Reflexions liberals (II)

10 Novembre 2011 a les 09:00 | Arxivat a Economics, Politics, Quotes, Thoughts | 5 comentaris
Etiquetes:

No one would remember the Good Samaritan if he’d only had good intentions; he had money as well.

Margaret Thatcher (1925 – )

Traducció:

Ningú no recordaria el Bon Samarità si només hagués tingut bones intencions. També tenia diners.

Glossa:

Aquesta frase de la Dama de Ferro permet explicar molt bé quin ha de ser, es vulgui o no, el plantejament que les economies occidentals han de fer sobre l’Estat del Benestar.

Actualment, la societat s’ha revoltat contra les retallades a les prestacions socials públiques que s’estan fent a diferents països. Vivíem en un entorn en el qual hi havia coses que donàvem per segures sense ni tan sols fer una reflexió mínima sobre el cost de tot plegat i, encara pitjor, sense saber d’on sortien els recursos per pagar-ho.

En època de bonança, quan les administracions públiques tenien diners, la temptació a no tenir cura de la despesa és gran. Si va rajant, per què tancar l’aixeta. Ai las! L’aigua, però, sembla que ara s’ha acabat. Tots ens indignem perquè hi ha una sèrie de prestacions que ara ja no tenim garantides en la mesura que les havíem tingut fins ara. I ara què? Les retallades són una estratègia de les dretes dels països occidentals per apropiar-se de lucratius negocis com la sanitat o l’educació?

Pensem que l’anomenat ‘estat del benestar’ ha estat una conquesta de les economies desenvolupades. La creació de riquesa ha permès destinar uns fons a cobrir una sèrie de necessitats. Amb tot, aquest s’ha convertit en un plantejament pervers, perquè, per una banda s’han malbarat fons públics que no han anat a paliar necessitats reals de les persones amb dificultats, sinó que s’han destinat a obres i accions innecessàries que només tenien projecció electoral (poliesportius, ambulatoris per a nuclis de població mínims i propers a centres amb més equipaments, campanyes d’adoctrinament públic en matèries inversemblants, creació de càrrecs públics amb altes remuneracions, finançament d’activitats de dubtós contingut cultural, etc.).

Aleshores ens trobem que les pensions de les persones grans que ja no tenen capacitat per treballar són de misèria, que treballadors d’alta qualificació i responsabilitat com el personal sanitari o els bombers tenen remuneracions de misèria, escoles sense els equipaments necessaris, persones amb necessitats d’atenció especial que no tenen les atencions que haurien de tenir, etc.

I davant de tot això, quina és la resposta? Indignació per les retallades sense anar al fons del problema? Anar a l’exigència de drets sense deures?

Si l’estat del benestar ha de ser el ‘bon samarità’ que necessiten totes les societats per poder cobrir les necessitats dels més indefensos ens ho hem de replantejar. Hem de dotar de recursos solvents a aquest estat del benestar o redimensionar-los per a que tingui una capacitat d’actuació real i en els destinataris correctes. Potser ens haurem de plantejar, entre altres coses, treballar més i millor, fer que ‘copaguin’ els serveis públics aquelles persones que tenen recursos (o no copaguem, per exemple, els transports públics?), controlar el frau fiscal de manera eficient i eficaç, posar responsabilitats penals als polítics sobre aquelles accions que poden implicar malversacions de fons públics, eliminar traves burocràtiques a la creació de riquesa, penalitzar aquells que abusen dels serveis públics (repetidors d’assignatures en estudis universitaris, receptors de prestacions d’atur que treballen, etc.).

En fi, es tracta de fer menys demagògia i pensar que no hi ha res de franc i que, si volem tenir una societat justa, entre tots hem d’aconseguir tenir els recursos per assolir-la. La protesta estèril i naïf porta al desastre. Demaneu als grecs… sí, sí, als grecs. La culpa no és ni de l’euro, ni de la Unió Europea, ni dels mercats. La culpa és exclusivament d’una societat que ha volgut gaudir d’uns drets sense haver treballat per obtenir-los i mantenir-los. Després, com sempre, acaben pagant els més desafavorits.

Menys pancarta i més intel·ligència.

5 comentaris »

RSS feed for comments on this post. TrackBack URI

  1. És una molt bona reflexió. Ens hem malacostumat a pensar que la casa és gran i que tot és de franc. De fet, ens mereixem els polítics que tenim, a banda que els hem posat allà, actuen en concordança amb el poble que regeixen. De tota manera, el fet de fer servir els fons disponibles per coses inútils, perquè així uns pocs obtenen beneficis, fa també que aquest estat del benestar sigui menys possible. Paguem uns impostos perquè les nostres necessitats es vegin cobertes, és com una mena d’assegurança. Però no s’entén així, una molt petita part del que paguem ens acaba retornant en forma de prestacions. Això hauria de canviar, els diners de l’estat han de ser per cobrir les necessitats reals, que n’hi ha, i moltes. Que una sanitat de qualitat i un bon ensenyament són luxes? Sí, però els paguem. El que hem de fer i no fem és fer-ne un consum responsable. La sanitat té pèrdues perquè hi ha gent que es refreda i va a urgències. Estic d’acord en que si ens donen unes prestacions, si realment rebem l’atenció que ens pertoca, no en podem fer un mal ús i hem de ser conseqüents. Faré servir la sanitat quan estigui malalt de veritat, no per passar l’estona. Però vivim en un país de lladres i aprofitats, i tothom es passa pel folre els deures cívics que tenim, i protestem de seguida quan no rebem els nostres drets. No puc deixar d’estar d’acord amb això, ens cal més compromís amb la causa, l’estat ens ha de tornar el que nosaltres ens guanyem amb el nostre esforç, no ens ha d’acomplir tots els nostres desitjos. Ara bé, se’m planteja el problema de l’ou i la gallina. Què és el que ha degenerat primer? És l’estat que no compleix la seva part i per això la gent se n’aprofita tan com pot (com quan ja estàs cremat de la feina, que no regales ni un minut més del teu temps, i robes més bolis dels habituals…), o som nosaltres que som així d’aprofitats i hem fet que l’estat s’hi torni. L’únic que sé és que la situació actual és insostenible per totes les parts i que hi ha dinàmiques molt difícils de canviar, però no sé què ens ha portat a aquesta situació. Tinc entès que en països com Suècia paguen una quantitat d’impostos que fa por, i que no és una estratègia electoral proposar de baixar-los. No tothom hi deu estar d’acord, i segur que ho ha errades i defectes en el sistema, però sembla ser que les necessitats més bàsiques dels ciutadans estan perfectament cobertes, fins uns punts que aquí desconeixem. Però és clar, no som suecs, el nostre tarannà és completament diferents. L’únic que tinc clar és que tenim el que ens mereixem. Però això no és de cap ajuda a l’hora de mirar de millorar les coses.

  2. Saps si està lliure la plaça de Conseller d’Economia? Perquè ho faries molt bé! Més enllà d’ideologies, és important que tothom entengeui això dels deures i els drets, i seria millor haver-ho fet en època de bonança que quan les passem magres.

  3. Xexu: l’esperança que podem tenir ens aquests temps és que la gent adoptem uns valors més relacionats amb la rsponsabilitat i el compromís que ens permeti entendre que són els béns i els serveis públics.

    Salvador: uf, penso que el professor Mas Colell és dels millors consellers que podem tenir, i no li envejo el lloc! Estem d’acord en el tema dels drets i els deures.

  4. Et subscric de cap a peus. Sobretot ara que he d’explicar un dèficit brutal de quatre anys anteriors d'”anchaescastilla”, fins i tot pagant de més com si sobressin. Curiosament els autors del desfalc, perquè d’això en les empreses privades se’n diu desfalc, ara estan a la plaça amb pancartes. M’agrada quan dius que els polítics haurien de rendir comptes, penals si s’escau. Totalment d’acord.

  5. Clídice: no es pot confiar en la bona voluntat de tothom quan n’hi ha que poden actuar amb impunitat. Millor limitar-ho per a tothom.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Bloc a WordPress.com.
Entries i comentaris feeds.

%d bloggers like this: