#històriesdeltren 4 (2a part)

8 Març 2012 a les 09:00 | Arxivat a Contes, historiesdeltren, Tales | 8 comentaris

(si voleu llegir la primera part, clickeu aquí)

‘Jove, necessito que m’ajudi’, em diu la dona d’aspecte repulsiu i amb una expressió desesperada al rostre.

Tot d’una comença a patir convulsions. La seva parella se la mira amb terror i intenta apartar-se’n. Ella, però, l’agafa pel coll amb les dues mans. Amb això que de la seva boca comença a sortir com una mena de vòmit verd i llefiscós amb uns grumolls de la mida de cireres que s’estén ràpidament per la seva roba i pel terra. Faig un salt per apartar-me’n. Veig que la resta del passatge s’ha aixecat dels seus seients i s’amuntega esporuguit  al fons del vagó. Me n’hi vaig amb quatre gambades.

Quan em giro veig com la dona ha rebentat completament i del seu interior surt, amb un gran bram i una espectacular esquitxada de l’esmentat vòmit verd, una mena d’ésser semblant a Jabba the Hutt però més repugnant, encara. L’home, jeu al seu costat amb els rostre desencaixat, fins que la bèstia es gira, se’l mira, i d’una mossegada li arrenca el cap. ‘Ohhhh’, diem  tots alhora. Amb els llavis plens de sang la bèstia ens mira i diu: ‘Vull més… tinc gana!’ amb una mena de veu que semblava més un rot que una altra cosa.

Veient que els altres passatgers són gent gran, estudiants de la UAB i dues nenes uniformades d’escola posh, i copsant la manca de lideratge del grup, decideixo prendre el control de la situació. D’això se’n diu ser proactiu.

‘La bèstia té gana, algú de nosaltres s’haurà de sacrificar per salvar la resta. Hi ha algun voluntari o fem un sorteig?’, dic amb veu de comandament.

Una de les col·legiales posh diu: ‘Anda como la leyenda de Sant Jordi que nos explicaron en la clase de catalanufo’, i es posa a riure junt amb la seva companya. Pres d’un atac d’ira sobiranista, un dels estudiants de la UAB amb pinta de kumba agafa les nenes per les trenes i les llença cap al Jabba dels ferrocates. Aquest, les agafa al vol i se les menja de cop, amb les motxilles de ‘Monster High’ incloses.

Tots ens posem a aplaudir de manera espontània i entusiasta i observem, amb sorpresa, com en Jabba es transforma, lentament, en una dolça criatura vestida de pubilla catalana amb les memòries (els tres volums!) del President Pujol sota el braç i el ‘Rosor’ cantat per la Núria Feliu de fons. La noia s’aixeca, agafa de la mà el jove separatista impulsiu que li ha llençat les dues nenes i es fan un ‘petó de cine a dalt de la cadira’.

Els senyors grans i jo, presos per l’èxtasi del que acabem de viure ens arrenquem amb el cant del ‘Virolai’. Mestrestant, els joves estudiants de la UAB ens miren embadalits i se sorprenen d’entendre la lletra de la cançó i es posen a cantar-la amb nosaltres. Uns fan els acompanyaments amb flautes i uns gossos balladors que treuen de les motxilles, els altres es giren les gorres de l’inrevés i rapegen arítmicament el ‘Guieu-nos cap al ceeeeeel’, la resta alcen els braços al cel, tanquen els ulls i segueixen amb el moviment dels seus cossos la música de la cançó mentre es passen un mai ben carregadet i fumejant.

Qui m’ho anava a dir a mi que viuria una experiència mística com aquella en els Ferrocarrils tornant de Sabadell…

FI


8 comentaris »

RSS feed for comments on this post. TrackBack URI

  1. Final apoteòsic! Epifànic!! Brutal!! , tot això ho provoca la Nutella que et prens per esmorzar? Hauré de deixar la Nocilla. No, que dius que tornes, és de nit. Que berenes??

  2. sabia que agafar el tren era esport de risc….però desconeixia la seva magnitud.
    Anirem en cotxe, tot i el preu de la benzina…

  3. No sé què pensar sobre els mai carregadets i fumejants… segur que no vas fer el llaminer amb un abans d’escriure aquesta part de la història?! Maaaare meva… Això del transport públic cada dia estar pitjor.

  4. Excel·lent aquesta segona part! Hi ha de tot!

  5. Definitivament: canvia de proveïdor de til·la. ^^

  6. Ja t’ho vaig dir que dues raccions de crema catalana per sopar era massa indigest, però tu duro. Que no veus que anar a dormir tan empatxat de postres patriòtics produeix somnis desassossegats? (guaita, sis esses!)

  7. Havia sentit que hi havia autors que prenien substàncies al·lucinògenes per escriure les seves obres, però això ja passa de taca d’oli…

  8. Alyebard: la Nutella té uns efectes brutals sobre la creativitat literària

    Joan: és perillós, però també és distret!

    Yàiza: sempre escric en dejú… per poder estar ben concentrat

    Yaiza: celebro que aquest t’hagi agradat!

    Clídice: només prenc cafès amb llet!!!

    Montse: un empatx sobiranista, ja ho has vist!

    XeXu: la vida del blogaire és molt esgotadora!


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.
Entries i comentaris feeds.

%d bloggers like this: