Reposició – Microcontes (II) – Duel asimètric

6 Octubre 2013 a les 08:00 | Arxivat a Contes, Microcontes, Microtales, Tales | Deixa un comentari

Microcontes (LIII) – Sinceritat

4 Octubre 2013 a les 08:00 | Arxivat a Contes, Microcontes, Microtales, Tales | 5 comentaris

sinceritat

Ressenya (XLVI) – Paul Bloom – ‘How Pleasure Works’

2 Octubre 2013 a les 08:00 | Arxivat a Books, Llibres, Ressenya, Reviews | 1 comentari
Etiquetes: , ,

bloom (2)Paul Bloom és un psicòleg canadenc que ha desenvolupat la seva carrera als Estats Units. A part de la seva carrera acadèmica i de recerca també ha fet alguns llibres de divulgació sobre piscologia.

En aquest llibre l’autor ens explica de manera molt entenedora quins conceptes psicològics bàsics hi ha darrere els nostres gustos i les actituds derivades d’aquests. Aquesta idea s’explica molt bé amb el subtítol de l’obra, “Why we like what we like”.

El llibre s’estructura en diferents parts que van des dels gustos sobre el menjar, el sexe, la satisfacció per la feina feta, la seguretat i el dolor o el paper de la imaginació en el gaudi de les experiències.

L’autor explica que el plaer no és una resposta primària a certes experiències sensorials, sinó que té una component cognitiva significativa: el que nosaltres pensem d’una cosa (tant si tenim raó com si no) té un impacte important en el plaer que ens proporciona.

La tesi final de l’obra és que l’elecció d’allò que ens és plaent es pot explicar com una assignació, conscient o no, de valor a les coses.

Paul Bloom, HOW PLEASURE WORKS, London: Vintage Books, 2011

Reposició – Microcontes (I) – Vers perdut

29 Setembre 2013 a les 08:00 | Arxivat a Contes, Microcontes, Microtales, Tales | 3 comentaris

Microcontes (LII) – Poder literari

27 Setembre 2013 a les 08:00 | Arxivat a Contes, Microcontes, Microtales, Tales | 5 comentaris

poder_literari

Ressenya (XLV) – Alan Bennett – ‘The Uncommon Reader’

25 Setembre 2013 a les 08:00 | Arxivat a Books, Literatura, Literature, Llibres, Ressenya, Reviews | 1 comentari
Etiquetes: ,

uncommon_readerNo recordo com vaig ‘ensopegar’ amb aquesta petita delícia de llibre. ‘The Uncommon Reader’ és una breu novel.la del dramaturg, guionista, director i actor anglès Alan Bennett.

La història comença amb el primer contacte que, suposadament, la reina Elisabeth II té amb el món de la literatura per mitjà d’un bibliobus.

A partir d’aquest fet aparentment intrascendent es desferma una història amb conseqüències imprevisibles per al Regne Unit. La història s’amaneix amb petites dosis d’humor i ironies britàniques.

Unbriefed on the subject of the glamorous playwright and novelist, the president looked wildly about for his minister of culture. But she was being addressed by the Archbishop of Canterbury.

‘Jean Genet’, said the Queen again, helpfully. ‘Vous le connaissez?’

‘Bien sûr’, said the president.

‘Il m’intéresse’, said the Queen.

‘Vraiment?’ The president put down his spoon. It was going to be a long evening.

Aquests paràgrafs són una bona mostra del to del llibre.

Recomano agafar, per una banda, una bona estoneta lliure, per l’altra, aquest llibre i capbussar-se en la seva lectura d’una tirada. D’aquesta manera es podrà anar gaudint del seu crescendo sense perdre cap dels seus detalls. Si a més pots anar gaudint d’una copeta d’Oporto… encara millor.

Alan Bennett, THE UNCOMMON READER, London: Profile Books, 2008

Recomanacions musicals (LIV) – Rick Astley – “Never Gonna Give You Up”

23 Setembre 2013 a les 08:00 | Arxivat a Music | 5 comentaris
Etiquetes: ,

Poques cançons es poden considerar un clàssic dels 80s com ho és aquesta recomanació de la setmana.

La cançó és extraordinàriament ‘enganxadissa’ i la generació dels 80s la venera com una de les seves bandes sonores i és de les cançons que entre el 1987 i els anys següents més es podia sentir. El video va esdevenir un clàssic. Recordo molts dels meus companys de l’època que intentaven imitar el ball d’en Rick Astley. A mi no em calia. El meu poder d’atracció era tal que no em calia ni moure ni un dit. Sempre he tingut aquest do sobrenatural!

Com que a la vida hi ha de tot, i i hi gent que no té respecte per a res, fa un temps algú es va empescar un ‘internet meme’ (una pràctica a internet que es repeteix de manera espontània i sense cap finalitat concreta) anomenat ‘rickrolling’ i que consisteix en redirigir un link sobre un tema qualsevol al video d’aquesta cançó i que trobareu en aquesta entrada. Poca-soltes…

Bé, doncs. Dit tot això, us deixo amb aquest video.

Que tingueu una bona setmana!

Microcontes – reposició

22 Setembre 2013 a les 08:00 | Arxivat a Contes, Microcontes, Microtales, Tales | Deixa un comentari

Ara que hem reprès la publicació de microcontes de manera setmanal vaig pensar que potser a algú li faria gràcia tornar a llegir els primers 50 microntes que es van començar a publicar l’hivern del 2011.

En aquell moment vàrem començar amb una presentació del que vindria. Em fa gràcia tornar-la a compartir amb vosaltres (em consta que hi ha lectors nous des d’aleshores!).

Cada diumenge els anirem tornant a penjar de manera successiva.

Espero que us agradin!

Microcontes (LI) – Franctirador

20 Setembre 2013 a les 08:00 | Arxivat a Contes, Microcontes, Microtales, Tales | 3 comentaris

franctirador

Ressenya (XLIV) – Steve Martin – ‘An Object of Beauty’

18 Setembre 2013 a les 08:00 | Arxivat a Art, Books, Literatura, Literature, Llibres, Ressenya, Reviews | 2 comentaris
Etiquetes: ,

object_beautyEn la meva ignorància no sabia que el Steve Martin, a part de la seva experiència en el cinema i en el teatre, escrivia novel·les. Vaig ensopegar amb aquesta història que tractava d’un tema que sempre m’ha interessat: l’art modern, especialment la seva valoració i mercantilització.

Martin explica la història d’una marxant d’art americana que comença en aquest món venint d’un entorn allunyat, en principi del sector, però que, a mesura que va pujant els diferents graons del món de la comercialització de l’art té un cop de sort relacionat amb la seva família i el món de la pintura que fan que la seva posició canvïi i li permeti posar en pràctica un dels seus somnis.

El personatge principal pot semblar allunyat del tipus de persones a les quals un lector normal pot estar acostumat a tractar. Amb tot, Steve Martin fa servir una manera de narrar original per fer-nos més proper el personatge. La història ens ve explicada per un amic de la protagonista que va desfilant la seva vida de manera més o menys propera, tant en els episodis on hi té un paper principal com quan no el té.

És una novel·la molt distreta, amb un cert punt de glamour i que il·lustra, encara que sigui tangencialment, els coneixements sobre pintura de molts dels seus possibles lectors.

M’hi he enganxat al llarg de la seva lectura i la recomano. Un llibre curiós.

Les edicions americanes contenen imatges de les obres d’art (reals) a les quals es fa referència al llarg de la història. D’aquesta manera, la història agafa un cert punt de realitat afegida.

Steve Martin, AN OBJECT OF BEAUTY, New York: Grand Central Publishing, 2010

Ja hem tornat!

16 Setembre 2013 a les 08:00 | Arxivat a Blogs | 15 comentaris

Dilectíssim lectors d’aquest petit fragment de la blogosfera,

ja tenia ganes de tornar a compartir idees, comentaris, pensaments i opinions amb tots vosaltres. La llarga absència d’aquests mesos ha estat per causes del tot alienes a la meva voluntat.

La idea és continuar amb el mateix format que seguíem fins a la pausa, tot i que canviarem algunes coses de dia i n’anirem afegint d’altres… o no… ja veurem les ganes i el temps que tingui!

Tirant_lo_Bloc

Tornaran els microcontes. Ara els tindrem el divendres, en lloc del dimarts com els 50 primers. Per aquells que no els haguessin seguit en el seu moment en farem una reposició els diumenges.

Les recomanacions musicals les passarem al dilluns. Abans eren els divendres per iniciar el cap de setmana. Ara seran al principi de la setmana per animar els dies a venir. Òbviament, i tret d’alguna excepció, no ens mourem dels mítics 80s.

Els dimecres farem ressenyes i recomanacions de llibres.

I, de tant en tant, afegirem coses noves, de manera esporàdica o periòdica… Ja veurem!

Que us hi veuré sovint per aquí?

Recomanacions musicals (LIII) – Kylie Minogue – “The Loco-Motion”

26 Abril 2013 a les 08:00 | Arxivat a Music | 1 comentari
Etiquetes: , , , ,

La cançó d’aquesta setmana va aconseguir un hit espectacular. En el seu moment, es va convertir en el single (1) més venut de la seva dècada a Austràlia. Poca broma.

La Kylie Minogue és la típica artista que et va seguint al llarg de la vida i que va treient cançons adaptades als nous corrents. La noia en qüestió es va fer coneguda a la sèrie ‘Neighbours’, una sèrie australiana que, com el seu nom indica, parlava sobre les històries que els passaven a un grup de veïns. Era la típica sèrie de TV amb un nombre infinit de capítols i amb un ritme lentíssim.

De la cançó voldria destacar-ne la seva popularitat en el seu moment i la capacitat que encara té per fer-nos ballar a aquells que la vàrem conèixer en el seu moment. Segur que a més d’un, només de llegir el títol ja se li han començat a moure les cames.

Un altre fet destacat d’aquest videoclip és la manera com està de mal fet. Fixeu-vos que la Kylie no encerta mai la cançó a l’hora de fer el playback… jo, però, i atenent a altres virtuts de la senyoreta, li ho perdono.

Bon cap de setmana!

(1) fa molts i molts anys, si volies escoltar música havies de fer servir unes coses planes i rodones de vinil (normalment de color negre) vinilamb un forat al mig que encaixaves en un petit eix que el feia voltar. Quan hi posaves al damunt una agulla, sonava música.

En un mateix disc hi podien haver moltes cançons… per davant i pel darrere. Se’n deien LPs. Després, n’hi havien de més petits que es deien ‘singles’ i, normalment, només tenien una cançó per cara.

Sé que els més joves estareu flipant i que creieu que és impossible que abans dels mp3 hi hagués música. Us adjunto una foto per tal que us en pugueu fer una idea.

Recomanacions musicals (LII) – Baccara – “Parlez-vous français?”

19 Abril 2013 a les 08:30 | Arxivat a Music | 4 comentaris
Etiquetes: , , ,

Després d’uns mesos d’inactivitat, aquest bloc torna amb un apunt erudit en el qual miraré d’explicar-vos l’origen del que després seria la música de la millor dècada del segle XX, a la manera que Johann Sebastian Bach va marcar la música occidental a partir del segle XVII.

L’any 1978, les Baccara, un duet format per dues noies espanyoles (una d’un lloc tan exòtic com Logronyo, o Logroño en grafia hispànica), que ja havien començat a difondre el seu art pels escenaris de mig món, varen ser escollides per una potència musical com Luxemburg per tal que el representés en el Festival d’Eurovisió de 1978, aquell en el qual va guanyar la cançó israeliana “A-Ba-Ni-Bi” cantada per Izhar Cohen i els Alphabeta i del qual ja en vàrem parlar fa un temps en aquest humil, però digne, espai de la blogosfera. Incomprensiblement, “Parlez-vous français?” només va obtenir, si no recordo malament, 73 vots i va quedar en un honrós 7è lloc.

Aquesta cançó és d’una transgressió total respecte a tot el que s’havia vist fins al moment i després del llarg període de decadència musical que havia desembocat en estils musicals com el blues o el rock’n roll. Les dues noies Baccara, Mayte Mateos i María Mendiola, com a ballarines que eren, varen poder oferir, sobretot en la versió d’Eurovisió, una coreografia sensacional que, combinada amb l’excel·lent reproducció d’un text de profunditat enciclopèdica i un diàleg inicial amb interpretacions ocultes i una orquestració imponent, va esdevenir la representació actualitzada del concepte del Gesamtkunstwerk wagnerià.

Mireu el video, sobretot, a partir del minut 0’58” que és quan comença l’actuació. Senzillament brillant. Sigueu-ne dignes.

Bon cap de setmana!

(A partir de la setmana vinent tornarem amb música ja dels 80s, aquest cop coneixent un dels seus antecedents més importants.)

Ressenya (XLIII) – George Friedman – “The Next Decade”

28 gener 2013 a les 08:00 | Arxivat a Books, Llibres, Politics, Ressenya, Reviews, United States | 4 comentaris
Etiquetes: , ,

next_decadeÉs el primer llibre que em llegeixo d’en George Friedman. Aquest autor té una biografia curiosa com a expert en geopolítica i fundador de Stratfor, la primera companyia mundial privada d’intel·ligència. Per aquesta raó és capaç d’escriure llibres tan interessants com aquest del que anem a parlar avui o el seu llibre més conegut The Next 100 Years.

El contingut es resumeix molt bé en el subtítol: “Empire and Republic in a Changing World”, “Imperi i República en un món canviant”. Per a Friedman, l’hegemonia mundial dels Estats Units després del resultat de la Guerra Freda l’ha convertit en un nou imperi mundial amb característiques modernes. Aquesta nova situació pot entrar en conflicte amb els valors republicans sobre els quals, i sempre segons l’autor, s’ha bastit el sistema polític, social i ideològic americà.

Els diferents capítols del llibre fan un recorregut pels possibles escenaris en els quals els Estats Units es poden trobar amb conflictes o on seria important que establís una situació de control per tal de seguir garantint la seva hegemonia i integritat. Aquest recorregut va des del conflicte a l’Irak i a l’Afganistan derivat dels atemptats de l’11-S, passant per l’Iran, el Pacífic, Japó, Xina, Rússia, Llatinoamèrica, Mèxic i Canadà com a països fronterers i Europa. En aquest darrer cas fa esment del procés d’integració europea i a un escenari, del qual aquí no se’n parla, en el qual Alemanya podria fer una aproximació estratègica a Rússia que podria deixar els Estats Units en una posició complicada.

La seva lectura enganxa per la profunditat dels arguments que dóna, tot i que haurem d’esperar uns anys per veure si es compleixen les seves previsions.

George Friedman, THE NEXT DECADE, New York: Anchor Books, 2011

Recomanacions musicals (LI) – Europe – “The Final Countdown”

25 gener 2013 a les 08:00 | Arxivat a Music | 7 comentaris
Etiquetes: , ,

La recomanació musical d’aquest divendres és la bomba. És d’aquelles cançons que canviaven el ritme d’una festa. Els peluts d’Europe van  tenir un èxit espectacular i varen trencar barreres. Crec que moltes persones de bé es varen començar a introduir en el món sòrdid de la música heavy escoltant aquests peluts suecs. Efectes col·laterals de cançons innocents.

Encara recordo les legions d’éssers humans equipats amb polos Mistral i Lacoste, cabells engominats i mocasins sense mitjons fent ‘solos’ ficticis de guitarra elèctrica heavy i movent el cap per onejar una melena inexistent quan pels altaveus de les discoteques (1) de l’època sonava aquesta cançó. Quins records.

Una de les pràctiques habituals de l’època era preguntar als amics heavies autèntics què en pensaven d’aquesta cançó: la resposta es media per la quantitat d’improperis proferits qüestionant la masculinitat d’aquests músics escandinaus i pronunciats en atacs de ràbia incontinguda.

Doncs bé, us deixo amb aquesta cançó. No em maleïu si no us la podeu treure del cap en el que queda de setmana. Balleu i ja està!

Bon cap de setmana!

(1) per als joves lectors, les ‘discoteques’ eren uns centres d’aparellament que hi havia en èpoques pretèrites on els éssers humans assedegats de sexe i beguda ballaven compulsivament entre ones d’alcohol i rauxa.

Ressenya (XLII) – Homer – “L’Odissea”

21 gener 2013 a les 08:00 | Arxivat a Books, Literatura, Literature, Llibres, Ressenya, Reviews | 3 comentaris
Etiquetes: , , , ,

OdisseaFeia molt de temps que tenia pendent la lectura de “L’Odissea” en la traducció d’en Joan F. Mira. Per a la literatura catalana és un luxe poder disposar d’eminències com en Mira que ens ajudin a aproximar-nos als clàssics a,mb aquest alt nivell literari de traduccions. La nostra ha estat una cultura de gran traductors: Riba, Segarra, Benguerel, Solà, etc. Mira està, com a mínim, al mateix nivell.

Els seus versos en valencià ens fan oblidar que estem davant d’una traducció i ens transporten al món d’Ulisses i les seves aventures per tornar a casa. Davant de cadascun dels 24 cants en els quals està dividida l’obra tenim un resum del que succeirà. Això ens permet fer-nos una idea de l’argument i ja ens podem odissea_1aturar en gaudir de la bellesa dels versos i del relat sense por de perdre el fil en una manera d’explicar els fets molt diferent de la que estem avesats actualment. El verb d’en Mira s’ho mereix.

El llibre té unes quantes notes a peu de pàgina a partir de les quals, el traductor ens aclareix qüestions per poder seguir millor la història, però no ens aclapara amb un allau d’erudició que ens podria fer feixuga la lectura als aquells lectors que, en un principi, ens podem sentir més còmodes amb textos més moderns.

No tingueu por d’enfrontar-vos a una obra com és aquesta. En Mira us ho posa fàcil. No teniu excusa i, a més, tots sabeu que esteu obligats a llegir-la. Aquesta nova traducció dels 12.000 versos de l’obra original són una nova visita del clàssic que val la pena fer.

Homer, L’ODISSEA (versió Joan F. Mira), Barcelona: Proa, 2011

Recomanacions musicals (L) – Paul Young – “Everytime You Go Away”

18 gener 2013 a les 08:00 | Arxivat a Music | 7 comentaris
Etiquetes: , ,

La recomanació musical número 50 d’aquest voluntariós bloc mereix una cançó realment especial.

Com que fa ja uns mesos que els coetanis gaudim amb les perles dels 80s i els més joves i verds tenen una font per culturitzar-se i conèixer els clàssics, l’efemèride d’avui mereix una cançó tan bestial com el “Every Time You Go Away” de Paul Young.

La població mundial es divideix en dos grups de persones: els que noten un calfred que els travessa el cos quan senten aquesta cançó i els que es queden insensibles. Aquests darrers s’ho han de fer mirar. No es pot viure amb un grau tan alt de manca de sensibilitat.

Entre els 15 i els 18 anys, sentir una frase com

Everytime you go away from me, you take a piece of me with you

era absolutament total … No cal dir res més, oi?

Bon cap de setmana!

Ressenya (XLI) – Jaume Clotet i David de Montserrat – “Lliures o morts”

10 Desembre 2012 a les 08:00 | Arxivat a Books, Catalonia, Catalunya, Història, History, Literatura, Literature, Llibres, Ressenya, Reviews | 2 comentaris
Etiquetes: , , , , , , ,

lliures-o-morts-350Poques vegades, llibres com el d’avui o com ‘Victus’, del qual en vàrem fer una ressenya fa unes setmanes, s’han pogut publicar en un moment més oportú atesa la seva temàtica.

Els moments en els quals viu el nostre país són terreny abonat per a llibres que parlen de fets històrics i tan transcendentals com la Guerra de Successió del s.XVIII de la qual encara en patim les conseqüències i n’intentem posar remei.

‘Lliures o morts’ és, a més, un llibre d’aventures, un bon llibre d’aventures que tant pot enganxar el lector amb sensibilitat patriòtica, com aquell que llegeix pel pur plaer de passar-s’ho bé amb una història que, no oblidem, té el factor afegit que la majoria dels fets són verídics.

Les peripècies d’Ermengol Amill serien un bon guió per una pel·lícula. Juntament amb l’esmentat ‘Victus’ d’en Sánchez Piñol i la trilogia ‘1714’ de l’Alfred Bosch donen per fer un gran ‘Braveheart’ català. Penso que ara com ara el necessitem com a element de difusió internacional del nostre conflicte amb Espanya i de part de les nostres raons per alliberar-nos-en.

Els seus autors, en Jaume Clotet i en David de Montserrat han aprofitat la seva presència en els canals 2.0 per donar a conèixer encara més el seu llibre mostrant, de manera pràctica, com es difonen les notícies i el coneixement aprofitant al màxim les eines que tenim al nostre abast. Val la pena fer una ullada al web de la novel·la. Feu-vos ‘seguidors’ també, del compte de twitter del llibre, sabreu on fan presentacions i promocions i, a més, sabreu més coses sobre els fets de la Guerra de Successió.

Agafeu el millor silló de casa, seieu (amb un cafè, un tè, una cervesa, una pipa, un cigar o el que més us plagui) i endinseu-vos en aquesta lectura. En gaudireu i us farà més savis i més lliures.

Bona lectura.

Jaume Clotet i David de Montserrat, LLIURES O MORTS, Barcelona: Columna, 2012

Ressenya (XL) – Amélie Nothomb – “Cosmétique de l’ennemi”

3 Desembre 2012 a les 08:00 | Arxivat a Books, Literature, Llibres, Ressenya, Reviews | 4 comentaris
Etiquetes: ,

No és la primera vegada que en aquest espai fem una ressenya d’algun llibre d’aquesta prolífica escriptora belga. Aquest cop ho tornarem a fer i parlarem d’un breu, però interessant relat seu de l’any 2001.

És una història molt original que té lloc en un aeroport. La història té un desenvolupament impactant que t’impedeix abandonar la lectura. Vols saber el per què d’una situació que cada cop sembla més absurda. Si aquest ja podia ser un ganxo per llegirlo, encara ho és més el desenllaç totalment inesperat amb el qual s’estén la darrera part del llibre.

Val la pena fixar-se en la descripció que es va fent del mateix protagonista i narrador de l’obra (bé… de fet, dels dos protagonistes). A mida que avança l’obra es van creant uns personatges de complexitat creixent i… inesperada.

L’estil d’aquest text de la Nothomb segueix la línia dels seus altres llibres. És planer i serveix, únicament d’eina per explicar una història original i atractiva.

Només m’he llegit quatre llibres de l’Amélie Nothomb, però no crec que em quedi aquí. Seguiré llegint-los. Em diverteixen, són planers, estan escrits en un francès molt accessible i, a més, n’escriu molts! En porta un cada any des del 1992! Encara me’n queden.

Amélie Nothomb, COSMÉTIQUE DE L’ENNEMI, Paris, Albin Michele, 2001

Recomanacions musicals (XLIX) – The Communards – “You Are My World”

30 Novembre 2012 a les 08:00 | Arxivat a Music | 10 comentaris
Etiquetes: , ,

Arribem a les recomanacions musicals amb un dels grups de capçalera dels meus 80s: The Communards. Són incomptables les vegades que vaig escoltar i ballar les seves cançons. Recordo, per exemple, que la nit abans del viatge de fi de curs de COU a Itàlia (un clàssic entre els clàssics dels de la meva generació) vaig assistir a un concert d’aquest duet britànic a Barcelona, al Palau dels Esports, si no recordo malament. Va ser impressionant…

Vaig arribar a aprendre a ballar com en Jimmy Sommerville i tot. Aquesta capacitat adquirida va ser un element important en el meu armament quan anava de caça major. Les joves femelles humanes veien que ballava d’aquella manera i se m’acostaven pensant-se que no corrien perill. Quan les tenia a tocar, ja era massa tard per a elles. No podien escapar de les meves urpes seductores i s’havien convertit en preses i aliment d’un carnívor despietat com el meu ‘jo adolescent’ d’aleshores. Crec que m’hauria merescut algun programa especial a National Geographic o Discovery Channel que parlés de tècniques exitoses de caça amb camuflatge etològic.

Us deixo amb aquesta “You are my world” que va ser la primera cançó que vaig sentir d’aquest parell.

Desmeleneu-vos!

Bon cap de setmana!

El 25 de novembre votem independència!

23 Novembre 2012 a les 08:00 | Arxivat a Catalonia, Catalunya, Politics | 4 comentaris
Etiquetes: , , , , ,

Ressenya (XXXIX) – Albert Sánchez Piñol – “Victus”

19 Novembre 2012 a les 09:00 | Arxivat a Books, Catalonia, Catalunya, Història, Literature, Llibres, Ressenya, Reviews | 5 comentaris
Etiquetes: , , , ,

Se n’ha parlat molt d’aquesta novel·la. Al principi es va organitzar una mena d’escàndol d’aquests que ens agraden tant als catalans: en Sánchez Piñol, l’autor més publicat en els darrers anys en la nostra llengua havia fet la seva darrera novel·la en castellà! A més, era una novel·la sobre el desastre nacional de 1714! Semblava una provocació del més pur estil ‘boadellià’. L’autor es va haver d’explicar i argumentar perquè havia escrit en aquesta llengua. Senzillament, la novel·la no li havia sortit en català i, després de les primeres cent pàgines, va haver de passar al castellà.

Deixant de banda aquesta part més anecdòtica, cal dir que el llibre és un tros de novel·la. La història, la seva èpica, el context i l’estil fan que sigui d’obligada lectura per als amants de les coses del país. Llegint-lo et vas imaginant una pel·lícula. Molts sempre havíem pensat que la història de 1714 s’havia d’explicar de la mateixa manera que els escocesos van veure a la pantalla un dels episodis més crítics de la seva història amb la pel·lícula ‘Braveheart’. Sembla que ara hi ha un projecte seriós basat en l’obra de Sánchez Piñol. Benvinguda sigui!

La novel·la toca molts temes. La barreja de personatges reals, ficcionats i ficticis permet rebre una lliçó d’història d’allò més enriquidora i completa. Coneixes alguns dels personatges involucrats en el setge de Barcelona, les seves raons, els temes geoestratègics vinculats al conflicte, els conceptes més bàsics de la complicada enginyeria militar dels segles XVII i XVIII, etc.

L’autor explica que ha estat 10 anys per escriure la novel·la. És una dada rellevant per fer-se una idea de la seva dimensió en tots els sentits.

Recomano la lectura del llibre i d’algunes de les entrevistes que li han fet, com a conseqüència del llibre, al seu autor, per exemple a El singular digital, a La Vanguardia, a l’Ara o l’excel·lent crítica d’en Joan Josep Isern.

Albert Sánchez Piñol, VICTUS, Barcelona: La Campana, 2012

Recomanacions musicals (XLVIII) – Duran Duran – “The Wild Boys”

16 Novembre 2012 a les 09:00 | Arxivat a Music, Uncategorized | 4 comentaris
Etiquetes: , , ,

Aquesta setmana recomanem la cançó d’un dels grups més mítics dels 80s: els anglesos Duran Duran, també coneguts com ‘The Fab Five” després que la Princesa Diana de Gal·les digués que eren el seu grup preferit.

Els Duran Duran eren el grup que agradava a les nenes dels 80s i els nois havien de suportar-los estoicament per tal de tenir oportunitats de joc… per dir-ho d’alguna manera. Finalment, i a força de sentir-los, se t’acabaven enganxant cançons com aquesta.

Del video que us presento va córrer la brama que el cantant, en Simon Le Bon, va estar a punt de palmar-la per un error en el mecanisme del molí de vent al qual està lligat (mireu el video i sabreu de què us parlo). Amb tot, sembla que no va ser veritat i, d’aquesta manera, les alegres joves dels 80s van seguir gaudint de les ‘arts’ musicals de l’individu en qüestió.

A ballar!!!

Bon cap de setmana!

Ressenya (XXXVIII) – Salvador Macip – “Hipnofòbia”

12 Novembre 2012 a les 09:00 | Arxivat a Books, Literature, Llibres, Ressenya, Reviews | 2 comentaris
Etiquetes: , , ,

Per raons diverses era un dels llibres que tenia en cartera de feia temps. Quan el vaig poder començar no em va durar gens. No es pot dir que el llegís d’una sola tirada perquè vitalment i logística no ho puc fer, però el llibre em va enganxar tant que el tornava a agafar sempre que podia. Em va durar dos dies només…

La ‘hipnofòbia’ es pot definir, de manera simple, com la por a dormir. Llegint aquesta novel·la de títol homònim l’amic Macip  vaig patir ‘hipnofòbia, però  en el sentit d’aversió al fet de perdre el temps dormint i no llegint el llibre!

Tornant més seriosament al llibre, voldria començar per dir que el llibre és interessant, des del punt de vista literari, per diferents aspectes.

En un primer lloc, podem parlar de la història en ella mateixa. La trama és original, enganxa i té un desenllaç que manté el to.

A continuació, podríem destacar-ne el ritme i la capacitat per descriure ambients i situacions sense recórrer a elements literaris superflus. Un bon exemple n’és la descripció d’un espai en la primera pàgina.

Un bon recurs que fa servir, i que personalment vaig trobar que encaixava molt bé en el llibre,  és el d’ampliar la informació de la història amb retalls amb notícies relacionades al final dels capítols.

A tot això, cal afegir que aquesta obra va ser premiada amb el primer premi Carlemany concedit pel govern d’Andorra.

No cal dir massa cosa més. El que s’ha de fer és llegir-lo i… no podreu dormir… mentre duri la seva lectura… i potser després… tampoc!

Salvador macip, HIPNOFÒBIA, Barcelona: Proa, 2012

Mitt Romney’s concession speech – first paragraph

10 Novembre 2012 a les 10:00 | Arxivat a Estats Units, Politics | 2 comentaris
Etiquetes: ,

Thank you. Thank you. Thank you. Thank you, my friends. Thank you so very much. Thank you. Thank you. Thank you. I have just called President Obama to congratulate him on his victory. His supporters and his campaign also deserve congratulations. I wish all of them well, but particularly the president, the first lady, and their daughters. This is a time of great challenges for America, and I pray that the president will be successful in guiding our nation.

This is the beginning of Governor Romney’s concession speech after the 2012 election.

I just have a word: GREAT

I would like that in my country politicians were, at least, as respectful with each others, and with the voters, as this first paragraph of the speech statement is supposed to be.

Recomanacions musicals (XLVII) – Phil Collins – “One More Night”

9 Novembre 2012 a les 09:00 | Arxivat a Music | 5 comentaris
Etiquetes: , ,

Només amb el títol d’aquesta cançó a molts de vosaltres us hauran vingut una pila de records. Aquesta era un de les ‘lentes’ per excel·lència dels 80s. Si s’organitzava alguna festeta en la qual hi havia un objectiu clau a conquerir, un dels elements estratègics imprescindibles era aquesta cançó per poder fer l’approach pertinent al target (m’està malament dir-ho a mi mateix, però què elegant m’ha quedat la definició de l’acció de depredació típica quan conviuen mascles i femelles d’una mateixa espècie, oi?).

La lletra no té massa història. De fet és molt repetitiva. Amb tot, atesa la finalitat amb la qual la posàvem en el seu moment, com si la volien cantar en albanès explicant el procés de recollida dels fredolics… no sé si m’explico.

Aquesta setmana ha de servir per compensar la marxa de l’anterior. Anem combinant estils i ritmes ja que tots tenim una edat i ens hem de dosificar.

Si algú vol fer la prova d’utilitzar aquesta cançó com a estratègia d’aproximació vers algun exemplar under 30 que no hagi viscut els gloriosos 80s (mascle o femella, és igual), que ens expliqui si encara és efectiva!

Bon cap de setmana!

A Trip to Barcelona

7 Novembre 2012 a les 13:45 | Arxivat a Catalonia, Catalunya | 3 comentaris
Etiquetes: , ,

Per la xarxa està corrent el video d’un americà que era a Barcelona l’11 de setembre d’aquest any. Va quedar impressionat per la quantitat de gent i per la tranquil·litat de la manifestació. Va esbrinar de què anava tot plegat i ara s’ha compromès, tots els dimarts a fer videos sobre Catalunya i el seu procés d’independència.

El primer és aquest i es diu ‘A Trip to Barcelona’

Potser serem la primera independència 2.0!

Ressenya (XXXVII) – Arnau de Vilanova – “Tractat sobre l’amor heroic”

5 Novembre 2012 a les 09:00 | Arxivat a Books, Literature, Llibres, Ressenya, Reviews | 4 comentaris
Etiquetes: , , , , ,

La ressenya d’aquesta setmana és la d’una petita joia. L’Editorial Barcino ha fet una edició a cura de Michael McVaugh i Sebastià Giralt del Tractatus de Amore Heroico bilingüe, llatí i català, de la qual destaca una interessant i llarga introducció sobre el concepte de l’amor hereos, com el tractaren els grecs, els clàssics i els àrabs, especialment Avicenna en el seu famós Canon.

Aquest ‘amor hereos’, en paraules del mateix Arnau de Vilanova, és aquell que

“(…) senyoreja sotmetent l’ànima i exercint el seu poder sobre el cor de l’home, o bé perquè els actes d’aquesta mena d’enamorats envers l’objecte desitjat són semblants als actes dels súbdits envers els seus senyors (…)”.

Per tal que us pugueu fer una idea del contingut d’aquesta petita, però deliciosa obra, a continuació teniu l’índex:

  • Dedicatòria
  • Continguts
  • Capítol I
    • L’amor heroic és un símptoma, no pas una malaltia
    • Definició i fase
  • Capítol II
    • Origen de la concupiscència vehement
    • Causa de la fixació de la facultat imaginativa
    • Interpretació del nom
  • Capítol III
    • Els símptomes i les seves causes
  • Capítol IV
    • Remeis

Entre aquests remeis l’autor assenyala que el malalt d’amors hauria de gaudir d’altres plaers per compensar i minorar la seva passió. Entre aquests plaers destaca:

“(…) prendre un bany temperat, conversar amb persones estimades, contemplar cares belles i agradables, així com l’art de la sexualitat – sobretot si es practica amb joves especialment plaents, a més de les passejades per vergers o prats ufanosos amb una extraordinària varietat de flors, i l’encís de les cançons i dels instruments musicals (…)”.

Ingènuament deliciós el remei que consisteix en quantum est ex arte coitus – precipue si cum iuvenibus et magis delectationi congruis exerceatur, com diu el savi Arnau de Vilanova!

En definitiva es tracta d’un breu text que permet una ràpida immersió en el món del pensament i l’imaginari medieval.

Arnau de Vilanova, TRACTAT SOBRE L’AMOR HEROIC, Barcelona: Editorial Barcino, 2011

Recomanacions musicals (XLVI) – Bon Jovi – “Livin’ On A Prayer”

2 Novembre 2012 a les 09:00 | Arxivat a Music | 4 comentaris
Etiquetes: , ,

Aquest és un dels grans temes dels 80s… Apa que no l’hem ballat vegades aquesta! Per altra banda, també va ser el primer (i únic) contacte o aproximació que molts hem/han tingut amb la música més o menys ‘heavy’. De fet, si preguntes a un ‘heavy’ autèntic pels Bon Jovi, les diferents maneres, més o menys barroeres, de qualificar un home de poca masculinitat que poden sortir de la seva boca tendeixen a infinit.

Consideracions semàntiques a part, la cançó d’avui és molt ‘canyera’. De fet, no sé si us en parlaré d’alguna que pugui ser-ho més en les recomanacions musicals dels propers mesos.

Podríem parlar de la lletra, també. Les referències als sindicats i a les vagues són ambigües. No saps si està a favor del ‘labor’ o en contra. Jo diria que la cançó ‘socialisteja’ una mica. Hem de tenir en compte que  es va compondre en els gloriosos anys de la presidència de Reagan i, addicionalment, en Jon Bon Jovi va sortir en un capítol de la mítica ‘West Wing’ recolzant el fictici candidat demòcrata.

Anyway, gaudiu de la música i balleu com a desaforats per tal de rebaixar la sobredosi de panellets a la qual, de ben segur, us haureu sotmès aquests dies.

Bon cap de setmana!

Ressenya (XXXVI) – Josep Rius-Camps – “Diari de Teòfil”

29 Octubre 2012 a les 09:00 | Arxivat a Books, Història, History, Ressenya, Reviews | Deixa un comentari
Etiquetes: , , ,

Aquesta és una novel·la molt curiosa, escrita pel teòleg Josep Rius-Camps, sobre l’autoria de l’Evangeli i els Fets dels Apòstols de Lluc.

Basat en el Còdex Beza, posa en boca de Teòfil el resultat dels escrits que demana al rabí Lluc sobre el veritable messianisme de Jesús de Natzaret. Com a resultat d’aquests textos en surten els esmentats textos neotestamentaris.

Teòfil explica a la seva mare la narració que li va passant Lluc. Es dóna el cas que Teòfil és fill d’Ananàs i cunyat de Caifàs els sacerdots fariseus que van fer detenir Jesús per lliurar-lo als romans. Al llarg del text, Teòfil, es pregunta per la bondat i oportunitat de l’acció dels seus parents i arriba a la conclusió final sobre la verdadera naturalesa messiànica d’aquell a qui varen condemnar. El personatge de la mare és fictici, però Teòfil sí que va ser un personatge històric.

L’interès d’aquest llibre rau en l’originalitat del seu format. Permet llegir la història dels Evangelis des d’una altra perspectiva i afegeix unes notes il·lustratives sobre les relacions entre els primers cristians, els jueus que es convertien, els que no, etc. Una anàlisi d’aquells moments més enllà de les visions tradicionals.

Josep Rius- Camps, DIARI DE TEÒFIL, Barcelona: Fragementa Editorial, 2011

Recomanacions musicals (XLV) – Cyndi Lauper – “Time after Time”

26 Octubre 2012 a les 09:00 | Arxivat a Music | 4 comentaris
Etiquetes: , , ,

Un clàssic entre els clàssics. ‘Time after Time’ d’una de les icones de la música dels 80s: Cyndi Lauper.

Aquest divendres torna a anr de ‘lentes’. No m’atreviria a especular sobre les vegades que he arribat a sentir aquesta cançó. És d’aquelles omnipresents. Quan sonaven les primeres notes, els escamots d’atac es preparaven per llançar-se sobre els seus objectius…

La història és la típica de ‘pollastre’ amorós. Història molt escaient en els temes d’adolescència.

Cadascú que li tregui el profit que vulgui a la cançó: podeu escoltar-la tranquil·lament o fer un ‘atac’ al primer ésser humà comestible que us passi pel davant i hi balleu una ‘lenta’… a veure com acaba el preàmbul!

Bon cap de setmana!

(per cert, de la Lauper en seguirem parlant en aquest espai…)

Ressenya (XXXV) – Stefano Maria Cingolani – “Pere el Gran – Vida, Actes i Paraula”

22 Octubre 2012 a les 09:00 | Arxivat a Books, Catalonia, Catalunya, Història, History, Literature, Llibres, Politics, Ressenya, Reviews | 3 comentaris
Etiquetes: , , , ,

D’un llibre escrit per l’eminent Cingolani es pot esperar el millor. Dins el món dels medievalistes té un prestigi reconegut.

Aquesta és una obra, però, dirigida al gran públic interessat en la història de manera amateur. De fet, està editada pel Museu d’Història de Catalunya i així ho expressa el seu director en el pròleg.

El llibre compleix amb escreix aquest objectiu. El lector acaba tenint una bona panoràmica de la vida del fill primogènit de Jaume I. Cingolani aprofita el relat de la seva vida, tant fent referència a documents de l’època com la “Crònica” de Bernat Desclot o l’obra historigràfica inacabada de Ferran Soldevila sobre el rei Pere, per anar teixint un relat que permet veure l’evolució vital i política del monarca.

Sense ser una obra que tingui la intenció d’enaltir gratuïtament la figura del rei Pere, pretén donar-li la importància justa que el regnat va tenir per a la Corona d’Aragó i les contribucions que va fer en el camp de la diplomàcia i les relacions exteriors amb les seves polítiques amb el papat, la corona francesa, els sicilians, els genovesos, venecians, castellans, sarraïns, etc.

L’autor contextualitza prou bé el relat com per poder seguir els esdeveniments històrics sense que el lector hagi de tenir una base de coneixement especialment àmplia.

La lectura sobre els fets dels catalans en èpoques especialment significatives, com els segles XIII i XIV, de la nostra història sempre em fan adonar del poc valor que li donem a certes figures i la facilitat que, com a poble, tindríem per estructurar un discurs patriòtic com la de molts dels altres pobles del nostre entorn. Elements en tenim una pila.

Només voldria destacar un punt negatiu del llibre. Hi he detectat un nombre anormal de faltes d’ortografia. M’ha sobtat molt aquesta deixadesa en aquest aspecte.

Stefano Maria Cingolani, PERE EL GRAN. VIDA, ACTES I PARAULA, Barcelona: Editorial Base, 2010

Recomanacions musicals (XLIV) – Wax – “Right Between the Eyes”

19 Octubre 2012 a les 09:00 | Arxivat a Music | 2 comentaris
Etiquetes: , ,

La recomanació musical d’aquesta setmana és bestial. Un hit que va commoure les pistes de ball dels 80s. Ens costaria trobar algú de l’època que no hagués ballat desaforadament aquesta cançó.

El video té molta castanya. El look dels Wax és 80s total. No ho poden negar. No els falta cap element de l’època: americanes amb ‘hombreras’, cabells amb meleneta, les RayBan de sol,  la manera de ballar, etc.

Mai m’agraireu el que faig els divendres des d’aquest bloc: per a uns, els torno a la seva joventut, a altres els faig obrir els ulls i descobrir la música clàssica.

Bon cap de setmana!

Ressenya (XXXIV) – Enric Ucelay-Da Cal, Arnau González i Vilalta, eds. – “Contra Companys, 1936”

15 Octubre 2012 a les 09:00 | Arxivat a Books, Catalunya, Història, History, Llibres, Ressenya, Reviews | 4 comentaris
Etiquetes: , , , , , , , , ,

La lectura d’aquest recull de textos de diferents autors sobre l’anomenat ‘Afer Rebertés’ o ‘Complot contra Companys’ dóna una idea de la convulsió de l’escenari, en aquest cas català, dels anys de la Guerra Civil. Una convulsió que no només es vivia per l’estat de guerra al front sinó per totes les accions que es vivien a la rereguarda. Un escenari que obligava als actors, en aquest cas polítics, de l’època a desenvolupar activitats i a plantejar-se decisions absolutament impensables en l’actualitat.

És en aquest context en el qual sembla que es planteja un cop d’estat intern contra el President Companys per part dels sectors més proclius a la independència de Catalunya, principalment Estat Català,  aprofitant el conflicte armat a nivell espanyol. Aquesta acció tenia una especial rellevància atès el grau d’autonomia total que, de facto, tenia la Generalitat en els primers mesos de la guerra.

Els diferents articles i textos continguts en aquest recull, alguns d’ells escrits per testimonis directes dels fets, pretenen donar llum a les suposades maniobres per assassinar el President, pactar la independència de Catalunya amb altres potències europees i, fins i tot, amb el bàndol dels sublevats espanyols.

Apareixen personatges que podrien, ben bé, ser personatges de novel·la, com en Rebertés, els germans Badia, Eroles, Josep Mª Xammar, etc.

Cap al final del llibre, ja, alguns textos tenen elements repetitius, però de cadascun d’ells se’n pot treure informació per conformar-se una idea del que realment va passar en un dels episodis més tèrbols de la nostra història recent.

Enric Ucelay-Da Cal, Arnau González i Vilalta, eds. – CONTRA COMPANYS, 1936, València: Universitat de València, 2012

Recomanacions musicals (XLIII) – A-Ha – “Take on Me”

12 Octubre 2012 a les 09:00 | Arxivat a Music | 6 comentaris
Etiquetes: , , , , ,

La cançó “Take on Me” és una de les cançons que més vegades he sentit, però no perquè la tingués en cassette (1) o CD, no. És la típica cançó que sona a tot arreu, encara ara, vagis on vagis. Al final, vulguis o no vulguis, t’acaba agradant!

Amb ‘Take on Me’ em vaig començar a apoderar de les pistes de ball i vaig començar a forjar-me una llegenda com a ballarí seductor. Darrere meu, una estela d’actuacions inoblidables, es varen gravar en centenars de retines. Molts cors trencats. Danys col·laterals.

Balleu a sac!

Bon cap de setmana!

(1) per als lectors més joves d’aquest bloc, la cinta de cassette és un objecte vintage que servia per escoltar música en una mena d’aparells pre-industrials anomenats reproductors de cassette, radiocassettes o, més endavant, walkman. Eren una capsa de plàstic amb una cinta magnètica que s’embolicava en dues bobines per l’acció dels esmentats aparells reproductors… de música.

Ressenya (XXXIII) – Daniel H. Pink, “Drive”

8 Octubre 2012 a les 09:45 | Arxivat a Books, Llibres, Management, Ressenya, Reviews | 2 comentaris
Etiquetes: , , , , , ,

Alguns llibres es converteixen en referències en els seus àmbits. ‘Drive’ és un d’aquests llibres. Les seves propostes han posat cap per avall els plantejaments clàssics sobre la motivació i la incentivació de les persones en el camp laboral i, per extensió, en altres camps del comportament humà.

Pink surt de l’esquema habitual de la motivació extrínseca i se centra en elements de motivació intrínseca. El primer tipus pot servir per a tasques més ordinàries. Per a objectius més qualitatius o de més abast, cal un tipus de motivació diferent.

L’autor basa la seva aproximació a partir de tres elements per tal que la motivació per aconseguir un objectiu arribi al màxim nivell: autonomia (autonomy), domini (mastery) i finalitat (purpose).

Les persones han de ser capaces de poder treballar amb un cert grau de llibertat i segons les seves pautes de comportament (autonomia), han de poder assolir el màxim coneixement sobre allò que estan fent amb la possibilitat d’aprofundir-hi al màxim (domini) i, si a més l’objectiu té una finalitat que sobrepassa els beneficis directes que li pot suposar a aquell que l’assoleix, això reforça la seva motivació (finalitat).

En Pink va donar una conferència a les TED Talks amb el títol de ‘The Puzzle of Motivation’. És un bon resum del llibre:

Daniel H. Pink, DRIVE, New York: Canongate, 2009

Recomanacions musicals (XLII) – Berlin – “Take my Breath Away”

5 Octubre 2012 a les 09:00 | Arxivat a Music | 4 comentaris
Etiquetes: , , , ,

Seguim amb les perles musicals dels 80s. Aquesta setmana toca una cançó mítica d’una no menys mítica pel·lícula: ‘Top Gun’.

Després de veure aquella pel·lícula, molts ens veiem pilotant caces… però no sé si per l’emoció de la carrera d’aviador o per poder tenir instructores de vol com la Kelly McGillis i les seves portentoses capacitats d’interacció amb l’alumnat.

D’entre les escenes més mítiques hi ha el recorregut amb moto d’en Tom Cruise (Maverick) pels carrers del poble on hi havia l’acadèmia de vol… (sense casc!), les partides de volley a dos i els combats finals amb enemics que mai no sabem qui són.

La cançó va donar banda sonora als primers intents de ‘combat’ cos a cos d’una generació. Van donar lloc a victòries (d’aquelles que et deixaven sense alè, com diu la cançó)… i a alguna derrota!

Bon cap de setmana!

Ressenya (XXXII) – Guy Deutscher – “The Unfolding of Language”

1 Octubre 2012 a les 09:00 | Arxivat a Books, Language, Llibres, Ressenya, Reviews | 2 comentaris
Etiquetes: ,

Fa moltes ressenyes ja us vaig parlar d’un llibre d’aquest lingüista anglès, en Guy Deutscher.

Després de la lectura de Through the Language Glass em va semblar interessant veure què em podia explicar sobre un tema que sempre m’ha atret: les raons del canvi lingüístic.

Quan he estudiat lingüística o gramàtica històrica, per exemple, sempre apareix el concepte de ‘canvi lingüístic’ com a motor principal de les variacions en les llengües al llarg del temps. Amb tot, mai podia trobar raons que l’expliquessin des d’un punt de vista causal i no com a fet donat.

En Deutscher dóna una visió molt àmplia del concepte basat en exemples concretes, molts d’ells de la llengua anglesa però exptrapolables a qualsevol altra, dels processos de ‘destrucció’ i ‘construcció’ que provoquen els canvis en les llengües.

La seva aproximació metodològica el porta a parlar sobre com podia ser la llengua dels primers humans, si les llengües ‘evolucionen’ o ‘degeneren’, etc. De fet, les llengües sempre estan en evolució són elements dinàmics.

Com a exemple d’això, l’autor fa esment d’una frase de Jonathan Swift quan va creure que havia de fer una aportació per ‘polir’ la llengua anglesa a l’inici del s.XVIII. En aquell moment ja consideraven que la llengua anava perdent riquesa. El seu treball Proposal for Correcting, Improving and Ascertaining the English Tongue comença així:

‘I do here, in the Name of all the Learned and Polite Persons of the Nation, complain… that our Language is extremely imperfect; that its daily Improvements are by no means in proportion to its daily Corruptions…’.

En definitiva, un llibre per als malalts de llengua. El relat de Deutscher, la seva capacitat divulgativa i la profusió d’exemples ajuden a entendre i a admirar el meravellós món de les llengües humanes.

Guy Deutscher, THE UNFOLDING OF LANGUAGE, London: Arrow Books, 2005

Recomanacions musicals (XLI) – The Bangles – “Hazy Shade of Winter”

28 Setembre 2012 a les 09:00 | Arxivat a Music | 8 comentaris
Etiquetes: , ,

Aquesta nova temporada dedicarem les “recomanacions musicals” a la música de la millor dècada del segle XX: els anys vuitanta. Per molt que s’hi hagin esforçat els músics posteriors, no han arribat, en cap cas, al nivell dels artistes d’aquests anys.

L’únic antídot contra l’escepticisme, que segur que en alguns dels lectors d’aquest bloc es despertarà, serà que gaudiu, sense prejudicis de les joies que us aniré presentant setmanalment.

Comencem amb la brutal versió que per a la banda sonora de “Less than Zero”,  The Bangles (en peu!) van fer de la, originalment, ensopida cançó de Simon & Garfunkel “Hazy Shade of Winter”.

La qualitat de la imatge no és òptima, però s’endevina la seva grandesa.

No us feu mal ballant-la!

Bon cap de setmana!

11 de setembre de 2012

11 Setembre 2012 a les 08:00 | Arxivat a Catalonia, Catalunya, Economics, Història, Politics | 1 comentari
Etiquetes: , , ,

Font imatge : http://locals.esquerra.cat/cervello/ i elaboració pròpia

Ressenya (XXXI) – Modest Guinjoan i Xavier Cuadras – “Sense Espanya”

21 Mai 2012 a les 09:00 | Arxivat a Books, Llibres, Ressenya, Reviews | 7 comentaris
Etiquetes: , , ,

En uns temps com els actuals, aquesta és una lectura obligada per a tots els que vivim en aquest país i que, d’alguna manera o altra, podem acabar decidint com resolem l’atzucac en el qual ens trobem des d’un punt de vista de país: continuem a Espanya o constituïm un estat sobirà. El subtítol es ben eloqüent: ‘Balanç econòmic de la independència’

Per bé o per mal, moltes de les noves adscripcions a l’independentisme es deuen a raons econòmiques. Amb tot, encara hi ha qui que, precisament per raons econòmiques, encara dubta sobre la viabilitat econòmica d’un estat català independent. Malgrat les opinions d’acadèmics de prestigi (i ara polítics) com el conseller Mas Colell o del ex-economista del FMI i professor de Harvard, Kenneth Rogoff en favor d’aquesta viabilitat, no són sobrers els estudis que reforcin aquesta idea.

El treball dels professors Guinjoan i Cuadras és especialment important perquè se centra en el cas concret dels efectes d’un possible boicot als productes catalans per part d’un mercat espanyol ressentit pel procés d’emancipació català.

L’estudi arriba a la conclusió que el boicot no seria tan greu com ens podríem pensar. Per altra banda, el llibre treu valor al típic argument unionista contra les reclamacions per reduir el dèficit fiscal català contraposant-lo a un superàvit comercial en un context de mercats oberts com l’actual. També dóna dades de la creixent obertura de l’economia catalana al mercat no espanyol, fet que afavoreix la disminució de l’esmentat boicot hipotètic espanyol contra Catalunya.

Recomano la seva lectura per tal de tenir arguments objectius i amb xifres per seguir explicant allò que ja sabem. Aquest cop, a més, amb rigor econòmic i amb dades.

Cada cop, som més a prop.

Modest Guinjoan, Xavier Cuadras, SENSE ESPANYA, Barcelona: Pòrtic, 2011

Recomanacions musicals (XL) – A banda mais bonita da cidade – “Oraçao”

11 Mai 2012 a les 09:00 | Arxivat a Music | 4 comentaris
Etiquetes: , ,

Fa uns quants mesos que vaig conèixer aquesta cançó gràcies a un apunt de l’Alyebard, em sembla recordar, al Facebook.

Si sumem la meva flaca per Brasil i la seva música, a una cançó com aquesta, ja tenim els ingredients principals per a una recomanació musical per començar un cap de setmana amb bon peu.

Aquesta és de les cançons que més m’agrada d’aquesta colla (junt amb ‘Boa pessoa’) i va bé escoltar-la quan necessites una mica d’ànim o forces.

Us la recomano.

Bon cap de setmana!

Ressenya (XXX) – Quim Torra – “Honorables”

7 Mai 2012 a les 09:00 | Arxivat a Books, Història, Llibres, Ressenya, Reviews | 3 comentaris
Etiquetes: , , , , , , , , , , ,

La construcció, o reconstrucció, d’un país es pot fer de moltes maneres. Hi ha personalitats com en Quim Torra que tenen una molt bona manera de fer país. Gràcies a AContravent està donant a conèixer textos, autors i protagonistes de la història dels catalans que havien caigut en l’oblit o que mai no havia format part de l’imaginari col·lectiu.

Les societats necessiten referents. Els seus precedecessors i antecedents en poden ser uns de molt bons.

Quim Torra, amb les seves cartes imaginàries a vint catalans del passat (més una al seu avi patern) ens dóna a conèixer personalitats que, segons la seva tria, podrien conformar un cos de referents per als canvis que el nostre país està vivint. La selecció va des de Carrasco i Formiguera fins a Macià, de Cambó a Nicolau d’Olwer, de Xammar a Pla, de Fabra a Romeva, de Folch i Torres a Coromines, d’Hurtado a Trueta, etc.

És una tria personal de l’editor. La seva manera de dirigir-se als personatges és molt original i no té cap ànim d’exhaustivitat per explicar ni la vida, ni l’obra d’aquest. Senzillament, en els enumera i ens explica que li han suggerit i que li suggereixen. Quina empremta han deixat en el seu present.

Els personatges són diversos, tot i que molts d’ells tenen una clara adscripció noucentista, sobretot en el cas dels intel·lectuals. Però tots ells inspiren la recerca de líders de maîtres a penser i d’homes d’acció que els catalans necessitem actualment. El relat d’en Torra ens deixa amb la sensació que, si les vides d’aquestes persones no haguessin estat truncades, en la majoria de casos i amb diferents intensitats per la Guerra Civil, el futur del nostre país i la base de la nostra societat actual, de ben segur hauria estat una altra.

En recomano molt la lectura. Fa pensar, fa reflexionar i ajuda a construir l’escenari que necessitem.

Quim Torra, HONORABLES, Barcelona: AContravent, 2011

Recomanacions musicals (XXXIX) – Chris Garneau – “Fireflies”

4 Mai 2012 a les 09:00 | Arxivat a Music | 2 comentaris
Etiquetes: , , , ,

Aquesta setmana recomanem una cançó que fa setmanes que em balla pel cap, tot i que no sé què m’agrada més, si la cançó mateixa o el video que l’acompanya.

Chris Garneau és un cantant especial. Americà amb influències europees per haver passat part de la seva vida a la vella Europa, compon temes originals.

Aquest  ‘Fireflies’, per exemple, sembla alliçonar-nos sobre el risc d’enlluernar-nos per algunes aparences. No sé si volia parlar d’això quan la va escriure, però a mi m’ho sembla.

Us deixo amb ‘Fireflies’ i la particular veu d’en Garneau.

It’s no easy so

Take it slow

Bon cap de setmana!

Recomanacions musicals (XXXVIII) – Katie Herzig – “Closest I get”

27 Abril 2012 a les 09:00 | Arxivat a Music | 5 comentaris
Etiquetes: ,

La recomanació d’aquesta setmana és molt tranquil·la. Tinc una especial inclinació per les veus femenines pausades i amb un acompanyament lleuger de música.

‘Closest I get’ és una cançó de dubte, incertesa i, fins i tot, desencís amorós. Amb una altra lectura, però, més positiva, podríem dir que quan la cantant es demana:

What if the closest I get to the moment is now?

també pot interpretar que el millor que pot tenir és el que té ara i que, d’aquesta manera, ha de fer tots els possibles per treure’n el màxim partit.

Amb tot, el meu vers preferit de la cançó és:

Which muse will lay its hands on me?

Una gran pregunta…

Bon cap de setmana!

Sant Jordi 2012

23 Abril 2012 a les 09:00 | Arxivat a Books, Llibres | 6 comentaris
Etiquetes: , , , , , , , ,

En un dia com avui, no em puc resistir a compartir amb vosaltres les compres de llibres d’enguany.

Després d’unes quantes lectures recents en temes històrics, econòmics i de management escrits per preclares ments anglosaxones que guien els nostres pensaments, he decidit fer una clara aposta per la història pròpia i centrar-me en textos del i sobre el nostre país.

A continuació, doncs, les adquisicions d’aquest Sant Jordi que esdevindran material de properes ressenyes dels dilluns en aquesta casa:

  • Sabaté, Flocel (coord.), L’EDAT MITJANA. MÓN REAL I ESPAI IMAGINAT, Catarroja-Barcelona: Editorial Afers, 2012
  • Torra, Quim, HONORABLES, Barcelona: Acontravent, 2011
  • Rafanell, August, NOTÍCIES D’ABANS D’AHIR, Barcelona: Acontravent, 2011
  • Canosa, Francesc, ENTRE EL SABRE I LA BOMBA, Barcelona: Acontravent, 2012
  • Rius-Camps, Josep, DIARI DE TEÒFIL, Barcelona: Fragmenta Editorial, 2011
  • Ucelay da Cal, Enric (et.al), CONTRA COMPANYS, 1936, València: PUV, 2012

Quan acabi les lectures en marxa, m’hi poso.

Bon Sant Jordi!

Ressenya (XXIX) – Heribert Barrera – “#Tenim pressa, molta pressa”

16 Abril 2012 a les 09:00 | Arxivat a Books, Catalonia, Catalunya, Llibres, Politics, Ressenya, Reviews | 1 comentari
Etiquetes: , ,

Quan vaig saber de la imminent edició d’aquest llibre, vaig estar atent a la seva publicació. Malauradament no vaig poder assistir a la presentació que varen fer l’Enric Vila, en Salvador Cardús i l’editor Xavier Cambra, però vaig ser dels primers en comprar-lo i llegir-lo!

Reconec una gran admiració pel President Barrera. Era d’aquelles persones que sempre escoltava quan parlava. La seva mort em va agafar de vacances fora del país i vaig seguir, en la distància, el dol dels qui sentíem la seva pèrdua, per mitjà de les xarxes socials. Va ser el naixement del, ja popular i usat, hashtag #tenimpressa.

Recentment, havia estat, indirectament, ‘en contacte’ amb en Barrera gràcies a la lectura del seu llibre sobre Cambó, el qual, algú va qualificar com el seu testament polític per la manera com va tenir d’explicar la figura política del dirigent de la Lliga, en contraposició als seus ideals, però amb un exquisit respecte en la discrepància.

El llibre que us ressenyo, i recomano, avui és un recull de textos del dirigent d’ERC en els quals es fa clar el seu ideari i se’ns ofereix una imatge de la immensa categoria política i nacional del seu autor. Aquests textos van des d’un article seu del 1966 a la revista ‘Mirador’ fins a les seves paraules en l’acte de commemoració del primer aniversari de la multitudinària manifestació del 10 de juliol de 2010, passant per la seva intervenció en la Comissió Constitucional del Congrés espanyol de 1978, el seu discurs de presa de possessió com a President del Parlament i l’extracte de l’entrevista que li va fer l’Enric Vila per al llibre ‘Què pensa Heribert Barrera’ del 2001.

Molt recomanables, també, dins del llibre, el pròleg d’en Salvador Cardús i l’article homenatge de l’Enric Vila del 30 d’agost de 2011.

Una lectura molt necessària en un moment com l’actual en el qual anem molt mancats de grans personalitats en un país que se’ns pot morir a les mans si no fem un pas ferm endavant.

Heribert Barrera, #TENIM PRESSA, MOLTA PRESSA, Barcelona: Dèria, 2012

Recomanacions musicals XXXVII – Enrique Iglesias – “Hero”

30 Març 2012 a les 09:00 | Arxivat a Music | 6 comentaris
Etiquetes: ,

No voldria que jutgéssiu aquesta recomanació de manera precipitada. La cançó ‘Hero’ de l’Enrique Iglesias sobrepassa la pròpia dimensió del cantant i de la seva lletra.

Versos com:

I can be your hero, baby.
I can kiss away the pain.

reforcen molt l’autoestima. Un amant com el paio aquest i… fora psicòlegs!

O bé

Would you swear
That you’ll always be mine?
Or would you lie? 
Would you run and hide?

posen sobre la taula el compromís de l’Enrique i els dubtes que té sobre l’amant. Ell és un home de família i vol donar forma a una relació estable, clàssica, de tota la vida. Com ha de ser.

Però en el fons és un home feble. No sap on és ni on va. Busca suport. La senyoreta del video no sembla que sigui molt de refiar i, per tant, es poden entendre els dubtes…

Oh, I just want to hold you.
I just want to hold you.
Am I in too deep? 
Have I lost my mind?

En fi. Més que una cançó és un compendi sobre l’amor, la feblesa i el compromís. Tot en un.

Una obra mestra, en definitiva.

Bon cap de setmana!

Recomanacions musical (XXXVI) – Nino Bravo – “Puerta del Amor”

23 Març 2012 a les 09:00 | Arxivat a Music | 5 comentaris
Etiquetes: ,

Feia molts mesos que els divendres no portaven recomanacions musicals per desitjar-vos un bon cap de setmana. Els haikus ens havien ocupat l’espai.

Quina millor manera de reprendre la tradició que amb una de les bèsties musicals més brillants de les darreres dècades: Nino Bravo.

Us deixo amb ‘Puerta del Amor’, però no amb una versió normal, no. Poso a la vostra disposició un video inèdit de la seva interpretació d’aquesta cançó al Xè Festival de Montreaux!

És una cançó sensacional que té fragments com:

Salté de la cama,bajé al bar

tú te hallabas junto a mí

perdona te dije, sonreí

me miraste, fui feliz.

Mireu tot el video, si us plau. Només són 3 minuts. Feu-me cas.

Flipareu molt amb aquesta versió. És bestial.

#històriesdeltren 5 (3a part)

22 Març 2012 a les 09:00 | Arxivat a Contes, historiesdeltren, Tales | 7 comentaris

(si voleu llegir la primera part, clickeu aquí)

(si voleu llegir la segona part, clickeu aquí)

Tot sembla perdut. Tenim el vagó ple de renfeaires amb ganes de revenja. Entenc perfectament com es deuria sentir el zar en plena presa del Palau d’Hivern. El xampany s’ha vessat pel terra, els músics han deixat de tocar esporuguits i alguns filibusters els han pres els intruments. Un d’ells, maldestre, mira encuriosit un dels violins i mira de bufar, sense resultat, la punta de l’arquet pensant-se que és una flauta. ‘Animalet…’, penso entristit davant del que sembla el final d’una època.

No tot està perdut, però. Se m’acaba d’encendre una llumeta. En un dels racons del vagó hi ha un grup d’estudiants de la UAB que amb rostres de terror semblen no creure’s allò que estan veient. Corro cap a ells i amb esperit motivador, aprofitant els moments en els quals els invasors s’han adonat de la bellesa del nostre vagó i n’observen els detalls, presos d’una síndrome de Stendhal particular, els arengo a lluitar per les seves vides i honor i els exposo els meus plans per al contraatac.

Tinc estudiants de totes les carreres. Els d’Enginyeria els posaré a preparar barricades amb els seients isabel·lins. Els de Ciències calcularan les trajectòries dels projectils que farem amb els taps de xampany Billecart-Salmon i amb les llaunes de caviar de beluga del riu Ripoll. Els d’Economia gestionaran la logística d’aprovisionament i els de Medicina atendran els ferits. Les estudiants femella de Dret, Filologia i Comunicació faran d’escut humà i de ‘serveis auxiliars’ a la rereguarda, allò que els antics anomenaven ‘el reposo del guerrero’ atès que la batalla es presenta dura. (en una primera versió havia falsejat aquesta part dient que la missió real de les estudiants seria formar part de l’Estat Major, però m’ha semblat faltar exageradament a la veracitat d’aquests textos). Sembla que m’escolten i tot aquests estudiants! Un d’ells, s’erigeix en líder i, donant-me l’esquena i dirigint-se als seus companys els diu: ‘Em sembla un pla excel·lent, però primer de tot, proposo que fem una Assemblea per aprovar la nostra intervenció en aquest conflicte. No oblidem que som pacifistes i que estem en contra de qualsevol tipus de violència. A més, hem d’aprofitar per reclamar una major flexibilitat en els horaris, mai classes abans de les onze o un dia després de sortir de farra, hem de demanar la reducció d’assignatures (tres per carrera com a màxim!), conèixer les preguntes dels exàmens amb una setmana d’antelació i poder participar en sorteigs d’aprovats generals’. ‘Sí, sí!, votem! Votem! Visca la universitat sandinista!’ Respon enfervorida amb el puny enlaire la seva entregada audiència amb les seves rastes al vent.

‘Je suis epaté’, penso (quan vull ser transcendent reflexiono en francès, noblesse oblige…). Quin personal! Veig que no ens sortirem. Busco amb la mirada la deliciosa Anastàsia. És el meu darrer consol. Fa estona que l’he perdut de vista, però. Me la trobo a l’altra punta del vagó ballant el ‘Kalinka’ amb el rostre desencaixat per l’alcohol i envoltada de renfeaires que acompanyen les seves contorsions odalístiques picant de mans seguint la música d’un cello de l’orquestra de cambra tocat per un llauner polonès que venia amb la RENFE i que l’ha reconvertit, habilidosament, en balalaika. Jo, que me n’hi vaig.

Darrera meu sento com els corsaris ja han començat a atacar els estudiants a mitja votació sobre el nombre de capes del paper higiènic dels WCs de la Facultat de Veterinària. L’espectacle dantesc és de l’estil ‘Apocalipsi Caníbal’ però en 3D i amb esquitxades de sang i de vísceres reals. Ja res ni ningú no ens podrà salvar, penso… Tot d’un plegat veig com un pirata renfeaire ve cap a mi brandant, com si fos una ketana, la cama sanguinolenta d’una de les estudiants de la UAB que tot just li havia arrencat a queixalades. Quan estic a punt de rebre l’impacte del membre seccionat, i sense depilar, caiem tots a terra per l’efecte d’una forta ventada. Tot el lateral del vagó ha estat arrencat de soca-rel amb una explosió.

Els pirates de la RENFE fugen espaordits amb els ulls fora de les òrbites i els peus que els tocaven el cul. No entenc què passa fins que veig allò que els ha atemorit tant. Una brigada d’agents especials dels cossos de seguretat  dels FGC, armats amb pots de sabó i esponges es disposen a alliberar el tren abordat. Tots són calbs i clons de Don Limpio. Un exèrcit de mutants. Visca els ferrocates! Avall amb les línies de Rodalies!

No han d’obrir ni un sol pot de sabó. Els filibusters han tornat de nou al seu tren i aquest arrenca veloç, segurament cap a Terrassa o Rubí, allunyant-se d’aquelles armes de d’higienització massiva.

Els quatre supervivents malcomptats que restem dempeus, entre ells una Anastàsia plena del sutge immund dels seus captors, respirem alleugerits. La nostra heroïna russa entona, mel·lanconiosa, amb els ulls clucs i amb els seu dolç accent de Novogorod, la cançó ‘Libre’ de Nino Bravo.

Una llàgrima davalla per la meva galta mentre li estrenyo la mà i me la miro entendrit.

FI

« Pàgina prèviaPàgina següent »

Bloc a WordPress.com.
Entries i comentaris feeds.

%d bloggers like this: