Joies de la llengua (V) – “La vida fa pujada”

1 Desembre 2010 a les 08:00 | Arxivat a Language | 7 comentaris
Etiquetes: ,

Alguns articulistes els llegeixes d’ofici. Saps que gairebé sempre t’agrada el que escriuen per diferents raons. Amb l’Eva Piquer això em passa cada setmana a l’Avui.  “Amb aquella alegria” és una bona manera de definir una colla d’articles.

Fa dies, però, ja només amb el títol del seu article em vaig quedar com parat. Aquell dilluns l’havia titulat “La vida fa pujada”. Era un títol molt bonic. La bellesa de les paraules i la força dels seu sentit em van colpir. Posteriorment, la lectura del text ja em va confirmar que, com era de preveure, no es tractava, precisament, d’un article optimista, tot i que les darreres frases podien tenir una certa lectura d’encoratjament.

L’escriptora i periodista elaborava una deliciosa metàfora per explicar les dificultats de la vida entesa com un camí a seguir, un camí que no és pla, sinó que fa pujada. Un recorregut que, de vegades, costa seguir i que demana d’un gran esforç. “La vida fa pujada” era un títol  molt encertat. Explicava tot l’article en quatre mots.

Em va agradar la utilització d’aquesta figura retòrica perquè té molta força i és perfectament evocadora. Qui no ha tingut mai la sensació que, davant adversitats de la vida, ja siguin majúscules o ja siguin més quotidianes, sembla com si li faltés l’alè per tirar endavant? A vegades és com si fos necessari fer una parada, seure, agafar aire i continuar.

Amb tot, algú podria pensar que potser aquesta no seria una metàfora que esdevingui un lloc comú en la nostra llengua si tenim en compte que, com diuen molts lingüistes, la cultura determina, en gran mesura, les característiques de les llengües. Un país d’excursionistes i d’amants de les muntanyes com el nostre mai no podria considerar que la vida fa pujada com una cosa negativa, oi?!

Bromes a part, “la vida fa pujada” defineix molt bé un estat d’ànim. Aquí i a tot arreu. Això ho sabem nosaltres i ho sabien els nostres ancestres i avantpassats. D’on sortiria, si no fos així, que un dels principals turments que es poden patir és pujar una muntanya eternament tot empenyent un senyor roc, i que un cop fet el cim aquest torni a rodolar i l’hagis de tornar a pujar, com li passava al pobre Sísif?

Així doncs, no us estranyi que d’aquí a un temps es puguin arribar a sentir converses com la següent:

–      Com estàs? Fas mala cara.

–      La vida fa pujada, noi…

Ja diuen que els escriptors fan llengua.

La vida fa pujada, potser sí, a vegades, però com aquesta, si trobem el pendent correcte, es pot arribar a rodolar muntanya avall, perseguint la bellesa… encara que sigui la d’uns mots molt ben trobats.

——————–

Anteriors JOIES DE LA LLENGUA

IV. “Amargo de a sorbitos/Amargo de a poquitos”

III. “To reach for the stars”

II. “Cherchez la femme”

I. “Una relazione galante”

Anuncis

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.
Entries i comentaris feeds.

%d bloggers like this: