Microcontes (XLIII) – Ego me defendam calamo

13 Desembre 2011 a les 09:00 | Arxivat a Contes, Microcontes, Microtales, Tales | 10 comentaris

10 comentaris »

RSS feed for comments on this post. TrackBack URI

  1. i res pasarà a la posteritat…….tot haurà estat envà. Cal reformar les formes perquè les coses no siguin envà

  2. És que la poesia és una arma carregada de futur !!!

    El mal del futur no semblaimmediat, més aviat molt lent, a veure què ens depara el nostre?

  3. I com que diuen que la història l’escriuen els vencedors, del poeta no en cantarà ni gall ni gallina!

  4. Si apenas nos dejan decir que somos quien somos.
    Estamos tocando el fondo, estamos tocando el fondo !!!

  5. Per això sempre millor saber fer anar les dues com els Samurais.

  6. M’agrada l’opció de l’Alyebard, potser perquè m’agraden les pel·lícules de “xinus”🙂

  7. I en acabat, hi va haver dos cors trencats… esclar que en aquestes circumstàncies és millor tenir “el corasón partío” metafòricament parlant😦

  8. Ah, no! Això no pot acabar així!

  9. Joan: potser en queda la història…

    Carme J: la poesia sempre té força… cadascú pot acabar el conte com li sembli

    Porquet: … o es cantarà la història d’un màrtir de les lletres!

    Alyebard: d’això se’n diu un perfil multifuncional😉

    Clídice: dóna joc la història de la dualitat guerrer-escriptor, oi?

    Monste: de moment un dels cors estava més ‘partit’ que ‘trencat’

    Leb: el títol te’l dec a tu i a les teves lliçons sobre Guillem D’Occam!

  10. 🙂


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Bloc a WordPress.com.
Entries i comentaris feeds.

%d bloggers like this: