Joies de la llengua (X): “que desamor sia mort, e amor sia vida”

9 Febrer 2011 a les 09:00 | Arxivat a Language | 9 comentaris
Etiquetes:

Fa unes setmanes el bloc de l’Alyebard em va fer rellegir el “Llibre d’Amic e amat” d’en Ramon Llull  a partir d’un post que parlava d’un altre bloc que plegava.

L’obra de Ramon Llull és excepcional. També ho era el mateix Llull. Una de les seves grans obres és aquest “Llibre d’Amic e Amat”. Aquest forma part del “Blaquerna“. El llibre el conformen 350 aforismes de temàtica religiosa en la qual s’explica l’experiència mística de l’Amic, el cristià, en relació a l’Amat, Déu. Hi ha algunes lectures que interpreten que Llull va voler explicar una relació més terrenal.

De l’obra voldria destacar les següents frases i la utilització del verb “desamar”:

Digues, foll: si et desamava ton amat, què faries? Respòs, e dix que amaria per ço que no morís, con sia cosa que desamor sia mort, e amor sia vida.

Segons el DIEC “desamar” vol dir “No tenir (a una persona o a una cosa) l’amor que li devem” i “Deixar d’amar”. Em quedo, però, amb la descripció que en fa l’Alcover-Moll, perquè, a més, fa servir com a exemple aquest fragment del “Llibre d’Amic e Amat”: “No amar; deixar d’amar. Si’t desamava ton amat, què faries? Llull Amic e Amat, (…)”.

Es tracta d’un verb amb poc ús actualment. El motiu de la tria, però, aquella raó estètica que sempre addueixo a l’hora de fer una proposta en aquesta secció, està relacionada en la utilització simultània en el mateix aforisme dels verbs “amar” i “desamar” per presentar aquesta oposició entre la vida i la mort en relació amb l’amor.

Segons el meu parer, a part de ser unes paraules delicioses (i fins i tot certes!) és una demostració més de la genialitat de Ramon Llull.

————–

Anteriors JOIES DE LA LLENGUA

IX. Non recoñece a Deus por pura soberbia

VIII. Mais la maitresse, elle est chouette!

VII. “When the going gets tough, the tough get going”

VI. “In love/out… of love”

V. “La vida fa pujada”

IV. “Amargo de a sorbitos/Amargo de a poquitos”

III. “To reach for the stars”

II. “Cherchez la femme”

I. “Una relazione galante”

9 comentaris »

RSS feed for comments on this post. TrackBack URI

  1. Llull és un monstre, en el sentit positiu de la paraula. No sé perquè no es fa servir “desamar”, atenent que es parla de “desamor”, potser perquè ens sona a castellà?

  2. Doncs veus, Clidice, que a mi no sé el per què no em sona a castellà? No, la sento com sona (ai! no sé si m’explicaré bé ara, em costa!) i la trobo molt curiosa. Desamar; una paraula dolça, bonica, intensa… Vull dir que no la relaciono gens quan de fet és el què dius tu, sembla un barbarismede més.
    Pronunciada la trobo, genial? Amb més potència potser que deixar d’amar, el no tenir que dius també tu, RiRuRÀ.
    No sé perquè no s’utilitza més. QUeda antiga però encertada. MOlt. Com més nostre?
    Una impressió com un altre, nois… De fet diem el mateix…

  3. Bé, Mortadel·la, a mi no em sona en castellà, serà perquè m’he passat mitja vida llegint textos medievals, la qüestió és que avui, molta gent lletrada de la nostra terra, deixa de fer servir algunes paraules per un excés de correcció, creient erròniament que són castellanismes en comptes d’arcaïsmes o formes dialectals perfectament vigents.

  4. Jo no! I menys textos medievals com tu. De fet de llegida en català no en soc gaire, Clidice. La meva ensenyança va ser a l’ESPANYOLA! Fa, res, sis anys? no ni sis! que ho llegeixo tot en català i no vegis com m’ha costat i em costa escriure’l una micona bé. QUina de faltes, nena! Això d’arcaïsmes (perquè vegis el meu nivellàrro) no sé ni de què va.😦
    Però tot i així la trobo genial. M’agrada.
    M’entens ara?

  5. T’he entès a la primera Mortadel·la, només m’explicava. I no pateixis, llegir textos medievals no és cap mèrit, només una circumstància🙂

  6. Sí que té mèrit, si, i molt. No te’l treguis! Jo n’hi dono molt!😉

  7. Clídice+Mortadel·la gràcies per fer servir aquest humil fòrum per parlar de les vostres experiències amb la literatura medieval!😉

    Jo crec que la lectura de textos antisc (com els medievals en aquest cas) és una eina més de potenciació i reforç de la nostra llengua actual perquè ens permet conpeixer-la millor i poder definir els diferents registres que necessitem.

  8. Vaig llegir fa un temps el llibre d’Amic e Amat i, malgrat ser conscient que moltíssimes coses i detalls se’m van escapar, per ignorància, per no tenir la genialitat d’en Ramon Llull, per manca de llenguatge, etc, vaig gaudir llegint-lo. És extraordinari.

    • … se’n poden treure moltes de coses, tant de contingut com de forma. Ramon Llull no te l’acabes mai!


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.
Entries i comentaris feeds.

%d bloggers like this: