Microcontes (XLVII) – El rebutjat

17 gener 2012 a les 09:00 | Arxivat a Contes, Microcontes, Microtales, Tales | 7 comentaris

7 comentaris »

RSS feed for comments on this post. TrackBack URI

  1. Moltes vegades el que rebutgem, possiblement és el que més necessitem !!!

  2. Era el que li donava sentit a tot. Segles després una munió d’experts intent treure’n l’entrellat.

  3. L’etern dilema entre la mètrica i la didàctica… per això es varen inventar els sinònims!

  4. m’agrada la imatge que has creat, això d’un vers que plora en un raconet..

  5. Pobrissó. Digues-li que no plori, que la rima i la mètrica estan sobrevalorades i que ja fa temps que estan passades de moda.

  6. Carme J.: sembla que aquest poeta no en sabia gaire!

    Alyebard: saps si van trobar el vers perdut?

    Porquet: ben vist! Però no sé si haguessin salvat el pobre vers!

    Lolitalagarto: podries representar la imatge? Vaaaaa….😉

    Montse: potser era un avançat al seu temps i no el varen saber valorar!

  7. Pobret vers, ara m’ha sabut greu, tú! Me l’he imaginat allà fora, on fa fred, lamentant la seva sort i desitjant que un poeta (potser menys acadèmic?) l’adopti per al seu poema discordant!


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.
Entries i comentaris feeds.

%d bloggers like this: