Premsa i ideologia

24 Novembre 2010 a les 08:00 | Arxivat a Thoughts | 4 comentaris
Etiquetes: ,

Fent un cop d’ull als col·laboradors del nou diari ‘Ara‘ que ha de sortir el proper dia 28 de novembre veig que n’hi ha de tendències ben diferents. Trobem plomes com la d’en Sebastià Alzamora, en Salvador Cardús, en Josep Ramoneda, l’Antoni Vives, la Gemma Calvet, la Rosa Regàs, etc.

Sembla que en les opinions d’aquests, els lectors podran tenir un bon ventall d’aportacions diverses. Això també ho trobàvem en l’Avui de fa uns anys, en el qual podies trobar articles de l’esmentat Cardús, d’en Josep Piqué, d’en Carod-Rovira, del Valentí Puig, etc. Això es pot trobar ara, fins i tot, a El Mundo on s’inclouen articles d’en Salvador Sostres (darrerament defensava en el diari de Pedro J. el dret de Catalunya a l’autodeterminació i demanava als espanyols que no es fiquessin amb el tema saharià perquè hi podien prendre mal si es posaven a defensar els drets dels pobles).

A mi em sembla molt bé aquesta varietat, tot i que reconec que em diverteix molt més mirar diaris de diferents tendències per veure com es respira a tot arreu i poder-me fer una idea objectiva de les coses… tot i que algunes les tinc molt clares, diguin el que em diguin!

En relació a la ideologia dels mitjans de comunicació voldria compartir amb vosaltres un dels millors episodis de la sèrie “Yes, Prime Minister”. El primer ministre Jim Hacker mostra als seus col·laboradors el seu coneixement de les tendències dels diaris britànics de l’època. No us perdeu l’apunt final sobre el diari “The Sun” que fa en Bernard. Enjoy it!

(feu clic al missatge “Watch on Youtube” que us sortirà quan vulgueu veure el video)

4 comentaris »

RSS feed for comments on this post. TrackBack URI

  1. L’Ara s’està fent delir, serà que passem massa sequera o patim de l’atac de massa obvietats?

  2. Jo també tinc curiositat per veure com va… Haurem d’esperar al dia 28!

  3. Em penso que el fet de publicar al Sostres a El Mundo -així com les seues aparacions a Telemadrid- són com una mena d’escarni cap a l’independentisme. És com dir: “veieu que diu aquest tronat? Doncs aquest pocasolta és català i independentista. Feu-vos una idea de com són!” Crec que fa més mal que altra cosa.
    Per cert que el “Sí, Primer Ministre” m’ha fet recordar un àlbum deliciós d’en Blain, “Quai d’Orsay”, sobre l’alta política. Un exemple del que pot arribar a passar-li pel cap a un ministre, en aquest cas, francès.

  4. Per a mi el Sostres és la versió catalana de la Intereconomía, el Jiménez Losantos o els articles de la Chacón i el González a El País. Cal tenir aquests bulldogs per llençar-los a l’arena del circ… Cap agressió sense resposta. És una qüestió de marcar errtori per poder seguir treballant en altres fronts més “diplomàtics”.

    No coneixia en Blain… ja saps que jo m’he quedat amb el Tintin, en Blake i Mortimer i l’Incal!


Deixa un comentari

Crea un lloc web gratuït o un blog a WordPress.com.
Entries i comentaris feeds.