Recomanacions musicals (XVI) – “Such a shame” – Talk Talk

21 gener 2011 a les 09:00 | Arxivat a Music | 8 comentaris
Etiquetes: ,

Un cop ja m’he deixat anar pel pendent vertiginós del revival més descarnat, torno amb una recomanció musical d’aquelles que només poden apreciar sentimentalment aquells que siguin de la meva generació (buffffffffffff!) i que els més joves sabran apreciar des d’un punt de vista arqueolèogic.

Talk talk també va editar altres perles com “Talk talk” o “It’s my life”. M’he quedat, però, amb aquesta cançó. Tot un cant a la planificació i a la vida correcta:

The dice decide my fate
And that’s a shame
In these trembling hands my faith
Tells me to react, ‘I don’t care’

Per altra banda, el videoclip és sensacional. Mira que era lleig el Mark Hollis! (com podeu suposar no m’he pres la molèstia de saber com és en l’actualitat via google/images com faig habitualment amb les icones de la meva adolescència… aquest  m’és igual com sigui ara… m’enteneu, oi?).

(Haureu de fer click al link que us sortirà en pantalla quan vulgueu veure el video i deixar passar els 20 segons de publicitat prèvia… però val la pena!)

8 comentaris »

RSS feed for comments on this post. TrackBack URI

  1. Sí que has caigut en plena pendent nostàlgica! Però ja m’agrada, veig que no sóc l’únic que enyora els 80. I Illo tempore….

  2. Tirant, els que ereu infants en aquella època ho aprecieu, i els que ja erem adolescents també. Els 80 i el tecnopop han marcat gran part dels meus gustos musicals -les islandeses del pijama són l’excepció que confirma la regla🙂

    • Gràcies per dir que era un infant en aquella època!!!

      Mai t’agrairé prou que em donessis a conèixer les islandeses en pijama!!!😉

  3. M’entren les ganes de riure! ENtenc el teu poc interès, l’entenc! Sàpigues que és el mateix que el meu: nul! Però clar, queda lleig dir-ho encara que sigui per necessitat, però penso que per un altre banda És UNA NECESSITAT fer-ho (passo per un atac dels meus… de riure, aix!) perquè ho és i molt!
    També pensava en un altre possibilitat: igual és la mar de simpàtic! Aleshores, quan això passa, queda difuminada la cara de lleig i una, que no és el teu cas, s’hi acaba per enamorar!
    I si vols puc seguir amb més possibilitats, eh?

    Pensa una cosa important: en aquest comentari no hi ha segones que valguin, eh? Està escrit en directa; mentre poso la primera i marxo corrents!

    • Dona, Mortadel·la, no cal que marxis corrents! Ja m’agraden les teves reflexions!

      Per altra banda, em sembla molt bé que pugui ser simpàtic… i que canti bé, pero… és taaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaan lleig!!!!
      😀

  4. I “dale” amb el lleig… no m’estranya, però. Gens. Buenu, tampoc és horrorós, trobo. Sempre procuro reflexionar… mirar-m’ho d’un altre manera…
    Ara ho és tant que fins i tot m’agrada. Segur que tè algun què!

    • Ha de tenir “algun que”, perquè si confia només amb aquesta cara per anar pel món…😉


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Bloc a WordPress.com.
Entries i comentaris feeds.

%d bloggers like this: