Spousonomics… perquè al món hi ha d’haver de tot

20 gener 2011 a les 09:00 | Arxivat a Economics, Estats Units | 6 comentaris
Etiquetes: ,

Fa dies que, gràcies al ja esmentat en altres apunts bloc Freakonomics, vaig descobrir un bloc americà que es diu Spousonomics. Aquest bloc, escrit per dues americanes, la Paula Szchuman i la Jenny Anderson, té com a objectiu “Using economics to master love, marriage and dirty dishes”. A més, n’han fet un llibre. Com que sóc economista, tinc parella i embruto plats quan menjo m’hi vaig sentir atret per la proclama inicial.

Aquest primer interès ha anat disminuint amb el temps perquè els temes tractats eren més aviat ensopits. Amb tot, la setmana passada van publicar una entrevista a un matrimoni americà que té com a principal atractiu que ell és professor associat d’una universitat americana molt coneguda en la benzinera més propera i que a més és expert en el desenvolupament dels infants a Centreamèrica, els aspectes econòmics de la lliga de beisbol i dels Simpson (no és conya, de veritat).

L’entrevista no té pèrdua per friky, naïf, prescincible i denunciable per avorrida.

Us en posaré un parell d’exemples. El primer, al suposat crack de l’economia se li demana quins senyals va enviar a la seva dona quan se la volia lligar per deixar-li veure el seu interès. El monstre intel·lectual respon que després de passar una vetllada al sostre de casa (???) bevent una Guinness (???) ell li va mostrar el seu amor regalant-li unes flors dins d’una de les ampolles que s’havien begut… Es veu que amb això van entendre que estaven fets l’un per l’altre. Ho expliquen com si fos la descoberta economicosocial del segle!!!

Si em permeteu el comentari personal, jo mai he estat un crack de la seducció, però aplicant aquest tipus de tècniques segur que a hores d’ara estaria fent d’eremita en un desert inhòspit tenint per virtuosa una virginitat obligada.

El segon exemple ve quan se li demana al paio en qüestió per un consell dirigit als qui es volen casar. L’home comença a parlar dels rendiments decreixents (nom grandiloqüent en economia per explicar que cada vegada que tens més d’una cosa, afegir-ne una mica més aporta cada vegada menys satisfacció). Diu que s’ha d’aconseguir que amb la parella, el fet de conèixer-la més no ha de suposar que no et sorprengui i que t’avorreixi, sinó que ha de fer més atractiu el fet de poder estar amb algú amb qui cada vegada t’ho passis millor perquè et riu les gràcies. El Doctor Corbella al seu costat sabia tant del món de la parella com l’Enric VIII.

Impagable.

6 comentaris »

RSS feed for comments on this post. TrackBack URI

  1. Ha ha! Sense pietat, eh?

    • Quan vaig veure la foto de la parella i vaig llegir l’entrevista no vaig poder evitar posar-m’hi a escriure…😉

  2. Ja ho dic jo que no és pas ni bo, ni literatura, tot el que hi ha entre dues tapes. Com no es intel·ligència tot el que hi pot haver entre dues orelles.😉

    • Clídice, s’han de tenir uns nassos per publicar segons què… i per llegir-ho encara més! Quina colla!

  3. Quins nassos, ara ho has dit, TiraNu, més que nassos. Ja m’entens.
    Quanta raó quan dius que en el món hi ha d’haver de tot. Llàstima, però!
    D’aquets suposats crack’s i cracke’s en conec a més d’un i una. Totalment prescindibles…

    • Són prescindibles, però ens han anat bé per riure una mica, no?😉


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.
Entries i comentaris feeds.

%d bloggers like this: