#històriesdeltren 1 (1a part)

14 Febrer 2012 a les 09:00 | Arxivat a Contes, historiesdeltren, Tales | 8 comentaris

Fa fred a l’andana de l’estació dels Ferrocates de Sant Cugat. Hi ha molta gent avui. No sé què deu passar. Potser a l’Autònoma tenen exàmens i els seus matriculats (que no estudiants) van a provar sort a veure si passen alguna assignatura. Sempre he pensat que en tren hi deuen anar els estudiants més penjats, els més mancats de glamour. Recordeu els estudiants de ‘Chariots of Fire’? Doncs aquesta és la idea que jo tinc d’un universitari comme il faut. Els cool, si n’hi ha, deuen anar-hi en cotxe, taxi o limousine. Si els futurs llicenciats han de ser com aquesta colla de trinxeraires amb ‘look’ d’indignat que em trobo cada dia al ferrocarril ja estem ben arreglats. Hauríeu de sentir el nivell de les converses que tenen. Són sensacionals. Ja us les aniré explicant.

A aquesta fauna, més o menys autòctona, s’hi sumen els i les alumnes més jovencells de les escoles ‘posh’ dels afores de la ciutat. Això del tren és com la selva, ja us ho dic jo. Les nenes van amb aquells uniformes clàssics amb faldilletes de quadres arremangades artificialment per ensenyar unes cametes en fase de desenvolupament. Algunes, ja crescudetes, van de femme fatale d’estar per casa creient que desperten algun baix instint natural entre el personal que les envolta. Encara han de menjar moltes sopes, pobretes. Els nens, voletgen amb les americanes blau marí i amb escut mal posades, la camisa per fora, la corbata descordada, els mocasins plens de pols i despentinats a la moda. Totes i tots criden i parlen amb aquell castellà nasal impostat que fa tanta ràbia. Si no es distreuen donant-se calbots, ells,  o cridant com a histèriques empaitant-se i canviant de vagó a cada estació, elles, encara podem estar contents. Tants diners llençats…

Finalment, arriba el tren que va a la UAB amb parades a les estacions properes a les escoles-reformatori esmentades. El ramat d’escolars i d’universitaris autònoms hi puja. L’andana recupera tranquil·litat, silenci, pau, bellesa i civilització.

Poc després arriba el que va a Sabadell. No va gaire ple i en un parell de parades, penso que podrem seure i tot. Haurem d’esperar que es buidi una mica a Sant Joan i hi baixin els personatges que treballen en els polígons propers a aquesta estació. D’aquest bestiar, però, ja en parlarem un altre dia. Entre informàtics gairebé humans, secretàries trendy, estrangers que flipen de treballar a Barcelona i altres éssers humans semblants tenim un bon tema.

Es respira pau en el vagó, però hi ha alguna cosa que no m’acaba d’agradar…

(el proper dijous, 16… continuarà)

8 comentaris »

RSS feed for comments on this post. TrackBack URI

  1. Saps que sempre hi ha excepcions, oi? #ex-autònomaindignada🙂

    • Que curiós… jo et volia dir el mateix, però tinc una doble blocaire que se m’ha avançat!!! Jo no sóc ex-UAB, sóc UB, i em sap greu dir-te que el meu poder adquisitiu d’estudiant m’impedeix anar amb limousine a la Facultat. Conec molt bé la línia de FGC, i conec les espècies de nens de certes escoles de les que no diré el nom. Potser fins i tot en veus amb l’uniforme que jo solia portar fa uns anys, tot i que no és el més freqüent en el tram que tu fas, ni el més posh. De totes maneres, penso que no hauries de menysprear així els estudiants d’avui en dia… pensa que en el meu cas (i dels meus companys) potser serem els teus metges quan comencis a quequejar… I en altres casos… els teus advocats, els mestres dels teus fills o nebots, els teus farmacèutics, els teus jutges… qui sap! La vida dóna moltes voltes.

  2. m agradarà seguir el relat, al no ser un usuari farà que aprengui molt de la llei de la selva

  3. Mmm… em sembla una mica mirar a tothom per sobre l’espatlla, no? Veurem com continua, però jo vaig cada dia en tren, no aquest, i no m’agradaria que algú em titllés de pollós per anar a treballar a un polígon, encara que no sigui una empresa típicament ‘poligonera’.

  4. Yaiza: les excepcions, confirmen la regla!😉

    Yáiza: espera a veure el dijous (si et ve de gust passar per aquí) i veuràs quin és el to de tot plegat… a vegades les millors sàtires es fan sobre allò que coneixem molt bé i n’hem estat protagonistes. És divertit riure’s d’un mateix.

    Joan: la vida és una selva, una jungla, una estepa… tot el que et puguis imaginar!

    Xexu: et dic el mateix que a la Yáiza. Espera a dijous i veuràs de què va aquesta història. No hi ha res millor que fer befa del que un és o ha estat! Sense complexes!

  5. Ui, veig que l’auto-crítica no domina ^^ Jo tinc un indignat a casa que hi va en cotxe, més que res perquè no hi ha tren al meu poble. Però no cal patir, els més oldies, si més no algunes, també hem fet pintes deplorables i ens hem matriculat amb l’esperança que amb el gest ja en fèiem prou. Quan l’indignat de casa em diu que n’està jo li responc que jo també, amb ell, i que aviat muntaré una tenda de campanya a la seva habitació😛 Feta la broma, penso que la responsabilitat és de qui educa, no de l’educat. I entre les rastes hi ha una pila de gent interessantíssima i que seran els que criticaran els seus cadells quan toqui, de ben segur. (una que anava amb una cresta i una jupa negra)

    Tu segueix, que la cafreria pot acabar donant molt bona literatura🙂

  6. Clídice: quina millor obra de teatre podem tenir que aquella en la qual fem d’actors amb papers actuals o antics i podem criticar sense cap mena d’escrúpol ni restricció… perquè no deixem de fer autocrítica! (vull una foto teva amb cresta!)

  7. Jo vaig ser un complet usuari del transport públic durant 4 anys per anar a la UAB. Formava part d’aquesta tipologia de personatge universitari que descrius. Suposo que el temps posa a tothom al seu lloc. Ara, possiblement, m’ataquen els mateixos pensaments que tu tens quan els veus… penso que potser he perdut part de la memòria, part de l’esperit rebel, una part de mi.

    D’altra banda jo no anava pas amb FGC si no amb la tan “nostrada” Renfe. Per aquelles dates no anava tan malament (suposo que, com tot, amb el temps les infraestructures s’han envellit sense inversions). El que sí que recordo clarament és la diferent tipologia d’usuaris que hi havia entre els que tu descrius als FGC i els de Renfe. Tingues en compte el recorregut de la Renfe, un cop sortia de BCN, Torre Baró, Ripollet, Montcada, Cerdanyola…. evidentment no pujaven escolars d’uniforme, si no “currantes” amb olors diverses (especialment a l’estiu), immigrants de totes les races, llengües i colors i, de tant en tant, algun universitari despistat!


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.
Entries i comentaris feeds.

%d bloggers like this: