#històriesdeltren 5 (3a part)

22 Març 2012 a les 09:00 | Arxivat a Contes, historiesdeltren, Tales | 7 comentaris

(si voleu llegir la primera part, clickeu aquí)

(si voleu llegir la segona part, clickeu aquí)

Tot sembla perdut. Tenim el vagó ple de renfeaires amb ganes de revenja. Entenc perfectament com es deuria sentir el zar en plena presa del Palau d’Hivern. El xampany s’ha vessat pel terra, els músics han deixat de tocar esporuguits i alguns filibusters els han pres els intruments. Un d’ells, maldestre, mira encuriosit un dels violins i mira de bufar, sense resultat, la punta de l’arquet pensant-se que és una flauta. ‘Animalet…’, penso entristit davant del que sembla el final d’una època.

No tot està perdut, però. Se m’acaba d’encendre una llumeta. En un dels racons del vagó hi ha un grup d’estudiants de la UAB que amb rostres de terror semblen no creure’s allò que estan veient. Corro cap a ells i amb esperit motivador, aprofitant els moments en els quals els invasors s’han adonat de la bellesa del nostre vagó i n’observen els detalls, presos d’una síndrome de Stendhal particular, els arengo a lluitar per les seves vides i honor i els exposo els meus plans per al contraatac.

Tinc estudiants de totes les carreres. Els d’Enginyeria els posaré a preparar barricades amb els seients isabel·lins. Els de Ciències calcularan les trajectòries dels projectils que farem amb els taps de xampany Billecart-Salmon i amb les llaunes de caviar de beluga del riu Ripoll. Els d’Economia gestionaran la logística d’aprovisionament i els de Medicina atendran els ferits. Les estudiants femella de Dret, Filologia i Comunicació faran d’escut humà i de ‘serveis auxiliars’ a la rereguarda, allò que els antics anomenaven ‘el reposo del guerrero’ atès que la batalla es presenta dura. (en una primera versió havia falsejat aquesta part dient que la missió real de les estudiants seria formar part de l’Estat Major, però m’ha semblat faltar exageradament a la veracitat d’aquests textos). Sembla que m’escolten i tot aquests estudiants! Un d’ells, s’erigeix en líder i, donant-me l’esquena i dirigint-se als seus companys els diu: ‘Em sembla un pla excel·lent, però primer de tot, proposo que fem una Assemblea per aprovar la nostra intervenció en aquest conflicte. No oblidem que som pacifistes i que estem en contra de qualsevol tipus de violència. A més, hem d’aprofitar per reclamar una major flexibilitat en els horaris, mai classes abans de les onze o un dia després de sortir de farra, hem de demanar la reducció d’assignatures (tres per carrera com a màxim!), conèixer les preguntes dels exàmens amb una setmana d’antelació i poder participar en sorteigs d’aprovats generals’. ‘Sí, sí!, votem! Votem! Visca la universitat sandinista!’ Respon enfervorida amb el puny enlaire la seva entregada audiència amb les seves rastes al vent.

‘Je suis epaté’, penso (quan vull ser transcendent reflexiono en francès, noblesse oblige…). Quin personal! Veig que no ens sortirem. Busco amb la mirada la deliciosa Anastàsia. És el meu darrer consol. Fa estona que l’he perdut de vista, però. Me la trobo a l’altra punta del vagó ballant el ‘Kalinka’ amb el rostre desencaixat per l’alcohol i envoltada de renfeaires que acompanyen les seves contorsions odalístiques picant de mans seguint la música d’un cello de l’orquestra de cambra tocat per un llauner polonès que venia amb la RENFE i que l’ha reconvertit, habilidosament, en balalaika. Jo, que me n’hi vaig.

Darrera meu sento com els corsaris ja han començat a atacar els estudiants a mitja votació sobre el nombre de capes del paper higiènic dels WCs de la Facultat de Veterinària. L’espectacle dantesc és de l’estil ‘Apocalipsi Caníbal’ però en 3D i amb esquitxades de sang i de vísceres reals. Ja res ni ningú no ens podrà salvar, penso… Tot d’un plegat veig com un pirata renfeaire ve cap a mi brandant, com si fos una ketana, la cama sanguinolenta d’una de les estudiants de la UAB que tot just li havia arrencat a queixalades. Quan estic a punt de rebre l’impacte del membre seccionat, i sense depilar, caiem tots a terra per l’efecte d’una forta ventada. Tot el lateral del vagó ha estat arrencat de soca-rel amb una explosió.

Els pirates de la RENFE fugen espaordits amb els ulls fora de les òrbites i els peus que els tocaven el cul. No entenc què passa fins que veig allò que els ha atemorit tant. Una brigada d’agents especials dels cossos de seguretat  dels FGC, armats amb pots de sabó i esponges es disposen a alliberar el tren abordat. Tots són calbs i clons de Don Limpio. Un exèrcit de mutants. Visca els ferrocates! Avall amb les línies de Rodalies!

No han d’obrir ni un sol pot de sabó. Els filibusters han tornat de nou al seu tren i aquest arrenca veloç, segurament cap a Terrassa o Rubí, allunyant-se d’aquelles armes de d’higienització massiva.

Els quatre supervivents malcomptats que restem dempeus, entre ells una Anastàsia plena del sutge immund dels seus captors, respirem alleugerits. La nostra heroïna russa entona, mel·lanconiosa, amb els ulls clucs i amb els seu dolç accent de Novogorod, la cançó ‘Libre’ de Nino Bravo.

Una llàgrima davalla per la meva galta mentre li estrenyo la mà i me la miro entendrit.

FI

7 comentaris »

RSS feed for comments on this post. TrackBack URI

  1. Huas, huas…molt bo !!! En un principi més que un vagó sembla que estiguessis al Titànic i…… Déu Sant….

    Ferran, has d’ entendre que per fer front a les dependències, el primer que cal és reconèixer-les….Amb sinceritat què prens?
    Nocilla o Nuttella, només ?

  2. Déu n’hi do la teva imaginació🙂 Molt bó! com sempre, els estudiants de la UAB presents🙂 són els millors!!! Ara, el que no m’esperava es que sortís el Nino, vols dir?

  3. amb la renfe derrotada tot anira millor, ara si vols guardar les joves estudiants de dret estaria bé, mes que tot per si la cosa es posa dura altre vegada

  4. Sucre, oli vegetal, un 13% d’avellanes, cacao, llet desnatada en pols, suero làctic en pols, lecitina, vainilla… no, tot sembla prou inofensiu, deu se alguna altra cosa.

  5. Vull saber que té la teva Nutella que no tingui la meva…

  6. Carme J: només prenc xampany Billecart-Salmon per esmorzar…😉

    Yaiza: el Nino dóna sentit a moltes coses, fins i tot als estudiants de la UAB!

    Joan: les de Filologia i Comunicació també poden servir, no?

    Montse: no només de Nutella viu el blogaire!

    Marta: és una Nutella Premium!😉

  7. Des de les vies soterrades, tot i la derrota, els Renferos preparem la propera batalla. Va caure el palau d’hivern, caurà el FGC ! Us apujaran el preu, no renovaran els convois i es desfarà en pols els daurats. Compartireu vagó amb gent suada…


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Bloc a WordPress.com.
Entries i comentaris feeds.

%d bloggers like this: