de la recomanació d’avui. Us mereixeu aquest descans.

Bon cap de setmana!

Recomanacions musicals (XXII) – Ivette Nadal – “El senyor del castell”

4 Març 2011 a les 09:00 | Arxivat a Music, Uncategorized | 4 comentaris
Etiquetes:

Em sembla que va ser escoltant iCat.fm que vaig descobrir la Ivette Nadal. Em va agradar molt la lletra de la cançó: “El senyor del castell” que per a mi és una cançó de combat. Una cançó de combat diari.

Ara la Ivette ha tret un nou disc: “A l’esquena d’un elefant”. Encara no l’he escoltat, però. La cançó que us proposo aquesta setmana pertany al seu primer: “Guerres dolcíssimes”. D’aquest en destacaria, també, “L’aristòcrata” i “Torno sol”.

Apa, doncs, us deixo en dolça companyia.

Com diu la Ivette:

Si hi ha llum,
I som al carrer,
No et sentis mai presoner,
Has canviat l’instrument,
Però el concert segueix sent teu…

Juga, tira i juga,
Que si guanyes seràs el rei.

Juga, tira i juga,
Que si guanyes serà tot teu.

Recomanacions musicals (XXI) – Michael Nyman – “Chasing sheep is best left to shepherds”

25 febrer 2011 a les 09:00 | Arxivat a Movies, Music | 9 comentaris
Etiquetes: ,

“Chasing sheep is bets left to shepherds” és la primera peça que vaig sentir de Michael Nyman. Suposo que és la primera que també vam sentir molts, dels que com jo, vam poder conèixer en Nyman abans de la seva explosió comercial després de compondre la música de “The Piano” de la Jane Campion.

La recomanació musical d’aquesta setmana forma part de la banda sonora de “The Draughtman’s contract”, una brillant pel·lícula de Peter Greenaway. De fet, en Greenaway i en Nyman formaven una parella molt especial i amb un gran ressó en el cinema més “in” dels 80s i inicis dels 90s. Entre els seus treballs conjunts, un com a director i l’altre com a compositor, trobem joies com “Drowning by Numbers”, “The Cook, The Thieve, his Wife & Her Lover” (també coneguda entre els meus amics com “The Cook and the gang” per abreujar), “A Zed and Two Naughts”, “Prospero’s Books”, etc.

Amb tot, entre les meves peces preferides de Nyman hi ha les que va compondre per a la pel·lícula “Wonderland” d’en Michael Winterbottom. De fet, m’agrada tant, que en un post de ja fa un temps, la vaig fer servir.

Us deixo, doncs, amb “Chasing sheep is best left to shepherds”. L’he escoltat molts i molts cops, però mai me’n cansaré. La versió que us proposo és molt semblant a la versió que vaig sentir en el concert que en Nyman va fer l’any 1998 dins dels actes per a la inauguració de l’Auditori de Barcelona. Recordo que aquell concert va ser el primer que vaig anar-hi sense l’amic que m’havia acompanyat a altres concerts del músic anglès sempre que venia per aquestes contrades. Ja havia marxat a complir els seus somnis a l’altra banda del món. El vaig trobar a faltar en aquell concert.

Bon cap de setmana!

Recomanacions musicals (XX) – “The great gig in the sky” – Pink Floyd

18 febrer 2011 a les 09:00 | Arxivat a Astronomy, Music | 3 comentaris
Etiquetes: ,

Arribem a la 20a recomanació musical. Per tal de fer alguna cosa diferent davant d’aital efemèride avui em salto una mica el protocol de la sèrie i us proposo un video dels mítics Pink Floyd però en el qual no hi surten ells ni és cap video oficial.

Es tracta d’un video de Discovery Channel en el qual s’explica amb imatges els devastadors efectes d’un hipotètic (esperem) impacte d’un asteroide sobre la Terra. Veureu que queda tot fet un solar. La música dels Pink Floyd encara ho fa més èpic.

A veure què us sembla.

Abans de sortir de casa… mireu el cel… mai se sap…

Divertimento de traducció: “Head over feet”

17 febrer 2011 a les 09:00 | Arxivat a Language, Music, Traduccions, Translations | 5 comentaris
Etiquetes:

Fa dies que em dóna per escoltar la cançó “Head over feet” de l’Alanis Morissette.

És una cançó que sempre m’ha resultat molt simpàtica per la seva temàtica i pel seu to.

A vegades, va bé sentir que algunes històries acaben bé i que es premia als que piquen pedra! A més, va bé parlar d’aquests temes, ara que tornen a estar de moda els valors com l’esforç i la tenacitat…!!!

Hi ha un parell de versos de la cançó que sempre he trobat graciosos (aquest post podria formar part de les Joies de la llengua d’aquest mateix bloc!).

Un d’ells diu:

You held your breath and the door for me

(m’agrada com juga amb el verb “to hold” en aquests dos significats)

els altres

You’re my best friend

Best friend with benefits

(és molt graciosa l’expressió ‘friend with benefits’, dóna molt de joc… lingüístic i vivencial!)

Vist això, m’he decidit a fer-ne, a manera de divertimento, la traducció, més o menys lliure, de tota la cançó sencera.

Ha quedat així:

Rendida

 

No vaig tenir cap altra més opció que escoltar-te

Vas exposar les teves raons de manera insistent

M’ho vaig haver de rumiar

 

Em tractes com si fos una princesa

No n’estic acostumada

T’interesses per les meves coses

 

Ja m’has conquerit, a pesar meu

Ara no t’espantis si em rendeixo a tu

No et sorprenguis que t’estimi per tot el que ets

No ho podria evitar

Tot és culpa teva

 

El teu amor és potent i m’ha xuclat del tot

Ets molt millor del que m’havia pensat

No et dic cap mentida

 

Ja m’has conquerit, a pesar meu

Ara no t’espantis si em rendeixo a tu

No et sorprenguis que t’estimi per tot el que ets

No ho podria evitar

Tot és culpa teva

 

Et tinc de manera incondicional

T’aguantes la respiració i m’aguantes la porta

Gràcies per la teva paciència

 

Ets el millor oient que mai no m’he trobat

Ets el meu millor amic

El millor amic amb ‘beneficis’

Què em va costar tant!

 

Mai no m’havia trobat tan bé

Mai no havia estat tan racional

Ara en sóc conscient

Ara en sóc conscient

 

Ja m’has conquerit, a pesar meu

Ara no t’espantis si em rendeixo a tu

No et sorprenguis que t’estimi per tot el que ets

No ho podria evitar

Tot és culpa teva

 

Tirant lo Photobloc – Concertino

16 febrer 2011 a les 09:00 | Arxivat a Music, Photoblog, Tirant lo Photobloc | Deixa un comentari

La música de Biber, Paganini, Tartini flueix a partir d’uns elements màgics, però que, vistos de prop, són matèria… la matèria de la qual estan fets els somnis… musicals.

Quan li vaig explicar aquest pensament a en Tirant lo Photobloc em somrigué i em demanà que l’anés a veure.

Vine-hi tu, també, CLICKANT AQUÍ o a la foto.

Recomanacions musicals (XVIII) – “Don’t you forget me” – Simple Minds

3 febrer 2011 a les 09:00 | Arxivat a Music | 9 comentaris
Etiquetes: ,

Després de les brutals i despietades crítiques rebudes en la recomanació musical de la setmana passada, producte de l’enveja, del desagraïment i del conformisme estètico-burgès d’alguns dels lectors d’aquest modest racó de propostes generoses, aquesta setmana us faré un regal més conservador.

Segueixo amb les recomanacions dels 80s perquè és la millor dècada quant a música del segle passat, perquè va ser la “meva època” i… perquè mira… m’agrada.

Els Simple Minds van ser un referent per a mi. Escoltava les seves cançons, anava als seus concerts, m’eren referències en les meves “històries” de l’època (Let i all come down, Rivers of ice, etc.), referents polítics (Belfast Child, Street fighting years, etc.).

Avui, però, escoltarem “Don’t you forget about me”, que formava part de la banda sonora de The breakfast club. El videoclip, però, és de la interpretació d’aquesta cançó que els escocesos dels Simple Minds van fer al concert multitudinari Live Aid de 1985. El concert va tenir lloc  el 13 de juliol a dos escenaris: Wembley i el JFK Stadium de Philadelphia, on van actuar els Simple Minds.

Era aquella època en la qual et sonaven tots els grups que podien participar en un concert multitudinari. Ara, quan es fan aquest tipus d’esdeveniments no conec a ningú… O tempora, o mores.

Will you recognise me?
Call my name or walk on by
Rain keeps falling, rain keeps falling
Down, down, down, down

Ja m’ho sabreu dir…

Tirant lo Photobloc- Fanfare

2 febrer 2011 a les 09:00 | Arxivat a Music, Photoblog, Tirant lo Photobloc | 2 comentaris

La música és un d’aquells elements que permeten explicar històries. En Tirant lo Photobloc en té més d’una per explicar. Amb la màquina de fer fotos provarà de fer música. A veure si l’arribeu a sentir.

Comencem amb música de fanfara (Fanfare). Èpica, heroica… festiva per celebrar una victòria que molts somiem, que molts comencen a somiar i que ja tenim a tocar…

Mestre… quan vulgui:

Anem cap a Tirant lo Photobloc per veure-ho…

Recomanacions musicals (XVII) – “Dancing Queen” – The Communards

28 gener 2011 a les 09:00 | Arxivat a Music | 13 comentaris
Etiquetes: , ,

He dubtat molt en fer-vos aquesta recomanació. No us volia incomodar. Quan algú rep un regal d’aquesta magnitud pot sentir, en un primer moment, que no és digne de ser-ne mereixedor. Sé que fa poc temps que ens coneixem amb els que llegiu aquests apunts que em surten de tant en tant, però crec que ja podeu començar a ser subjectes de la meva extrema generositat.

Quina millor mostra us puc donar de la meva liberalitat que fer-vos coneixedors i beneficiaris d’aquesta perla dels 80s? The Communards, un grup mític en l’imaginari de la meva generació (sempre recordaré haver anat a un concert seu la nit abans de marxar all viatge de final de curs de COU a Itàlia… inoblidable…).

Però per si ells mateixos no fossin prou mítics, interpretant una de les fites de la música europea del darrer terç del segle passat, “Dancing Queen” dels ABBA (genuflexió!) s’arriba a un clímax de tal dimensió que les ànimes febles, de ben segur, no ho podran resistir preses d’un atac d’una nova versió pop de la síndrome de Stendhal.

No sigueu modestos i sentiu-vos mereixedors d’aquest regal!

Tirant lo Photobloc – Muziek

27 gener 2011 a les 09:00 | Arxivat a Music, Photoblog, Tirant lo Photobloc | 8 comentaris
Etiquetes:

Una música molt especial es va convertir en la banda sonora d’un viatge a Amsterdam. La música era molt especial perquè també ho era l’instrument que la feia sonar. La música s’acostava i se n’anava tot seguit. La vista i l’oïda intentaven, cadascú amb els seus mitjans, esbrinar d’on havia vingut i on havia anat.

Amb paraules no ho sé explicar millor per aquesta raó, un cop més, li he demanat a en Tirant lo Photobloc, aquest bessó fotògraf que m’ajudi a explicar-ho.

M’hi ha dedicat aquest espai. Aquí només us en puc mostrar un tros. Prova de fer click sobre la foto. T’HI CONVIDEM ELS DOS.

Recomanacions musicals (XVI) – “Such a shame” – Talk Talk

21 gener 2011 a les 09:00 | Arxivat a Music | 8 comentaris
Etiquetes: ,

Un cop ja m’he deixat anar pel pendent vertiginós del revival més descarnat, torno amb una recomanció musical d’aquelles que només poden apreciar sentimentalment aquells que siguin de la meva generació (buffffffffffff!) i que els més joves sabran apreciar des d’un punt de vista arqueolèogic.

Talk talk també va editar altres perles com “Talk talk” o “It’s my life”. M’he quedat, però, amb aquesta cançó. Tot un cant a la planificació i a la vida correcta:

The dice decide my fate
And that’s a shame
In these trembling hands my faith
Tells me to react, ‘I don’t care’

Per altra banda, el videoclip és sensacional. Mira que era lleig el Mark Hollis! (com podeu suposar no m’he pres la molèstia de saber com és en l’actualitat via google/images com faig habitualment amb les icones de la meva adolescència… aquest  m’és igual com sigui ara… m’enteneu, oi?).

(Haureu de fer click al link que us sortirà en pantalla quan vulgueu veure el video i deixar passar els 20 segons de publicitat prèvia… però val la pena!)

Pàgina següent »

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.
Entries i comentaris feeds.

%d bloggers like this: