#històriesdeltren 5 (1a part)

20 Març 2012 a les 09:00 | Arxivat a Contes, historiesdeltren, Tales | 6 comentaris

Realment és un luxe poder gaudir de segons quins trajectes en tren. Malgrat algun ensurt que pots tenir de tant en tant, com els fidels lectors d’aquestes històries ja recordaran, el recorregut ferroviari entre Sant Cugat i Sabadell, en les dues direccions, és el més proper que podem trobar a allò que s’anomena un luxe oriental en aquest país.

A vegades tinc la sensació que viatjo en l’Orient Express i que aquella senyora grassoneta que se m’asseu al costat és l’Agatha Christie i que aquell senyor dels bigotis és en Poirot. No sé…, viatjar en ferrocarril entre dues de les ciutats més chic de Catalunya té un punt de glamour que ni tan sols la presència massa freqüent dels estudiants de la Universitat Autònoma aconsegueix eliminar.

No estic segur si aquest charm especial del viatge passat Sant Cugat. Em fa cosa aventurar-me més enllà de la ciutat del Monestir. Sé que al final del trajecte hi ha Barcelona. No hi tinc tirada a anar-hi. Em costaria adaptar-me al cosmopolitisme de la ciutat que, gràcies a la ‘megagincana’ del 1992 i als seus governs progressistes, bicicletaires i d’esquerres multicultis, es va convertir en un fantàstic parc temàtic de Gaudí i la paella i on pots passejar mig nu pels seus carrers amb un barret de mexicà encaixat al cap. De la gent de Barcelona que conec, n’hi ha algun que fins i tot parla català i ho fa amb una entendridora manca de vocals neutres que els fa obrir la boca d’aquella manera tan grotescament captivadora. Però bé, aquest no és el tema d’avui. Me n’he anat sense voler.

Avui és un dia especialment esplendorós. Sabadell ens acomiada amb aquella elegància noucentista que ciutats properes, com la inefable Egara mai tindrà. En l’aire hi ha un ambient elegant amb olor a perfum car (hi ha perfumeries bones a Terrassa?). Es respira serenitat i intel·lectualitat. Tots els viatgers amb els seus llibres cultes a les mans (llibres de veritat, no la porqueria electrònica ‘progre’ aquesta que pretén substituir el paper i que converteix els lectors en vulgars jugadors de ‘marcianets’), llegint diaris d’ordre (encara que siguin en castellà) i amb una absència absoluta de l’horrorosa i illetrada premsa gratuïta i populista. Ningú porta auriculars com si fos un ‘raperu’ del Bronx. De fet, en un dels costats del vagó, tenim l’habitual grup de cambra interpretant algunes peces menors de Schubert per amenitzar el viatge. La setmana passada tocaven adaptacions de la Wassermusik de Händel.

De fons, tapat per la música de corda, se sent la remor de com un servent públic dels FGC s’encarrega, contundentment, d’un estudiant (segur que no era de Sabadell) que pretenia pujar al tren amb la seva llardosa bicicleta. O vas en tren, o vas en bicicleta, noi! Farà una certa gràcia veure els ferros rebregats del velocípede sota les rodes del tren.

Porto el corbatí ben ajustat, el xarol dels botins ben lluent i la ratlla dels pantalons ben marcada. Tinc al barret a la falda i somric de satisfacció. La vida és meravellosa.

Comença el viatge…

(demà… continuarà)

6 comentaris »

RSS feed for comments on this post. TrackBack URI

  1. doncs esperem més glamur i sobretot sense retrassos ……..que de renfe un no es pot fiar

  2. Ep, ep, ep que a Barcelona en som molts més del que tothom es pensa que parlem en català. I és més, crec que no és prou valorada la aportació dels catalanoparlants barcelonins a la causa de la llengua. Es podria dir que estem al front de la batalla, ja que hem de lluitar i esforçar-nos cada dia per a fer la nostra llengua visible i donar-li l’ús normal que li pertoca. I una cosa hem de tenir clara. Si els catalanoparlants de Barcelona capitulem, darrera capitularà la resta de Catalunya. Això és així.

    Si fem més o menys vocals neutres, no ho sé. Personalment sempre m’han dit que no tinc accent de Barcelona, deu ser perquè faig moltes neutres. La conclusió és que dec ser una barreja del parlar de la meva ciutat natal, Barcelona, i d’on prové la meva sang, les Terres de Ponent. Com que aquí diuen que es parla amb la A i allà amb la E, la barreja és la neutralitat!

    Perdó si m’he posat una mica seriós, però estic una mica cansat de sentir que a Barcelona no es parla en català, i que si els que el parlem ho fem molt malament. Ningú té la veritat absoluta i cap territori parla el català millor que un altre (i si entrem en aquestes guerres estúpides ens estem desviant del veritable esforç que hem de fer, TOTS, per la nostra llengua).

    I segon, i ho torno a repetir. A Barcelona possiblement hem de lliurar una batalla diària per a viure en català. Així i tot, en som molts i molt disposats a seguir-ho fent tots els dies de la nostra vida. És molt fàcil parlar català a comarques, en poblets pràcticament monolingües (encara que jo hi veig sovint unes dimissions lingüístiques davant immigrants que fan feredat). Per tant, valorem TOTS el que cada dia, els catalanoparlants de Barcelona, ens llevem amb la mateixa empenta per a utilitzar la nostra llengua i lluitar per ella arreu. Si us plau.

  3. Mr. Ferran, quan passi l’hostessa amb el te i les pastes, seria tan amable de dir-li que m’hi posi un nuvolet de llet? Ah, i només un terròs de sucre, sisplau. Jo torno de seguida que he anat a la toilet a empolsinar-me el nas.

  4. Quant més se’t llegeix més entendridor resultes!
    Talment sembles el successor d’en Tito B. Diagonal, que feia Estadella.

  5. Podem tancar els ulls i somiar?
    No sóc catalana però a la meva feina (a Barcelona) els barcelonins parlen en català, i
    per mi, és un català molt bonic! Mai tan bonic com el canari, però😛

  6. Joan: anem amb Ferrocarrils de la Generalitat! No ho oblidis!

    Porquet: ja ho hem parlat per la ‘via privada’…😉 Camacu!

    Montse: veig que ets una viatgera habitual dels FGC!

    Carme J.: EN Tito B. Diagonal era un impostor! Era d’esquerres!

    Yaiza: un barceloní parlant en català i a la feina??? Ha, ha, ha… i en José Vélez cantant en guanche, oi???😀


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.
Entries i comentaris feeds.

%d bloggers like this: