Nous vents de propaganda

27 Octubre 2010 a les 07:00 | Arxivat a Politics, Thoughts | 3 comentaris
Etiquetes: ,

Enguany que comencem a “gaudir” dels dies de precampanya/campanya electoral al nostre país, sembla que seguim els mateixos esquemes de sempre. El joc de declaracions i contradeclaracions segueix la mateixa cadència de cada elecció, l’exposició de draps bruts per part dels rivals polítics és un clàssic, les promeses electorals, les travesses sobre els escons a aconseguir o els sudokus de possibles coalicions… tot, com sempre.

Aquest cop, però, en les eleccions del nostre Parlament nacional han sorgit nous actors amb nous missatges. Els missatges són trencadors respecte als clàssics de sempre: independentistes desacomplexats amb ganes de resoldre el tema per la via ràpida, xenòfobs confessos, regeneracionistes idealistes de l’establishment polític actual, frikis inqualificables sense missatge, etc. Tots ells, potser menys els frikis, donen resposta a noves necessitats socials i poden tenir una potencial rebuda per part de l’electorat.

Malgrat la profusió d’enquestes sobre la intenció de vot, però, no podem fer-nos una idea clara de quin serà el resultat final. No sabem fins a quin punt aquestes noves propostes tindran una resposta en forma de vots significatius. Amb tot, aquest cop més que mai, podríem pensar que alguna sorpresa tindrem.

Aquesta afirmació la baso en les reflexions que ahir feia en Seth Godin en el seu bloc sobre com els media poden influir en la política. Tradicionalment, i la política americana n’és un exemple paradigmàtic, els diners i la capacitat per fer propaganda, especialment a la televisió, eren una condició gairebé necessària per a l’èxit polític. Ara, però, tal com en Godin ens fa veure, el que té més difusió és l’originalitat i l’interès del missatge. Els diners no ho són tot. Els nous media permeten difondre aquestes idees de manera més eficient i massiva: “If you are angry or remarkable or an outlier, you’re interesting, and your idea can spread”.

Veurem si l’originalitat i la consistència de les noves idees que es presenten guanyen a les maquinàries de la propaganda política tradicional. La resposta el proper 28 de novembre.

3 comentaris »

RSS feed for comments on this post. TrackBack URI

  1. Chomsky ja ho va exposar abastament a “El miedo a la democracia”, com els medis influien decisivament en l’opinió pública, només es tractava de tenir-los controlats per a poder fer allò que els abellís als poders fàctics. Ara, però, amb Internet, semblava que la llibertat de pensament podia haver estat possible. Molt em temo, però, que la disbauxa en la que esta sotmesa la Xarxa i el control que estan efectuant alguns països (tots), sobre els continguts i l’accés a algunes pàgines, ho fan força impossible.

    Aquí el parany serà la llei electoral, destinada a afavorir els forts.

  2. Si més no aquest cop estem veient unes campanyes marcianes amb uns plantejaments kamikazes:

    http://www.diaridegirona.cat/opinio/2010/10/27/enganyar-jose-montilla/441477.html

  3. Clídice tens raó amb això que dius. De fet, aquestes noves idees s’han de difondre de manera ràpida i canviant de canal per no ser bloquejades. Un exemple és els problemes que està tenint el partit d’en Laporta amb Facebook.

    SM això que exposa en Roig està en boca de tothom. No s’entén com un partit de govern, o amb intenció de seguir governant, pot fer una campanya amb aquesta frivolitat. On són les propostes de futur, les idees?


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.
Entries i comentaris feeds.

%d bloggers like this: