Microcontes (XXX) – Terrorisme emocional

13 Setembre 2011 a les 09:00 | Arxivat a Contes, Microcontes, Microtales, Tales | 7 comentaris

7 comentaris »

RSS feed for comments on this post. TrackBack URI

  1. Uf, ha de fer un mal això… ja ho dic jo que això d’escriure poesia…

  2. I mira que li ho vaig dir una i mil vegades: Que no, que aquesta xicota no et convé, que no fa per a tu, que no et farà cas ni ara ni mai. Però res, ni cas. I és que ja se sap que no hi ha pitjor cec que el que no hi vol veure.

  3. Hi un cop refet, no li engegà una de fresca? o un bon calbot?

  4. N’hi ha tants que s’entesten en aquells que els faran mal, i al damunt poeta! Això no té “arreglu”🙂

  5. Xexu: sembla que el poeta s’ha quedat una mica parat…

    Montse: Aquests homes… no n’aprendran mai!

    Alyebard: caldria llegir la seqüela!

    Clídice: potser se la busca per poder escriure poemes!

  6. Si malgrat tot el poeta, decideix insistir, això té un nom…massoquisme!

  7. Carme: em sembla que se li deuen haver passat les ganes!


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Bloc a WordPress.com.
Entries i comentaris feeds.

%d bloggers like this: