#històriesdeltren 1 (2a part)

16 febrer 2012 a les 09:00 | Arxivat a Contes, historiesdeltren, Tales | 10 comentaris

(si voleu llegir la primera part, clickeu aquí)

Hi ha un aire de nerviosisme flotant en l’ambient del vagó. L’aire es podria tallar amb un ganivet. Davant d’una de les portes, un paio amb pinta d’estudiant d’alguna enginyeria misògina té una expressió de terror al rostre. Davant seu, una noia elegant i de faccions nobles se’l mira maternal mentre li estreny una mà. ‘No pateixis, Lluc’, sento que li diu. Ell, sembla reconfortar- se amb aquestes paraules. Relaxa el gest.

Em sembla interessant la parella. Tenen alguna cosa especial. No els trec la mirada de sobre. En aquest viatge em dedicaré a fer el xafarder, mira. A cada estació que ens aturem ell sembla posar-se una mica més nerviós, com si esperés alguna cosa. Això es posa interessant.

Tot d’una, el tren s’atura de cop entre les estacions de Sant Quirze i Sabadell Estació. No man’s land. Tothom guaita per les finestres per mirar d’esbrinar què passa. S’obre una porta del vagó de manera violenta. Fum i soroll. En qüestió de segons el vagó s’omple de stormtroopers de les forces imperials. Comencen a disparar els seus làsers a l’aire. Tots en estirem a terra atemorits fins que es fa el silenci quan s’aturen les ràfagues.

Se senten unes passes pesants caminant, acompanyades d’una forta respiració com assistida. S’atura. ‘Pensaves que no et trobaria, Lluc?’ diu una veu artificialment fonda i mecànica acompanyada de l’alè colpidorament metàl·lic que us deia abans que sentia. Aixeco el cap per veure què passa. No m’ho podia creure! Davant meu, Darth Vader agafava pel coll amb una sola mà el jove estudiant d’enginyeria i l’aixecava tres pams del terra. El noi tenia la cara lila. La noia, gemegava al seu costat tapant-se la cara amb les mans.

‘Si no pagues el bitllet, destruiré la teva merda de facultat amb l’Estrella de la Mort’, digué en Vader. ‘I tu, Laia, si et torno a enxampar amb aquests republicans descamisats, t’enviaré d’au-pair dels jawa a Tatooine el proper estiu!’.

Dit això, deixa caure a terra el cos mig ofegat del rebel polissó. I, dirigint-se a la resta del passatge amb la seva veu d’ultratomba galàctica, ens diu, això sí, amb un to inusualment amable, ‘Disculpin les molèsties. Poden continuar el seu viatge’.

FI

Crea un lloc web gratuït o un blog a WordPress.com.
Entries i comentaris feeds.

%d bloggers like this: