Joies de la llengua (XI) – “For one moment our lives met, our souls touched”

23 febrer 2011 a les 09:00 | Arxivat a Language, Literature | Deixa un comentari
Etiquetes:

LORD DARLINGTON.  To-morrow I leave England.  This is the last time I shall ever look on you.  You will never see me again.  For one moment our lives met, our souls touched.  They must never meet or touch again.  Good-bye, Margaret.

La joia de la llengua d’aquesta setmana és una frase famosa d’Oscar Wilde que va escriure a la seva obra de teatre Lady Windermere’s fan. Una típica obra victoriana amb embolics de banyes, amors impossibles i accions i sacrificis amorosos heroics.

“For one moment our lives met – our souls touched” forma part de la declaració amorosa d’un dels personatges, Lord Darlington, a la Lady Windermere, la dama enganyada pel seu marit però que també queda exposada per despit, o per exigències del guió, a les temptacions de l’engany marital.

El que més m’ha atret estèticament d’aquesta frase, a part de ser una declaració d’amor a la qual poques persones amb un mínim de cor serien capaces de resistir-se, és, per una banda, la utilització del verb to meet (trobar-se) amb el nom lives (vides) i la utilització del verb to touch (tocar-se) com a predicat del nom soul (ànima). “Per un moment que les nostres vides es van trobar, les nostres ànimes es van tocar”. Descriu de manera simple i lleugera una situació en la qual dues persones s’han trobat i de seguida han desenvolupat un sentiment recíproc intens derivat en un amor sense discussió. “Vides que es troben” no només és l’encontre de dues persones, va més enllà. Si entenem les vides com a camins que porten cap a un destí, cert o incert, el fet de “trobar” (to meet) una altra vida és compartir moltes coses… un camí, per exemple, amb tot els continguts que a això li vulguem donar.

A més, qualificar aquest encontre total amb una expressió que afirma que les ànimes es “van tocar” dóna un afegit al sentit d’intensitat que l’autor vol assenyalar. Que dues ànimes es “toquin” vol dir que l’aproximació és total, que s’ha arribat al màxim de la trobada. No es pot anar més endins.

Amb nou paraules, de les quals dues són dos verbs tan usuals com “trobar-se” i “tocar-se”, Wilde va construir una frase amb una potència semàntica difícil d’igualar.

Quin geni…

 

————–

Anteriors JOIES DE LA LLENGUA

X. “que desamor sia mort, e amor sia vida”

IX. Non recoñece a Deus por pura soberbia

VIII. Mais la maitresse, elle est chouette!

VII. “When the going gets tough, the tough get going”

VI. “In love/out… of love”

V. “La vida fa pujada”

IV. “Amargo de a sorbitos/Amargo de a poquitos”

III. “To reach for the stars”

II. “Cherchez la femme”

I. “Una relazione galante”

Crea un lloc web gratuït o un blog a WordPress.com.
Entries i comentaris feeds.