Ecofeixisme

25 Octubre 2010 a les 07:00 | Arxivat a Climate change, Economics | 4 comentaris
Etiquetes:

Fa una colla de dies vaig ensopegar amb el video d’una campanya de caire ecologista anomenada 10:10. Segons els promotors d’aquesta “10:10 is a global campaign to cut carbon by 10% a year – starting in 2010 – Any person, family, business, school or other organization can cut 10% – and by working together we can make sure our actions count”.

En principi, podria semblar una bona iniciativa… tot i que en cap lloc s’explica la raó de per què un 10% i no un 20%, o un 40%. Com la majoria de missatges ecologistes cau en la més absoluta manca de rigor i seriositat. Aquest fet provoca que la majoria de propostes destinades a la protecció mediambiental es desacreditin per elles mateixes… no cal dir què passa quan es fan públics els perfils dels seus impulsors.

En aquesta línia, fa uns anys, el setmanari The Economist retreia als ecologistes aquesta manca de seriositat que anava en detriment del seu missatge. En aquell mateix article s’apostava per la figura de l’environmentalist. Un tècnic, enginyer o economista que podia fer plantejaments mediambientals basats en l’estudi, la recerca i l’aplicació pràctica i factible de mesures. Sense xiruques, rastes i pudor d’all. Seguint amb aquest concepte, és interessant fer un cop d’ull als plantejaments del Free-market enviromentalism. Espero poder-hi fer unes reflexions més concretes d’aquí a uns posts.

Aquesta campanya del 10:10 va treure un video, dins de la seva acció “No pressure”, que ha despertat molta polèmica. N’ha despertat tanta, que la mateixa campanya l’ha retirat i en el seu web es pot llegir una disculpa d’un dels principals responsables de 10:10. El video que us adjunto és una versió penjada per un contrari a aquesta campanya. El video, però, encara que us pugui semblar mentida és l’original de la campanya. Qui l’ha penjat al Youtube només ha afegit els comentaris sobreimpresos del principi i li ha canviat el nom per “Epic green fail”.

Esperem que l’integrisme ecologista hagi après de les reaccions d’aquesta campanya. Cada cop la població està més informada i costa més de manipular i de fer-la anar amb el lliri a la mà.

Quan l’acabeu de veure, entendreu perquè en els comentaris sobreimpresos defineix els promotors de 10:10 com a “ecofeixistes”.

“Ecofeixista”. És interessant l’expressió, oi? Estic per afegir-la als meus posts sobre “Joies de la llengua” i fer-ne l’anàlisi estètico-lingüística.

4 comentaris »

RSS feed for comments on this post. TrackBack URI

  1. M’ha fet gràcia veient el títol al blogroll i he pensat: “merda! se m’ha avançat!”, perquè tinc programat per l’11 de novembre un apunt sobre els ecofeixistes (o ecointegristes) i els vegans, opinions que en alguns fòrums m’han valgut la condemna més absoluta i gairebé la lapidació (sortosament virtual) per part d’aquells qui professen aquesta religió. Com diu algú que conec: “no hi ha res millor per que la societat s’esbravi que posar-los uns dolents al davant, donar-los un vaixell i quatre normes semblants als manaments, i així ja els tens controlats”. No sé ben bé si serà això, però que són una força important i que tenen molta influència, sobretot en el món de l’ensenyament, on es defensa d’una manera poc reflexionada el políticament correcte, és una realitat.

  2. Un sentit de l’humor una mica “peculiar”!

  3. Començo per la curiositat: mentre veia el vídeo, a la part inferior m’apareixia publicitat de Greenpeace, afegida pel youtube. Quina casualitat!
    I vaig al plat fort: sovint parlem sense saber massa bé de què, quedant-nos només amb el darrer missatge o pseudoreflexió que el comunicador de torn ha llençat via opinió pública. Com a prova, l’amic SM ens pot parlar de com la grip del pollastre va passar a ser, d’un inici de pandèmia, a quelcom que pràcticament era quasi-bo; els dolents van acabar sent les autoritats, que s’obstinaven en vacunar a la gent. Jo, que com la majoria dels mortals, no tinc ni idea de la grip aquesta, em vaig sentir molt reconfortat quan un científic com el Dr Macip va atrevir-se a posar-se en contra d’aquesta visió frívola d’una malaltia amb opcions d’epidèmia.
    I em penso que am el concepte “ecològic” passa el mateix. No fa massa, la moda era ser “sostenible”. Però va ser tal l’èxit de la paraula -que no del seu significat- que fins i tot les centrals nuclears van acabar assimilant-la l’eslogan i es varen presentar, per estrany que sembli, amb l’eslogan de “sostenibles”.
    El pitjor d’això és que l’ús indiscriminat d’un concepte que d’entrada potser interessant acaba pervertint-lo i degradant-lo al ridícul. D’aquí al vocable “ecofeixisme” només n’hi ha un pas: dos termes en principi antagònics se superposen per simbolitzar una idea amb regust a pífia i ferum a cagada.

    • Quan vaig veure el que havia passat amb el video del ‘No pressure’ de seguida em van venir el cap consideracions sobre com una bona idea manipulada, mal explicada i mal liderada es desvirtua. Per aquesta raó veig interessant el concepte de ‘enviromentalista’ al qual feia referència The Economista.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Bloc a WordPress.com.
Entries i comentaris feeds.

%d bloggers like this: